diumenge, 25 de juny de 2017

Caminada del Grup de Caminants per l'Alcoià i el Comtat: d'Alcoi a Cocentaina

 Caminada del Grup de Caminants per l'Alcoià i el Comtat: d'Alcoi a Cocentaina.
 El 17 de juny teníem una cita en aquestes comarques, era la primera caminada organitzada per la Mariola. Vàrem trobar-nos a Cocentaina, al Comtat i vàrem agafar l'autobús cap a Alcoi a l'Alcoià,
fins arribar a l'estació de València, on vam començar la ruta. La calor va ser una constant que ens va marcar la jornada. Hem d'agrair molt a Paco d'Alcoi la seua ajuda i en especial en alguns moments de més necessitat amb aigua fresqueta i un cotxe de suport.
 El paisatge era bonic i Salvador ens anava explicant alguns detalls del paisatge, també el nostre agraïment pel seu guiatge.En un punt ens vam aturar i ens va parlar de la Mola , on hi havia un poblat iber, i el mas de la Mola, però malauradament queda poca cosa, la gent ho ha anat espoliant. La senda anava passant algunes vegades entre pinar, tot i que hi havia molta zona cremada, de l'incendi del 94, com ens  van contava ser provocat per un paper que va eixir d'el fumeral d'una casa.
 Alguns paraigües apaivagaven la calor de la gent, i ens donava una imatge curiosa al grup. Vàrem arribar a l'alberg de les Foietes del centre excursionista de Cocentaina, allí vàrem descansar i vàrem fer un mosset,  gràcies Jose.
Una vegada més descansats ja vàrem tornar al camí , cada vegada la calor apretava més,  en una altra espenta vàrem arribar al Castell de Cocentaina, vàrem fer un altre descanset, Paco tenia preparat el seu cotxe amb marraixes d'aigua i el cotxe per si feia falta,  algunes persones vàrem pujar al castell de Cocentaina, des de dalt es veia Cocentaina allà baix, es podia diferenciar molt bé la part vella de la nova del poble, més enllà el Comtat fins l'embassament de Beniarrés. A la banda nord el Benicadell amagava la Vall d'Albaida.
 Després del descans i prendre una mica de fresca, alguns a l'ombra del castell, d'altres a l'ombreta dels pins, vàrem seguir la davallada final fins passar pel raval de Cocentaina.
 Graeme  ens va fer de guia per dintre de Cocentaina fins arribar a la plaça de la Font ens anava explicant al seu pas  els diferents punts de valor.
 En arribar a la font  la festa ja s'olorava i algunes paelles ens donaven la benvinguda. Susi ens tenia preparat ja el segell de l'associació Guaret per marcar l'etapa i graval el dibuix al cartonet.
 Després varem iniciar la visita guiada per Cocentaina, ací teniu un resum del que Susi ens va contar i vàrem poder apuntar
 Alguns apunts:
 Susi ens va parlar de moltes coses, ens va mostrar sobre un mapa on hi havia l'antiga vila murada medieval, hi havia una zona pintada de blau, com un llac on hi havia el pla de la Font, la plaça era zona d'aiguamolls. En la vinguda dels cristians els àrabs van ser desplaçats als ravals, els cristians van fer muralles, al segle XIV les muralles ja estaven acabades.
 També ens va recordar la importància de la Fira de Cocentaina de 1346,  que arrancava de la plaça de la Font, era un privilegi de Pere IV.
Arribàvem a la plaça  del cardenal Ferrandis, la noblesa tradicional valenciana va tenir molta força fins al segle XVI, el cardenal tenia cases  prop de palau, va ser cardenal i ma dreta del Papa, va ser una peça clau en la roma papal del XVI.
 El comte era el que més poder tenia  a la zona, però per sota estaven els prohoms , aquest grup de prohoms es reunien al llarg del fosar, trobar-se en un lloc sagrat on hi havien els seus avantpassats els donava força.
 A Cocentaina també  són socarrats, així ens ho canta Al Tall al seu disc de la Pelitrumpeli.

Taninà ninà,
socarrats de Cocentaina,
taninà ninà,
hem perdut l'enteniment,
taninà ninà,
volent fer a son Alcàsser,
taninà ninà,
tan luxós com a altres temps.

Hem fet ampla carretera
a son molt vistós castell.

Tenen fonteta les cases
per anar sempre ben nets.

Hem dotat a tot el poble
de molts curiós paviment.

Hem refet nostre col·legi
per a que sàpien molt més.


 Però segons ens va explicar Susi, són socarrats de 1304, a diferència de Xàtiva o Vila-real, que va ser per la desfeta d'Almansa, el 1707.
 En aquest cas són els musulmans qui demanen ajuda a Granada i cremen la població.
 El centre històric de Cocentaina és de nova creació cristiana, al centre de la població hi havia cases senyorials, algunes finestres a cara de terra, reforçades amb grans barrots eren la boca  dels cellers.
 Al museu arqueològic veiem dos arcs romànics, és l'art gòtic civil més tardà del País Valencià.
Finalment arribàvem al palau, era grandíssim, ens faria falta un dia sencer per recorrer-lo, segons sembla al segle XVII  els comtes ja se n'havien anat, i van fer  la residència a Madrid.
 L'expulsió dels moriscos   del  1609 va afectar molt a aquestes comarques, la noblesa es va oposar a que els enviaren, ja que eren la mà d'obra barata, l'oposició per suposat era per una qüestió econòmica, no ètica.
Fins als anys 40 del segle XX trobem zones de muralles i torres que ara ha desaparegut, com la casa dels reformistes, és una pèrdua de patrimoni relativament recent, quina llàstima!
 Cocentaina té molta importància durant l'epoca medieval, molt més que Alcoi, tot i que Alcoi es dispara la seua importància durant l'època industrial. Gràcies Susi per tot el que ens has contat i hem aprés de Cocentaina i la seua història.
 En acabar la visita vàrem anar a la caseta de camp de Paco,  on vàrem descansar i vàrem dinar, aquesta vegada tranquil·lament.
 Paco ens va obrir sa casa, en un gest de generositat, gràcies una altra vegada Paco , vàrem traure els entrepans i Paco ens va traure alguna coseta de picar, vàrem deixar la visita de la vesprada d' Alcoi per més endavant, ja que la calor ens havia eixugat les forces, això si, vàrem cantar algunes cançonetes.
Com no havíem fet la visita d' Alcoi vàrem cantar les cançonetes de l'Ovidi Montllor a  l'emparrat, la cançó del cançat, m'aclame a tu i per acabar vam intentar l'homenatg a Teresa, tot i que va eixir d'aquelles maneres.


M'aclame a tu

M'aclame a tu, mare de terra sola.
Arrape els teus genolls amb ungles brutes.
Invoque un nom o secreta consigna,
mare de pols, segrestada esperança.

Mentre el gran foc o la ferocitat
segueix camins, segueix foscos camins,
m'agafe a tu, os que més estimava
i cante el jorn del matí il·limitat.

El clar camí, el pregon idioma
un alfabet fosforescent de pedres,
un alfabet sempre amb la clau al pany,
el net destí, la sendera de llum,
sempre, a la nit, il·luminant, enterc,
un bell futur, una augusta contrada!

Seràs el rent que fa pujar el pa,
seràs el solc i seràs la collita,
seràs la fe i la medalla oculta,
seràs l'amor i la ferocitat.

Seràs la clau que obre tots els panys,
seràs la llum, la llum il·limitada,
seràs confí on l'aurora comença,
seràs forment, escala il·luminada!

Seràs l'ocell i seràs la bandera,
l'himne fecund del retorn de la pàtria,
tros esquinçat de l'emblema que puja.

Jo pujaré piament els graons
i en arribar al terme entonaré
el prec dels béns que em retornaves sempre.



Vam iniciar el llibre del Camí al Comtat i l'Alcoia. No podia faltar, com un himne del Camí  de cloenda vàrem cantar la Malaguenya de Barxeta. En acabar vàrem acomiadar-nos fins la propera.




