Pàgines

divendres, 30 de desembre del 2016

El Camí en família: Jornada 14 de Benafigos a Culla.

El Camí en família: Jornada 14  de Benafigos a Culla.
 Era una etapa que prometia molt, però em feia respecte,  per la pujada de la Penya Calva, la logística  dels cotxes, els segells a l'acabar per cunyar l'etapa, el dubte de com creuavem el riu Montlleó si portava aigua,  el temps de la caminada perquè els companys que tenen pressa arriben a la carrera de Sant Silvestre, la distància exèsiva entre Benafigos i Culla en cotxe, per deixar cotxes a l'altra banda. Hi havia massa factors  per fer-los quadrar tots , però sembla que el resultat ha estat molt bonic.(30-12-16)

 Ens vam trobar a Ca Filipo, a Benafigos on el company Jorge ens va nodrir fins que teníem els cotxes al seu lloc, i ens va cunyar els carnets de l'etapa anterior, la de Vistabella Benafigos, per començar la caminada ja feia bon dia , els -3 graus del viatge ja havien pujat i feia bon solet per començar el viatge, com sempre Miquelot (wikiloc) ens conduïa pel bon camí, xiulant si ens allunyàvem per sendes i dreceres equivocades, era un luxe tenir-lo al costat.
Aina, Balma i Aitana caminàven fermes per la pista parlant de les seues coses, caminaven a gust, fent el Camí. Tota la colla seguiem avançant.
 Vam devallar per algunes sendes  amb rosada que semblava que havia nevat, amb una mica de por d'esbarar, però  sense cap altercat.
 Finalment vam arribar passant per la font a l'ermta de l'Ortisella,  vam visitar el pesebre i el gran om perpetuitzat amb olis de futur, vam esmorzar en un espai  ben conservat i fet amb molta  cura, tan especial com l'ermita de l'Ortisella.
  Vam seguir per la pista  i algun mas s'estenia vora el camí, mentre al nostre davant la penya Calva anava assomant el nas.
 En fer un revol del camí  la llera del riu ens mostrava  la seua panxa nua i seca, ja sense aigua, i on la veu del riu també s'havia fos entre la grava , però el mal de cap de com el creuavem també s'esfumava. Tàfol se'n tornava a Benafigos a pel cotxe i nosaltres ens posàvem a dinar a la llera del riu, les xiques es van posar les quatre damunt d'un tronc. És un moment relaxat, per agafar forces  pel que havia de vindre. Els voltor  volaven per sobre del penyassegat intentant veure alguna cabra morta  o alguna cosa per menjar.
 Vam iniciar la pujada,  el paisatge, com en una pel·lícula anava transformant-se, i les muntanyes  es mostraven grandioses,  Aitana i jo  anàvem pujant , de vegades al  meu coll,  de vegades caminant, ella em deia: papà si estàs molt cansat baixe, o m'animava, vinga papà que tu pots!.
 La senda de vegades s'apropava a la vora  i això ens creava una mica de vertigen, la pujada era molt forta i no s'acabava mai, i el nostre ritme  a passet d'Aitana encara ens la feia més feixuga.
 En un moment de la pujada a l'altra banda del barranc  vam veure una cabra salvatge, va ser una alegria per Aitana, seguia la pujada però era més suau.
 Tàfol ja venia per l'altra banda a ajudar-nos, la pujada ja es feia més suau i la senda es feia pista de terra,  arribàvem ja a una zona més de conreus, un mas i més endavant un llac gelat va ser l'objectiu de joc de les xiques, hi havia una capa de gel de quasi quatre centímetres.
 Vam seguir devallant la pista formigonada  fins a Culla, ara el fred començava a notar-se , però el poble ja el teníem davant, el paisatge havia canviat, desapareixia el Penyagolosa , el Marinet i apareixia Culla, i més enllà el coll d'Ares i els molins de Vilafranca, entràvem en el Maestrat profund.
 Estàvem molt cansats i vam fer una parada al bar, va ser emocionant quan ens va posar l'encuny al canet al final de l'etapa, vam escriure al llibre d'el Camí i vam posar les dades als carnets, fora l'hivern es feia notar , nosaltres cansats però contents vam tornar a casa. Havíem superat el nostre repte.









dimarts, 27 de desembre del 2016

Molí. Xaló. Marina Alta.

