LA VIA AUGUSTA
(Faig una descripció de l'indret com una unitat, no com un recorregut)
Quin honor per als meus peus trepitjar el camí més antic,camí mil·lenari que es perd en el temps, molt més antic que el seu nom d'Augusta. La seua llargària , la seua antigor i els seu tràfec d' antiga importància el fa únic. En aquest trosset comunicava Saguntum i Dertosa, antiga via Heraclea abans de ser Augusta.
En algun trosset de la via el paisatge és aspre per l'estridència dels cotxes de l'autopista, que fereixen els sentits i on l'asfalt cansa els peus. Els sentits intenten confondre la imaginació i sumergir-me amb el record que no tinc del camí que hi havia fa més de 2000 anys.
Quan l'empedrat del camí acaronava els peus dels caminants i aquest pobre camí rural d'ara, marginat entre els camins, era la principal via de comunicació d'aquella època cap a Roma.
Vaig trobar els tres mil·liaris, el primer al marge del camí, fent cantó amb un barranquet, vaig llegir el nom de Via Augusta i vaig trobar el símbol de la roda del carro(desconec la simbologia). No sé la data dels mil·liaris, però sòn massa nous per ser d'aquella època. El segon el vaig trobar sota un baladre amagant-se dels cotxes de l'autovia.
El tercer mil·liari és el que més em va impactar , era una pedra rosegada pel temps, posada dalt la trona d'una tanca, i amb les lletres mig esborrades.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada