dijous, 20 d’abril de 2017

El Camí en família,jornada 16 de Benassal a Vilar de Canes.

El Camí en família, jornada 16 de Benassal a Vilar de Canes. Tram de l'Alt Maestrat- Els Ports.
 Després d'un temps sense fer el Camí en família vàrem iniciar etapa i tram, tot seguint on ens havíem quedat a Benassal el mes de gener.
Ens trobàvem una altra vegada les cinc a la Mola , punt d'inici i de final de la nostra aventura. Aquella caminada em portava diferents olors, l'olor del principi d'el Camí per aquelles terres, amb el club de muntanya de Benassal, l'olor de caminar amb Pere Enric Barreda per marcar el tram, l'olor a la incertesa de les primeres caminades, l'olor a la mare fent el Camí.
 En seguir els carrers de Benassal  l'esguard de Carles Salvador penjava d'alguna façana i ens recordava la seua importància en la nostra llengua i en el poble de Benassal.
 En eixir de Benassal la primera estaca d'el Camí resistia després de 8 anys les inclemències del temps, el camí estava voltat de la verdor dels avellaners que inundaven el paisatge. El camí era costerut i prompte Benassal es mostrava allà baix com una maqueta de poble.
 Cada racó m'anava despertant la memòria dels records, el barranquet,el camí empedrat i l'embotelladora. Vàrem eixir del camí per seguir cap a la font d'en Segures, era més que una font, el guarniment de pedra d'arcs apuntats honorava la font i l'aigua, vàrem beure i descansar preparant-nos per al llarg camí.
 A les nostres caminants també els va sorprendre la font d'En Segures, pedra i aigua, records de la darrera vegada que vaig pujar amb Pere Enric , qui ho havia de dir!.
 Vàrem seguir per la pista de formigó i vàrem arribar al mas de la Rualda, el nom el tenia amagat al cap , i no podia trobar-lo, fins que em vaig apropar i li vaig preguntar a un home i me'l va desvetlar .
 Vàrem seguir per la senda entre romers i argelagues fins arribar al coll de la Rualda, en seguir la pista , amb la reforma que aquesta  havia tingut, havia desaparegut alguna marca i varem arribar a una tanca,  de seguida vaig veure que l'assegador que havíem de seguir continuava allà sota, vàrem  refer el camí, vam continuar per la senda i l'assegador, envoltats per un paisatge de barrancs  i muntanyes, la senda per l'assegador no tenia pèrdua, després de sortejar alguns entrebancs vam arribar a la font de l'Ombria, vam esmorzar al costat de la font, amb el soroll de l'aigua . Tica em recordava la darrera vegada que vàrem estar allà, i el meu neguit  per telefonar-li a Puri, i ara estàvem totes allà.
 Vàrem seguir per la senda, ara més ampla , vàrem passar ràpid per sota els cables d'alta tensió, que feien una mica de respecte per sentir-nos  l'electricitat al  cap.
 De seguida vàrem veure l'ample assegador que pujava cap a la Selleta, entre tot el paisatge del coscollar i el matoll  brillava una parcel·la llaurada i uns puntets negres  escampats pel bancal. Tal com ens anàvem apropant les cabretes negres deixaven de parèixer formigues i anaven prenent forma.  En passar prop els gossos d'atura ens van bordar . Vàrem saluda a la pastora, que guardava al bancal sota un barret de palla i vàrem encarar la senda cap a la Selleta, la feixuga pujada  ens tallava l'alè. Però en trobar-nos dalt el paisatge era més dolç, Culla és veia al nostre darrera i les cabretes tornaven a ser formiguetes en una feixa de terra.
 Vàrem passar el cim de la Selleta, la senda anava carenant la lloma,  i al nostre  voltant La Torre en Doménenc ens tentava per visitar-la.
Nosaltres vam seguir endavant, deixant el camí del Molinell que feia cap a la Torre i la senda anava estalviant argelagues i matolls. En un revol de la senda davant nostre Vila de Canes ens tranquil·litzava l'ànim, tot i que ens quedava una bona baixada de pedres.
 En arribar al pla  els  primers ametlers ens convidaven a descansar, mentre les xiquetes jugaven a fer volar les llavors dels dents de lleó.
 Vàrem fer el darrer trosset de pista fins arribar a Vilar de Canes, el poble era xicotet i els carrers estaven buits,  el gran om de la plaça ens mostava un dels supervivents que quedaven en els pobles.
Finalment vàrem anar a l'únic bar del poble, "bar asador les Eres".
Dintre estava de gom a gom i els cambrers feinejaven entre les taules, com si tot el poble i part del Mestrat estigueren allà dintre.
 La calor apretava però sota l'ombra i un bon àpat vàrem recuperar bé les forces, el cambrer ens va segellar  l'etapa en arribar al carnet del tram, ja en teníem una més, Blai ens va fer el favor de portar-nos a pel cotxe a Benassal i vàrem tornar cap a casa.













dimecres, 19 d’abril de 2017

Caminada del grup de Caminants pel Baix Maestrat: de Sant Mateu a la Salzadella.

Caminada del grup de Caminants pel Baix Maestrat: de Sant Mateu a la Salzadella.

Era la primera caminada d'el Camí pel Baix Maestrat, aquesta vegada caminàvem de Sant Mateu a la Salzadella. El punt de trobada va ser a Sant Mateu, a la plaça Major, indret emblemàtic del poble i de la comarca, on ens vam trobar gent de diferents pobles i comarques, després la guia ens va fer una volta per Sant Mateu, vàrem veure l'eglésia, des de la seua part més romànica fins la part més gòtica, amb les seues vidrieres. A la capella vàrem veure una relíquia de Sant Climent, impressionava veure les faccions de la cara  i l'home mort en aquell reliquiari, vingut de les catacumbes de Santa Priscila.
 Després la guia  ens va explicar la importància de Sant Mateu en el Sisma d'Occident i la relació amb el papa Luna.
 Després vam pujar al campanar, fadrí també com el del meu poble, separat de la catedral, vàrem seguir l'escala de caragol de pedres esmerades i  estretes, la pedra ens cobria  la nostra vista, com una gola de llop, un campanar massís, unicament deixava buida l'estança del rellotge, on encara podíem veure la maquinària del rellotge de finals del segle XVIII.
 Ens va contar també que a la guerra de les Germanies, per resistir es van tancar dintre del campanar, i li van botar foc per fora i el fum els va fer rendir-se.
 Vàrem arribar a la sala de les campanes on les obertures ens deixaven una bona vista de bona part del Maestrat, també el poble de la Salzadella que el teniem una mica més al sud.
 En baixar ens vam acomiadar de la guia i d'Aaron i vam iniciar el recorregut cap a la Salzadella, vàrem passar pel cementeri medieval, on també teníem una molt bona prespectiva de l'arxiprestal.
 Vàrem seguir pel camí, la calor ja es feia notar a aquella hora del matí, vàrem parar a unes sénies que es trobaven a dos minuts del camí i allà vàrem esmorzar, eren unes sénies monumentals amb contraforts a les parets com poques havia vist a la vida.
 En acabar vàrem seguir per camins d'oliveres algunes gruixudes i velles, vàrem tenir dos moments que ens van fer dubtar el camí i ens va fer retardar una mica. La primavera creava un mosaic de colors  de flors sobre la catifa de verds del cereals, i pintaven el paisatge  els grocs   i blancs del ravanell i d'altres crucíferes. Els cirerers ja havien perdut la flor i la cirera ja era bonica, ens recordaven que arribàvem a la Salzadella. Pel camí vàrem passar per les llacunes on algunes garces alçaven el vol en veure'ns, en passar  els xiquets aprofitaven per  enfangar-se una miqueta i untar-se amb els colors de la terra.
 El camí estava farcit de sénies  que intentaven aprofitar els recursos hidrics del subsól. A l'ermita de Santa Bàrbara vàrem parar, però  de seguida ja estàvem a la Salzadella
 Vàrem arribar a la Salzadella i a la plaça de Mèxic , com un dels llocs més emblemàtics del poble,  damunt d'un dels bancs de pedra l'alcalde de la Salzadella ens va segellar els carnets del tram del Camí Sénia Ebre, en la seua etapa Sant Mateu la Salzadella, a l'escut el salze  representava l'origen del poble.
 Vàrem dinar a Ca Blai , una bona paella, i després vàrem cantar algunes cançonetes de la terra,  en acabar vàrem escriure al llibre del Camí al Maestrat.
 Per la vesprada Sergi ens va fer una visita guiada per la Salzadella, i ens va explicar les peculiaritats del poble.
 Ens va contar la història de la plaça de Mèxic i la importància de la relació amb Mèxic en una època, el franquisme, on arrreu de l'estat les relacions estaven trencades. Vàrem fer cap als portals i l'església. Ens va parlar de la importància de la cirera al poble, d'una varietat autoctona, la garrafal,  poc comercialitzada.
 Després d'un dia tan complet vam anar a pels cotxes i vàrem tornar cap a casa.































