dimarts, 30 d’abril de 2013

La séquia la Mota. Castelló de la Plana. La Plana Alta.

La Séquia la Mota. Castelló de la Plana. Plana Alta.
La séquia la Mota es troba dintre la partida la Mota, al terme de Castelló de la Plana, i  transcorre paral·lela al riu Sec. Després de molts anys em vaig assabentar que una Mota era una séquia o canal paral.lel a un riu.



Aquesta séquia em porta un munt de records de la infantesa, quan els estius eren llargs i ens quedàvem a dormir a l'alqueria, molt a prop d'on hi havia  la séquia. Com era de costum antigament, moltes coses anaven a parar a la séquia, de vegades algun ratolí mort, o   la cerimònia que feiem els homes, i sols els homes, abans d'anar a dormir i visitàvem la séquia,  i els xiquets estàvem molt pagats d'anar-hi amb els nostres pares i avis a esquitxar  el caixer.  Alguna vegada féiem  la crema de la remulla, tiràvem la llenya de taronger dintre del caixer i li botàvem foc .

En aquell moment la séquia era l'escenàri de molts rituals, i no ens plantejàvem que tal vegada molts d'ells no estaven massa bé. També les caminades a l'estiu després de sopar, per la nit vora la séquia amb la lluna per única llum ( o a les festes de  l'agost si feiem "farolets",  que eren  melons d'alger buidats i il·luminats amb un ciri),  tot açò acompanyats de  les granotes i els grills que cantaven en els seus caus.


També abans, passaven a l'estiu les colles d'homes fent la séquia, segaven l'herba del caixer i la netejaven, quan erem xiquets ens agradava veure'ls treballar, això també s'ha acabat i l'hebicida va enverinant el fang.
Ara, amb la meua estima i admiració pel patrimoni veig la séquia amb uns altres ulls, veig en ella aquell patrimoni que no hem sabut valorar, aquell indret digne de respecte, que no és respectat, amb més de vuitcents anys d'existència, i la necessitat de valorar aquell espai encara verge , sense formigó, que  tal vegada  perilla amb la proposta de l'ampliació de la carretera i la possible canalització de la séquia.

Aquell niu  de vida amb els forats al caixer on s'amaguen serps , granotes , ratolins, crancs de riu, i abelles terreres.
Recorde el treball amb  la "xarcullera" que era  una eina per traure el fang de la séquia, com una aixada de dimensions molt grans.
 Aquesta era una séquia de fila, no portava aigua normalment, quan baixava plena era tot un esdeveniment, i l'aigua s'emportava tot allò que trobava al seu pas.
Diuen que va ser una obra dels àrabs, quina feinada, cabàs a cabàs traure la terra i donar-li forma a aquella serp per regar tota aquella part de l'horta. 

divendres, 26 d’abril de 2013

Caminada del port de Vidre al riu Montlleó.Benafigos. L'Alt Maestrat

 Caminada pel terme de Benafigos, del Port de Vidre fins al riu Montlleó. Benafigos. L'Alt Maestrat

 El dia 23 d'abril vàrem fer una caminada pel terme de Benafigos, vàrem iniciar el nostre recorregut al Port de Vidre on es separen els termes de Vistabella del Maestrat i Benafigos. Vàrem anar entre sabinars i vàrem trobar empedrats ben endreçats, així com els llavadors i els masos de l'Albí. 
L'entrada espectacular de Benafigos amb el seu luxós empedrat, vàrem veure els oms  de la plaça, únics supervivents del fong assassí.
Vàrem dinar un bon àpat al Portellàs amb el caliu de la gent de la terra i la cuina de muntanya, després de dinar vàrem iniciar la marxa cap al riu Montlleó, el camí era ple de fonts d'aigua clara i freda, trovàrem el mas d'Escrig, ara abandonat, vàrem arribar a l'ermita de l'Ortisella, on vàrem veure l'antic om , com estàtua de fusta vernissada. Finalment vàrem fer el camí fins la llera del riu Montlleó.
El Montlleó estava ara amb la panxa blanca al vent, ens mostrava aquella trista ratlla imaginària que havien creat per separar els pobles germans. Aquella ratlla blanca que unia els dos pobles històrics  de l'Alt Maestrat, Culla i Benafigos.


dimecres, 24 d’abril de 2013

Caminada de Culla al Montlleó. Culla.L'Alt Maestrat.

Caminada de Culla a prop del riu Montlleó. Culla. L'Alt Maestrat

El dissabte 20 d'abril vàrem descobrir els paisatges únics del terme de Culla, envoltats pels cingles de la Penya Calva i el cingle Verd, vàrem fer un tros de l'etapa del Camí de Culla a Benafigos.  El que queda a la part del terme de Culla. Els voltors volaven els cims escorcollant alguna presa fàcil, i el silenci d'aquell racó ben amagat del món ens feia companyia.
En un mirador privilegiat  vàrem veure com allà al fons giravoltava sec amb la panxa blanca el riu Montlleó, observat pels cingles i els voltors.
La grandiositat de les muntanyes ens mostrava la insignificància de l'espècie humana.

divendres, 19 d’abril de 2013

Dos aljubs al mas de Seno. Vall d'Alba. La Plana Alta

 Aljubs al mas de Seno. La Vall d'Alba. La Plana Alta


Ja tardava massa en explicar els aljubs d'aquest mas, el mas es troba ubicat en la partida del mas de Seno, en el terme de Vall d'Alba,  a la Plana Alta. Quan plou l'aigua baixa pel camí de terra, amb la pendent del camí va agafant velocitat i força, quan arriba a l'alçada dels aljubs un desnivell en el camí la fa  desviar-se cap a l'entrada dels aljubs. Una vegada dintre del bancal l'aigua es separa per entrar a cadascuna de les entrades dels aljubs. Definitivament entra en un regueret tapat i cau a les basses.
A l'altra banda de les entrades hi ha la boca dels aljubs  on podem veure l'aigua acumulada, des de dalt impressiona veure l'aigua quieta, l'aigua profunda, l'aigua caçada de la pluja,  la cavitat és un cilindre perfecte, quan plou es veu caure al fons de la paret un filet d'aigua dintre l'aljub,. L'acabat amb cupula  oval  remata la figura del sostre de l'aljub. Quan no hi ha molta aigua  i aquesta és clara, és veuen  les diferents siluetes blaquinoses  de les pedres del fons.
Fora, l'aljub te foma circular , fet amb paret de pedra. Encara podem
 veure les dues piques de fora amb el tub mig rovellat. Dintre hi ha dues piques petites que tenen comunicació amb les de fora i al sostre de la capelleta encara penja el gantxo de ferro  dels cabirons, on hi aniria segurament  el poalet per poar aigua.


dijous, 18 d’abril de 2013

Antiga fàbrica J. Ramos. Sant Joan de Moró. La Plana Alta

L'Antiga fàbrica J Ramos. Sant Joan de Moró. La Plana Alta
Quan vaig arribar davant la casa de Joan, primer em va sorprendre la gran explanada que tenia davant la casa. Quan vaig girar la vista i vaig veure  l'edifici em vaig quedar bocabadat . Era una antiga fàbrica de  totxos, ara és podia veure l'antiga construcció.
Els pilars eren allargassats i li donaven altura, estaven  fets de totxos, impregnats de la pols de l'argila.De fet el color de l'argila ho envoltava tot. Molt prop vaig veure un antic fumeral on hi havia el forn.
Cabirons de fusta per aguantar les vessants, i arcs fets de totxo solcaven el sostre, com un vell baixell que ensenya la panxa, amb totes les seues costelles ben formades.
Més enllà vaig poder veure una construcció que em va sorprendre molt, amb petits prestatges, jo en principi no sabia perquè podria servir, era el lloc on deixaven secar els totxos una vegada cuits.
Ara ja fa temps que la fàbrica no funciona i les dependències ens mostren com era  l'antiga fabricació de totxos fets amb la terra d'argila, tal com els nostres avantpassats van aprendre a pastar el fang, coure'l i secar-lo.


