El record em ve de la infantesa, d'aquelles passejades amb la protecció de la mare i la complicitat dels germans, els diumenges tranquils sota el sol de primavera passsejant al Passeig Ribalta, quan encara la Panderola descansava sota l'arbreda, ara d'ella en queda el record de la cançó.
Les paraules d'alerta de la mare ens avisaven quan ens apropàvem massa a la fondària de l'aigua, amb la il·lusió per veure els peixos rojos pujar a la superfície a pessigar les molletes de pa que tiràvem.
L'enrenou dels coloms revolotejant al colomer d'en mig la bassa. Per sobre, els ànecs lliscaven suaument per sobre l'aigua apropant-se als xiquets, per esmorzar unes molletes de pa.
Ara, en primavera, la flor de l'arbre de l'amor engalana les vores de la basseta, han passat molts anys, ara sóc jo qui llança la veu d'alerta, cap als meus estimats, la història és repeteix. Carros , xiquets i molletes de pa per als ànecs, la mateixa escena trenta anys després. També ha callat la veu del tren que passava pel costat.
Ubicació sobre mapa: mapa 1 punt 23
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada