dilluns, 27 de maig de 2013

Les termes romanes de la Santa.L'Alcora. L'Alcalatén.


Les termes romanes de la Santa i el poblat romà. L'Alcora. L'Alcalatén.

Dues vegades he gaudit de la visita a les termes de la Santa, les dues he tingut una sensació molt intensa , en pensar amb la importància de l'indret  i el que aquelles pedres amagaven. 
Com sempre, després de llegir la informació dels plafons on explivaven la importància dels banys en la cultura romana, m'he passejat per les termes, i amb la calor sempre m'han vingut  unes ganes d'un bon banyet, però la veritat, he arribar uns segles tard. En la segona visita vaig tenir l'ocasió de les explicacions de Tere, que em va ensenyar una mica més sobre el poblat i les termes.
El poblat romà es troba a l'esquerra de les termes, és molt gran, d'unes 15 Ha, i les termes es trobaven a la part de fora del poblat.
Vàrem passejar pels camps que ocupen l'antic poblat, jo estava encisat per veure algun vestigi que fotografiar.
Van comentar que el lloc on hi ha la granja , sota hi havia l'antic cementeri, tota la zona té un alt valor arqueològic i està prohibit agafar res. Vaig trobar un ganivet, tot i que no el vaig agafar, però si que el vaig fotografiar. El meu desig no era posseir una troballa important, jo en tinc prou amb quedar-me amb la imatge com a record  i que l'objecte faça el seu camí.
L'herba i la vegetació era molt espessa i costava caminar, però la importància de l'indret com a població de fa quasi 1800 anys(del segle I al V) ens esperonava l'ànima per seguir endavant, qui sap el que s'amagava sota terra en aquells bancals d'oliveres . Sota els fonaments de les construccions modernes, tal vegada s'amaguen mil respostes sobre la vida romana en aquesta comarca. La meua imaginació volia veure el que els ulls no eren capaços d'admirar.

zona on hi havia el poblat romà

Pel que fa a les termes em va meravellar l'enginy dels romans,  per fer funcionar les diferents sales amb aigua  a diferents temperatures i  controlar aquests contrasts fa quasi dos mil anys. Per altra banda el plaer de la gent amb els banys amb aigua calenta i la cura pel cos.

 



Tros de ganivet romà






En la nostra cinquena jornada d'el Camí en família vàrem iniciar l'etapa a les Termes, vàrem poder traure algunes imatges més.
Vista de la sala 11 l'aljub o cisterna






divendres, 24 de maig de 2013

Castell i ermita de Sant Miquel de les Torrocelles. Llucena. L'Alcalatén.


El Castell i ermita de Sant Miquel de les Torrocelles. Llucena. L'Alcalatén


Quin goig tornar a ser-hi a les Torrocelles, trobar-me a l'antiga plaça d'armes voltat pels arcs, que sembla que m'estiguen mirant. M'agrada veure el patí central des de les diferents prespectives  que em donen els arcs. I com un punt central de decoració, com l'epicentre de les mirades, l'olivera  de les Torrocelles. Eixa llenca de grisor d'escorça i verdor blavenca que li dóna al conjunt eixa coloració i forma tant significativa. Amb la grisor de la pedra , la llum de la calç i la rodonor dels arcs.   El conjunt emociona els sentits. I l'olivera, tot i no ser una de les més grans de la zona , ja afalaga la vista el seu tronc.

Un altre racó que em cabtiva és el portal gòtic, després de pujar les escales, trobar-me sota les pedres, amb l'arc, rodó per fora i  apuntat per dintre, com a vora exterior del patí d'armes i l'olivera.
Diuen que el darrer divendres d'abril les Torrocelles tenen una llum especial amb la parada dels pelegrins de Les Useres i la gentada que els acompanya, jo encara tinc pendent aquesta perla negra.
Hi ha altres raconets que tenen el seu encant, com la manxa  per traure l'aigua i refer les forces de la costeruda pujada o els seients de pedra que recorden l'austeritat medieval.
Al llibre SGR 33 Castelló de la Plana-Sant Joan de Penyagolosa sender de la lluna plena  del centre excursionista de Castelló, també trobem algunes referències històriques de l'indret, parla de la troballa de restes de ceràmica verda de Paterna i groga de Manises, símbol de riquesa i importància..
També ens parla d'una antiga sentència de Pedro de Luna on parla de les Torrocelles com un lloc habitat.

L'altra cara històrica de les Torrocelles és la seua situació  de castell fronterer dels Urrea  pel nord, així tenia la funció de controlar l'entrada a l'Alcalatén des del Maestrat.
I eixirem de Sant Miquel de les Torrocelles per l'altre portal que ens torna a escisar la mirada, i com un fins una altra,  o un hi tornarem, el nom de les Torrocelles gravat en fusta se'ns clava a la ment en creuar el llindar de la porta .








Com cada darrer divendres d'abril any darrera any es repetia la tadició milenària dels pelegrins de les Useres, però aquest any jo hi assistia a l'ermita  de Sant Miquel de les Torrocelles per veure'ls entrar,  tot estava estrictament mesurat, el temps milimetrat, calcat des de feia moltíssims anys, quina emoció participar-hi i impregnar la meua vida d'aquells moments tan emocionats. Els dotze pelegrins a les 8 hores eixien del'esglesia de les Useres,  sols vestits amb els atuells pertinents pel pelegrinatge, la gent podia seguir-los davant o darrera però no podien parlar amb ells.
 Aquest any sols vaig poder fer una visita fugissera, i a les 11:30 arribava a l'ermita, molts cotxes hi havia per tot arreu i molta gent  omplia l'estança. Vaig preguntar a la gent que passava i de seguida la gent coneixedora  de la pelegrinació em vàren contar que encara faltava una mica, un home major em va explicar que primer arribaven els matxos amb les alforges, carregats amb les provisions i quan es veien des de l'ermita sonava la campana,  és perquè estaven ja prop. Com cada any va sonar la campana i la gent  va començar a aparèixer emocionada per veure'ls passar. Jo em vaig situar una mica dalt de les escales per tenir una mica de posició privilegiada, molta gent va formar dues rengleres per deixar-los passa pel mig.  Eren les dotze del migdia del darrer divendre. Primer van aparèixer els cavalls amb les carregues després el capella i finalment els dotze pelegrins que  a  una distància un de l'altre anaven passant  descalços, primer havien passat els cantors amb els seus càntics gregorians.  La gent s'aguantava l'emoció de tant trascendental història . Un altre any els seguiré, després dinen i a les 15: 00 eixiran una altra vegada per arribar a les 18:30 a la font  de  Xodos i acabar  a les 9:30 a Sant Joan de Penyagolosa.



 Entrada de les carregues

 Entrada dels cavalls i les càrregues
Pelegrí de les Useres
Pelegri de les Useres
 Els dos darrers pelegrins ja sense barret
Pelegrí descalç
Pelegrins entrant a l'ermita
Olivera del pati d'armes
Plaça d'armes el darrer divendres d'abril a l'arribada dels pelegrins del 2015
 El 24 de març  feiem el camí en família i arribàvem a l'ermita de Sant Miquel de les Torrocelles, aquesta vegada no hi havia tanta gent.













La soca de l'olivera