dimecres, 17 d’abril de 2013

El mas de Moró. Sant Joan de Moró. La Plana Alta

El mas de Moró. Sant Joana de Moró. La Plana Alta

L'estima cap al mas de Moró que ens transmet la gent de Moró es contagiosa. Un grupet de cases velles intenten sobreviure al pas del temps. Alguna casa,  ja solsida fa anys, ens  mostra algun ametller dintre seu  i ens dóna una referència el temps que fa del seu abandonament. D'altres amb la solsida encara calenta ens  mostren els cabirons a terra, barrejats amb canyes i teules. Les forces dels quals després de tants anys han defallit , o tal vegada  d'altres cases que  un badall en la paret, i les pluges de la tardor han fet cedir tot el mur.

Una altra casa ens dóna alerta del perill que correm si entrem, i un rètol
ens avisa que  l'amo, fart dels furtius  i dels robatoris, que eixirà amb l'escopeta si intentem entrar.
Algun arc de la porta  ens mostra encara el treball dels picapedrers antics .

Segons em van contar  la gent de Moró, és l'assentament més antic, ja que Moró  és molt jove, diuen que el mas de Moró data del segle XIII. Entre les runes veiem un forat que diuen si comunicava una casa amb l'altra.


Restes d'un portal del mas de Moró


L'era del mas,   on antigament batien el blat i ballaven danses, queda a la part de dalt, encara esperant  a la gent, a ser el lloc de trobada per al treball i per a l'esbarjo. Ara ja sols passejada per algunt caminant i utilitzada per ells  com observatori de la plana .
L'era del mas de Moró.
L'era del mas de Moró
 La Bassa del mas de Moró.
 Si ens fixem quan baixem pel caminet, i  una vegada hem passat el mas de Moró,  veurem les restes de la bassa del mas,  a la dreta del camí  els matolls la tapen, i a l'esquerra al costat de la garrofera unes pedres cantoneres ens insinuen que tal vegada en temps passats la bassa era molt més gran i el camí no anava per allí i el camí travessa l'antiga bassa.

Bassa a l'esquerra del camí
Senda cap a la font del mas de Moró
  Si seguim el caminaet que deixa la pista d'El Camí, una vegada passat el mas de Moró, despres de trobar-nos els beuredors que hi ha a la vora, uns metres més cap a dintre trobem la font del mas de Moró
Font del mas de Moró

Pica de la font del mas de Moró



Una pedra especial. Sant Joan de Moró. La Plana Alta

Una pedra especial.Sant Joan de Moró. La Plana Alta
Arraconada en un marge de pedra,com una pedra més, veig una pedra especial, dissimulada amb la rojor i
l'aspror  típica de la pedra de "rodeno", la mirada se'm clava en aquella pedra , en mig dels bancals del camí que puja cap al barranc de Roig. Una pedra tallada en forma de creu amb una inscripció gravada ens fa aturar-nos en sec.
Després de llegir la data 1908 veiem que és un soterrament,  en queda el record marcat a la pedra del pobre home que en aquell bancal suposem que va ser soterrat, no sabem res més d'ell, simplement el que ens diu la pedra, l'any, el nom i l'edat que tenia quan va morir,85anys.
Aquests indrets es tornen sagrats davant del record d'una persona que ha segut soterrada en aquest lloc, això em causa un gran respecte cap a l'indret.