Fem camí , sota les cendres a la Mariola





El grup del Camí amb paraigües i tot

 Fem camí per la serra Mariola

 Escut de Cocentaina al refugi de les Foietes


El Grup del Camí descansem al refugi de les Foietes de Cocentaina



La senda sota una paret vertical



El Grup del Camí ens apropem al castell de Cocentaina


 El Comtat des del castell de Cocentaina



Pugem al castell de Cocentaina

Castell de Cocentaina ( Comtat)


Castell de Cocentaina

Vista del Comtat des del castell de Cocentaina

La porta del castell de Cocentaina

 Des del castell de Cocentaina

Cocentaina, des del castell, nucli vell i eixample





Pica de pedra a Cocentaina



Pels carrers de Cocentaina

L'Almàssera

Arribem a la plaça del palau de Cocentaina

Una de les torres del palau

Un dels portals de la muralla de Cocentaina

 El grup del Camí a la plaça de la Font de Cocentaina

Una bassa interior amb ullals d'aigua

 Arcs romànics a Cocentaina

El palau comtal


Una antiga porta a Cocentaina

El Grup del Camí a la caseta de Paco, al terme de Muro (el Comtat)

Fem camí per la Mariola







dimarts, 20 de juny de 2017

Caminada del Grup de Caminants per la Ribera Alta a la trobada de Muixerangues: de l'Alcúdia a Algemesí.

Caminada del Grup de Caminants per la Ribera Alta a la trobada de Muixerangues: de l'Alcúdia a Algemesí.
 Era un dia important, en el qual havíem posat moltes il·lusions, feia molts mesos que l'estàvem preparant,  com un menú especial, aquesta caminada, però el directe sempre podia donar-nos sorpreses.
 Era segurament, la vegada que més gent ens trobàvem a Castelló per fer una caminada fora de la Plana, amb la il·lusió de fer Camí i  de notar les muixerangues  a la pell.
 Vàrem arribar a les 8 del matí a Algemesí  per deixar cotxes, després d' alguns moments tensos per no trobar  la gent, ja que la Fira d'Algemesí ens partia la circulació, però finalment  vàrem anar plegats a l'Alcúdia per trobar-nos amb la resta d'amics per començar la caminada.
 Després de situar-nos a la plaça de l'Ésglésia i retrobar-nos amb tota la gent vàrem iniciar el Camí, primer pels carrers de l'Alcúdia, vàrem aturar-nos un moment al convent dels  Alcantarins . Algunes restes d'arcs encara podien reflexar el seu passat, l'enderrocament  de les cases interiors del convent deixaven veure l'espai obert. Ens vàrem fer algunes fotos a la porta del convent i una veïna major ens va avisar que hi havia gent major malalta, que no parlarem en veu alta.
Sense més vàrem seguir la traça del wikiloc que feia 4 anys havíem caminat.  Vàrem eixir finalment del traçat urbà i ens vam trobar l'olivera centenària al mig la rodona i finalment vam fer cap al riu. En iniciar el nostre pas pel riu vàrem tenir un primer moment de confusió, nevis i preocupació en trobar-nos l'aigua al riu i no trobar la senda, i un "més que simpàtic corredor " dir-nos que no es podia passar i exagerar la quantitat d'aigua de la senda.  Vàrem seguir per dintre d'una cova feta per les canyes del riu, vàrem creuar i  després de botar els  bassalets exagerats del corredor, ja enfilarem la senda vora el riu. Mes relaxats en trobar el camí, vàrem gaudir del riu Magre,  alguns eucaliptus gegants ens oferien una màrfega de fulles seques i una ombra que  creava un ambient molt agradable. Una passejadeta per vora del riu, tot i que en arribar a l'assut l'olor i el color de l'aigua feia veure el seu alt nivell de contaminació. Un pollancre de considerables dimensions al marge del camí  convidava a aturar-se a la seua ombra.
 Vàrem seguir, per  la zona més exposada, el sol ja es deixava sentir, vàrem passar per la sèquia Reial del Xúquer . Finalment vàrem deixar el riu Magre per iniciar el camí  pel dintre del nucli urbà d'Algemesí. Primer vàrem entrar per un barri més marginal amb cases més pobres.
 De seguida vàrem creuar l'estació de tren i  ens trobàvem dintre d'Algemesí. Vàrem arribar al museu de la Festa, i allí ens va trobar Gemma Garrigues de la Nova, era emocionant arribar a Algemesí i submergir-nos amb el món de les muixerangues. Una exposició ens mostrava els vint anys de la Nova, samarretes, mocadors, cartells, panells explicatius, vint anys fent història,  Gemma ens va contar moltes coses, el naixement de la Nova, perquè fa vint anys un grup de gent decideix crear la Nova Muixeranga d'Algemesí, diferenciada en alguns aspectes ideològics de la Vella. Una de color blau i l'altra de color verd.
 A l'exposició hi havia trossos de la llarga vida de la muixeranga: aquella xicoteta escultureta feta un mite, amb la persona de dalt amb un peu alçat, o les fotografies de la pinya, o aquell xiquet  que va morir i encara ressonava la frase: més amunt, fins al cel, més amunt , fins al cel !
 Un vídeo ens mostrava imatges de la pinya i dels pilars, des de dalt, era impressionant.
Una foto se'm va gravar a la ment, un pilar de cinc caient, on els dos de baix fan una cara d'esgarrifança, veien que no s'aguanten, i els de dalt encara no els hi  havia  arribat.
 Després de veure totes aquestes històries vàrem anar cap a la seu de la Nova, era també un moment emocionant,  en entrar els colors verd i roig ho envaïen tot, poc després va venir el moment esperat,  varem segellar l'etapa  d'el Camí de l'Alcúdia a Algemesí amb el segell de la Nova, era tot un luxe i un privilegi, tot el grup vàrem passar i vàrem dibuixar la forma del barret i el nom de la Nova al carnet.
Sense més vàrem anar a fer una cerveseta on vam poder conèixer gent de les muixerangues.