dimecres, 12 d’abril de 2017

Caminada del Grup de Caminants per l'Alt Maestrat de Tírig a Catí.

 Caminada del Grup de Caminants per l'Alt  Maestrat: de Tírig a Catí.
  Aquest cap de setmana vàrem fer dos dies de caminada, era el diumenge i vam començar de Tírig, després d'un dissabte ple de bones notícies i ensenyar-nos moltes coses de la prehistòria al barranc de la Valltorta, iniciàvem el segon dia a la plaça de Tírig. Com sempre després de recordar que és el Camí i repartir els carnets del tram a qui no en tenia, vàrem eixir del poble, als llavadors  vàrem escorcollar, i curiosament vàrem veure que semblava que hi havia llavadors individuals. Vàrem seguir per la bassa, on Sofia ens contava que havien aprés a nadar quan eren menuts tota la gent del poble, al costat uns segons llavadors tapaven un vell om supervivent de  la malatia que tants n'havia matat.
 Vàrem seguir per un paisatge de camps de conreu, d'ametlers i marges plens d'espàrrecs, de tant en tant alguna cabana de volta trencava la continuitat dels conreus.
 vam passar per l'assagador del mas Blanc, fins arribar al mateix mas on vàrem esmorzar,  després a l'ombra del mas  vàrem explicar la història del Gegant del mas Blanc, que era un home molt gran i tenia molta força i es conten d'ell moltes proeses , com que tancava el ramat amb unes pedres molt grans i les movia cada dia. Després Sofia ens va contar el conte de la Raboseta i el Llop, conte en el que la raboseta enganya al llop i aconsegueix llevar-li el formatge.
 Déspres d'esmorzar ens vam acomiadar de Sofia, Mario i Tània i els van seguir cap a Catí a més ritme, a poc a poc vàrem pujar la costera  fins a dalt de la lloma i per un paisatge on el coscoll pintava a clapes les muntnyes , vàrem arribar a l'ermita de Sant Vicent, antiga ermita on va predicar Sant Vicent Ferrer, des d'allà teniem una molt bona panoràmica de Catí. La calor apretava ja i les cares de la gent començaven a pansir-se. Vam devallar la pista i vam arribar a Catí. És la primera vegada que arribem més d'hora de l'hora prevista, encara vam poder anar a recuperar els cotxes.
  Cansats però contents vàrem arribar al bar el Tubo a dinar, al bar una gran taula estava esperant-nos per omplir de plaer  el nostre paladar, alguns plats suculents començaren a rodar per la taula i amb bona gana ens disposàrem a dinar. Després vàrem segellar amb l'encuny del bar , un més per la col·lecció.
Per la vesprada Amparo ens va ensenyar una mica Catí, vàrem entrar a la llotja de Catí, d'estil gòtic, i ens vàrem assabentar de la importància de Catí i el comerç de la llana, vàrem pujar a la part de dalt i vàrem escorcollar fins la darrera sala., vàrem pujar a la sala del consell, a les parets les inscripcions i dibuixos ens feien imaginar el perquè de les coses. Quina sorpersa en traure la calç que aparegueren sota aquelles pintures
 Després  vàrem visitar l'església, les capelles laterals i les capelles que vàren tallar per ampliar la carretera,  inicialment del gòtic  encara que a sobre es va construir amb altres estils.
 Un altre referent són els rellotges de sol que es troben en diferents indrets del poble.
 Ja finalment ens vàrem acomiada d'Amparo i  del grup, sempre amb un "fins la propera" i vàrem anar cap a casa.




