El molí de Roig. Sant Joan de Moró. La Plana Alta

El molí de Roig. Sant Joan de Moró. La Plana Alta

El molí de Roig està encara  falcat en el marge esquerre del barranc que li dóna nom, amb la vegetació exuberant que  el va tapant, ell encara manté dreta la seua carcassa, amb la voreta de les teules com un brodat d'un vestit antic.
 Fa vint-i-cinc anys que el conec  i encara guarda la mateixa imatge,  com per no voler acabar de caure,  per recordar-nos una mica  la nostra història, per fer-nos reflexionar sobre  la vida dels nostres avantpassats.
Vaig entrar per entre les runes, poregós d'alguna teula partida o d'algun esllavissament, però la curiositat em va poder més que la por. Les portes socarrimades guarden l'olor d'alguna desgràcia. Encara podem veure com el foc s'arrapà a la fusta de les vigues, però elles aguanten la feixuga càrrega.
Les parets fan equilibris per no caure i dintre esclata la flor roja de l'arbre de l'amor, la rojor de la pedra també contrasta amb la verdor la la vegetació.
Vaig assomar-me per l'altra porta i una pedra de molí partida deixava testimoni del treball al molí, dintre, un sostre ensorrat ens posa a l'aguait del perill i tornem enrera per on havíem entrat. Més enllà el  barranc deixa anar un filet d'aigua, com per fer-li enyorança al molí, assedegat després de tants anys de no funcionar.
Fora veiem les parets gruixudes, on hi havia la bassa del molí , seguim les parets , ja que sols en queda algun tros, veiem que el camí passa per dintre la bassa.
En un cantó de la paret veiem el cup per on queia l'aigua per fer girar els engranantges i moldre el cereal, ara sols veiem un forat rosegat pel temps.
Quin futur li espera al molí de Roig? hi haurà una mà que refaça el molí? o un esllavissament el convertirà definitivament en un munt de runa?


 Cup del molí de Roig








Les sénies de Vall d'Alba. La Plana Alta


 Les sénies de Vall d'Alba. Vall d'Alba. La Plana Alta

 Una miqueta abans d'arribar la poble, venint de Castelló s'escampa una plana amb una munió d'hortes i sénies, que li donen un colorit especial  a aquesta part del terme . Bé, doncs a la vora de la carretera  hi ha una sènia mig colgada per l'herba i abandonada, sense catúfols i amb  la bassa seca . Un nesprer feia ombra a l'aigua de la bassa en temps passats, ara encara ufanós i verd, ple de nespros verds  que espera l'arribada de l'aigua.
 En assomar-me a la sénia la lluentor de l'aigua al fons i l'aspror de la paret de pedra ben endreçada li donaven forma  al conjunt, ara  mig colgada per l'herba i un feix de canyes seques. Sense catúfols,( que en temps passats eren els recipients que  treien l'aigua de dintre les seues entranyes) i amb l'estructura de ferro nua ens mostren el record del passat.
Encara podeu veure l'orifici per on queia l'aigua dintre la bassa.





Perot de Granyana i els bous.Castelló de la Plana. La Plana Alta

Perot de Granyana i els bous. Castelló de la Plana.La Plana Ata


Morrots, morrots, deia la meua iaia quan passava pel costat dels bous. L'altre dia una altra dona major es va apropar, i amb molta tendresa, com si foren animalets de veritat  els va tocar la careta i els va dir morrots, morrots. La fígura  de Perot de Granyana i els bous és molt  simpàtica i simbòlica a la ciutat de Castelló de la Plana. Conta la llegenda que estava llaurant Perot amb els seus bous quan el forcat se li va engantxar amb una arrel de lledoner, i quan va anar a traure el forcat per seguir llaurant és va trobar una figureta xicoteta, una  deesa ibera  de la fertilitat, el que després l'església va santificar com la mare de Deu del Lledó, per haver aparegut sota un lledoner.
Perot ara es troba en mig del camí lledó, a mig camí entre la ciutat i l'ermitori de Lledó.





El riu sec. Castelló de la Plana. La Plana Alta.

El riu sec.Castelló de la Plana. La Plana Alta

El riu sec al seu pas pel cementeri de Castelló té un record amarg per a la gent que coneix una mica la història del que allà va passar. Ara una figura  de dona , quieta, dóna testimoni del patiment i l'horror dels fets que allà esdevingueren.
 Marge de riu tacat de sang, aire brut de trets de mort i crits de desesperança, riu testimoni d'horror i injustícia, memòria històrica on la ferida està sagnant i encara cal fer justícia de les injustícies amagades. Han fet un marge nou al riu , cimentat, intenten tapar el vell, colpejat i esquitxat per l'amargor de la mort d'inocents i la crueltat dels afusellaments.