 Després vàrem anar a dinar, un lloc espaiat , tot i que l'espera als conductors es va fer llarga. Poc després en tornar vàrem començar a dinar,  per cert l'ànec estava boníssim.
 Per la vesprada més relaxats hi havia la festa grossa de la trobada, l'ambient es podia ensumar pels carrers, vàrem fer cap a la seu de la Nova una altra vegada i com un sol d'estiu les camises de la Conlloga ressaltaven davant la seu, milers de cares conegudes de Castelló es passejaven pels carrers d'Algemesí.
 L'alegria i l'emoció de trobar-me tantes cares amigues en un poble  tan lluny de casa, amb l'emoció a flor de pell, vàrem anar a la plaça on la gent s'anava aglomerant per veure la trobada.
De diferents punts de la plaça van anar apareixent les diferents muixerangues, la Jove de Tarragona, convidada especial, la Conlloga de Castelló de la Plana, i com no, la Vella d'Algemesí i la Nova d'Algemesí, verd, blau, lila i carbassa. La música de la muixeranga, com sempre solemne i tan nostra sonava mentre feien les figures.
 Des del balcó de l'ajuntament els diferents portantveus i autoritats ens mostraven aquell patrimoni tan nostre, i tan important , del quan ens podíem sentir tan pagats.
 Sense més la festa continua, i les diferents muixerangues s'anaven alternant, en fer diferents figures, sempre amb el cor encongit i  una mica la por al cos, algunes figures precioses s'alçaven davant de l'església, pilars de quatre , pilars de cinc, de les diferents colles.
La Jove de Tarragona va fer finalment un 9 de 6, Algemesí ja era plaça de nou!! les xiquetes i xiquets pujaven com esquirols dalt  del castell.
La Conlloga va poder avançar i fer les figures desitjades, algunes cares conegudes es mossegaven les solapes de la camisa mentre feien els pilars.
 En una de les figures de la Vella veim com defallia, i un moment de tremolor de la pinya veiem com s'esmicola, els cors de la plaça varen deixar de bategar, però després de l'ensurt no va ser greu i vàrem seguir la festa.Uf!
Varen fer moltes figures les diferents colles, i els Xiquets de Tarragona ens varen regalar algunes figueres per tancar l'acte.
 Nosaltres en acabar vàrem fer cap a casa.
Però les paraules em ressonaven al cap : Més amunt, més amunt, fins a tocar el cel!!
El grup d'el Camí davant del convent dels Alcantarins de l'Alcúdia

El convent dels Alcantarins de l'Alcúdia

El riu Magre a l'etapa d'el Camí d'Alcúdia a Algemesí

 El camí sota l'ombra dels eucaliptus.

Fem el Camí sota els eucaliptus

Contaminació al riu Magre

Un pollancre vora el camí

 Un mocador de la Nova d'Algemesí

 El segell de la Nova al carnet d'el Camí


 El claustre del museu de la Festa.

Escultures de muixerangues al museu de la Festa

 La seu de la Nova

 Dinar d'el Camí

Un bon dinaret per preparar la festa

La Nova fent una muixeranga

 la Conlloga de Castelló


La Vella d'Algemesí

La Jove de Tarragona








 La Vella d'Algemesí