Caminada del Grup de Caminants per l'Alt Maestrat: d'Albocàsser a Tírig.

Caminada del Grup de Caminants per l'Alt Maestrat: d'Albocàsser a Tírig.
El passat dissabte 8 d'abril vàrem fer l'etapa del tram de l'Alt Maestrat i els Ports d'Albocàsser a Tírig, una bona colla de gent ens vam trobar a Albocàsser, cada caminada la varietat de gent vinguda de tot arreu és una constant, la Marina, la Safor, la Vall d'Albaida, l'Alcalatén, la Plana Alta i per suposat del mateix Maestrat. Sempre és una riquesa molt humana, de trobar-nos amb gent coneguda vinguda de molt lluny i amb noves amistats per fer el Camí.
D'Albocàsser ens va acompanyar Paco Melià, tot i que el camí era clar i no tenia pèrdua.  Primer el paisatge era de coscollar, vàrem passar per alguns masos com el mas de la Valltorta i el de la Valltorteta. La primavera floria en tota la seua força i la gent és divertia collint espàrrecs,  en girar el cantó del mas de la Valltorteta  el barranc de la Valltorta i les seues parets retallades  es dibuixaven a l'horitzó. Vam baixar la sendeta cap al barranc, on els roures amb les seues noves fulles de verd clar feien bona ombra, vàrem creuar el barranc i vàrem passar al terme de Tírig.
La senda em portava molts records de quan feia deu anys vàrem començar el Camí pel Maestrat, amb  Sofia i Mario desbrossant la senda.
 El temps anava passant i de seguida es van fer vora les 12 del mig dia, havíem d'afanyar-nos per arribar a la visita de la cova de Cavalls que començava al museu, encara vam ser a temps i Lluís el guia ens va poder ensenyar moltes coses de la vida fa milers d'anys a la Valltorta, com eren un grup molt gran vam fer dos grups per entendre millor les explicacions.
Primer vàrem passar per la cabana de volta inmensa que hi ha prop de la cova de Cavalls, on dintre ens va explicar l'enginy que tenien  per construir-la, mantenir la bona temperatura i com equilibrar les forces perquè la pedra no caiguera. Després en un mirador del barranc Lluís ens va explicar les estratègies de caça que tenien els caçadors recol·lectors del barranac de la Valltorta. Com conduïen els cèrvols fins un atzucat  per allà matar-los.

 Despres vàrem entrar pel passadís de la cova de Cavalls, espectacular badall  entre pedres  que donava al barranc, després Lluís ens va contar moltes coses de les pintures de la cova, bàsicament en aquest cas una escena de caça , vàrem parlar de la posició dels animals i la posició dels caçadors, de la flexió de les cames dels cèrvols i de les osicions dels caçadors. De la perfecció de les traces , de com eren d'estilitzats els cossos dels caçadors. També de l'exploli que s'ha fet durant anys de moltes de les figures, que han deixat algunes escenes incompletes, de les colades i la calç que n'ha tapat unes altres.

 Després vàrem anar a dinar  al càmping on ens tenien una gran taula parada i nosaltres bona gana per menjar.  Al dinar vàrem encetar el llibre d'el Camí al Maestrat i vàrem segellar l'etapa de Tírig.
 Per la vesprada a les 5 hi havia la visita a la cova de Civils, una altra perla que dintre d'una balma ens descrivia com era la vida a la Valltorta durant el paleolític superior.
 Ací vàrem poder veure una escena de guerra entre dos tribus, tot i que era una escena molt llarga la part central estava tapada per una colada de calç, més enlla vàrem poder veure una escena de dansa.
 En acabar vàrem anar al museu, vàrem veure el video explicatiu de com vivien les antigues tribus del Paleolític superior i Neolític  a la Valltorta. La gent vinguda de més lluny es quedaren a Tírig ja que a l'endemà hi havia una altra etapa de Tírig a Catí, jo me'n vaig anar a casa a descansar