Aquell 1 de maig del 2008 vàrem rebre homenatge als afusellats  que moriren al riu sec. Li vàrem cantar, vàrem fer parlaments  i inaguràrem l'estàtua del record.
Quan passe vora el riu i creue el pont vora el cementeri se'm posa el nus a la gola, l'emoció em talla la veu, tot imaginant la brutalita de la tragèdia que amaguen aquelles parets, el més gran respecte cap a aquella gent que no conec, que pagaren amb  la vida la ràbia dels guanyadors cap als vençuts.
 Ara  la silueta negra amb les mans arrapant-se la cara ens mostra la cara de l'horror, ja que no podem viure d'esquena al passat, i com diu la dita:tot aquell poble que no coneix la seua història està comdemnat a repetir-la.

És la història trista de la posguerra i la repressió que el bandol guanyador va exercir cap al vençut.
Unes flors mantenen viu el record de familiars i amics dels que allà pergueren la vida,  per això jo vull també,  que tinguen  un espai ací, als colors de la terra.


La basseta dels Peixets. Castelló de la Plana. La Plana Alta

La basseta dels Peixets. Castelló de la Plana. Plana Alta


El record em ve de la infantesa, d'aquelles passejades amb  la protecció de la mare i la complicitat dels germans, els diumenges tranquils sota el sol de primavera passsejant al Passeig Ribalta, quan encara la Panderola descansava sota l'arbreda, ara d'ella  en queda el record de la cançó.
Les paraules d'alerta de la mare ens avisaven quan ens apropàvem massa a la fondària de l'aigua, amb  la il·lusió per veure els peixos rojos pujar a la superfície a pessigar les molletes de pa que tiràvem.

L'enrenou dels coloms revolotejant al colomer d'en mig la bassa. Per sobre, els ànecs lliscaven suaument per sobre l'aigua apropant-se als xiquets, per esmorzar unes molletes de pa.   
Ara, en primavera, la flor de l'arbre de l'amor engalana les vores de la basseta, han passat molts anys, ara sóc jo qui llança la veu d'alerta, cap als meus estimats, la història és repeteix. Carros , xiquets i molletes de pa per als ànecs, la mateixa escena trenta anys després. Tam ha callat la veu del tren que passava pel costat.
Ubicació sobre mapa: mapa 1 punt 23

 

La font del Peliuet. Castelló de la Plana.La Plan Alta

La font del Peliuet. Castelló de la Plana. La Plana Alta
És una font que hi ha dintre del casc urbà  al darrera de la Pergola, al passeig Ribalta.
Engalanada amb plantes aquàtiques i farcida de verdor, amagada   en un racó, entre l'ombra dels oms i la paret de la Pergola. Raconet  preciós a la llum del dia, on els contrasts de colors i formes juguen amb els sons de l'aigua i els pardalets i el conjunt ens enlluerna l'esperit.
 Però per  la nit les tenebres cauen  sobre l'indret i la desesperança i la confusió són  les que afloren sobre l'aigua quieta.
El desconsol em va venir  quan em vaig abocar a la basseta   un matí de primavera. Tot aquest encant meravellós es va trencar  quan la vaig veure surar entre la verdor tranquil·la, aquell fibló narcòtic , són les tristes despulles de la nit, que són vides pansides al matí.
Per una altra banda em van venir a la ment el record de les contalles paternals sobre l'indret.
 Quan la jovenalla, fa quaranta anys,  venien a festejar la nit, i cercaven   la font per  refrescar-se la cara amb l'aigua freda  i aclarir-se la ment del mareig del vi i de l'enrenou  nocturn
 Ubicació sobre mapa :mapa 1 punt 26