Molí. Xaló. Marina Alta.
Molt a prop de Xaló, una mica abans d'arribar fent el Camí pel riu Gorgos ens vam trobar el molí, en un estat ja de runa però encara amb algunes parets en peu.









Pont sobre el Gorgos. Xaló. La Marina Alta.

Pont sobre el Gorgos. Xaló. La Marina Alta.
 Després de deixar la bassa dels Arcs i seguir el recorregut d'el Camí cap a Xaló , tot seguint el riu Gorgos, al nostre davant ens vam trobar el pont que creuava el riu i comunicava Xaló amb la part nord de la comarca.(Caminada 16-4-16)

diumenge, 25 de desembre del 2016

Bassa dels Arcs. Xaló. La Marina Alta

 Bassa dels Arcs. Xaló . La Marina Alta.
 En el nostre viatge fent el Camí de Benissa a Xaló, una mica abans d'arribar a Xaló i  en un caminet a la dreta amagada entre vinyes,  com un tresor sota terra, hi ha la bassa dels arcs, per mi una joia  de les que més em transmeten i em captiven  de la Marina Alta.(caminada 16-4-16).
 Molts dubtes em passen pel cap sobre el seu ús original i  la funció dels arcs, o si en temps passats va estar tapat per una coberta que ha desaparegut.
 És espectacular l'entramat d'arcs i pilars  perfectament organitzats,  i per una altra banda la bona conservació  de tota l'estructura,  tant dels pilars com de tots els arcs. Costa de creure que una obra d'aquestes característiques s'utilitzara sols per magatzemar l'aigua de la pluja.
















dissabte, 24 de desembre del 2016

Arc dintre d'una casa. Llíber. La Marina Alta

Arc dintre d'una casa. Llíber. La Marina Alta
 En el nostre passeig per dintre del poble  de Llíber em va sorprendre en una casa mig enderrocada com aguantava un arc.

Coll de Rates. Xaló/ Tàrbena. Marina Alta/ Marina Baixa

 Coll de Rates. Xaló Tàrbena. Marina Alta/ Marina Baixa.
  És un punt emblemàtic de la Marina,  especialment en l'etapa de Xaló a Tàrbena, en aquest cas  es veu des de Llíber. És el pas entre la Marina Alta i la Marina Baixa des de Xaló

 Xalí i de fons el  coll de Rates

 El coll de Rates

Carrers . Llíber. La Marina Alta

Carrers. Llíber. La Marina Alta.
 En el meu recorregut fent el Camí per Llíber alguns carrers del poble em van semblar d'un encant especial.
 El Grup de Caminants arriba a Llíber fent el Camí



Carrers de Llíber


El grup d'el Camí seguim cap a la part alta del poble

Mural. Llíber. La Marina Alta.

Mural . Llíber. La Marina Alta
 En una paret d'una casa de Llíber,  vam trobar  aquest mural mentre escorcollàvem el poble per trobar tresors, va ser  en la nostra visita fent el Camí de Benissa a Xaló, i  vàrem trobar aquest tresor, tot i que de moment no en sabria dir molt més d'aquesta   pintura mural.

Font. Llíber. La Marina Alta

 Font. Llíber. La Marina Alta.
 Un raconet especial que ens va fer admirar més el poble de Líber en la nostra caminada fent el Camí de Benissa a Xaló va ser la font  de dintre del poble on l'aigua rajava de la pedra.


Església de Llíber. Llíber. La Marina Alta

 Església de Llíber. Llíber . La Marina Alta.
  Fem el Camí de Benissa a Xaló(16-4-16) i quan veníem pel pla de Llíber, l'església  ja despuntava per damunt de la resta de cases. Una vegada  vàrem entrar al poble la visitem.








divendres, 23 de desembre del 2016

Riurau. Llíber. La Marina Alta

Riurau. Llíber. La Marina Alta
 Un segon riurau prop de Llíber ens recorda com era d'important la pansa i mantenir-la seca durant el seu procés de secatge, i als riuraus s'estenien en canyissos per secar-se.



                                              

Riurau. Llíber. La Marina Alta

 Riurau. Llíber. La Marina Alta.
 Arribàvem a Líber fent el Camí i les vinyes i el riurau es fonien en un mateix paisatge, al fons les ubanitzacions trencaven la calma del passat( Camí  16-4-16). Un riurau inmens  ens apareixia darrera del camí.