Restes del portal de Sant Antoni. Cabanes. La Plana Alta.
Seguia fent el recorregut cultural per Cabanes i entrant pel protal sud vaig trobar les restes d'una columna del portal de Sant Antoni.
Els colors de la terra és un viatge pel nostre patrimoni. Tot allò que vaig descobrint ho vaig recollint i classificant.Tot el que vaig aprenent de la gent dels pobles que m'acompanya i tot el que la vida em va donant. Està basat en la seua major part en l'itinerari d'El Camí. L'objectiu és conèixer el meu país i transmetre la meua gran estima cap a la meua terra i totes les perles precioses que conté
dijous, 31 de desembre del 2015
Pedra de l'arc romà. Cabanes. La Plana Alta
Pedra de l'Arc Romà. Cabanes. La Plana Alta.
Vaig resseguir la ruta cultural marcada a la plaça i vaig trobar incrustada dintre la paret d'una casa les restes d'algunes pedres de l'arc romà de Cabanes. Són les restes d'una antiga torrassa vigia, es trobaria als extramurs de la vila, controlant l'entrada pel sud. Són pedres de tall procedents dels carcanyols i l'entaulament de l'Arc Romà
Vaig resseguir la ruta cultural marcada a la plaça i vaig trobar incrustada dintre la paret d'una casa les restes d'algunes pedres de l'arc romà de Cabanes. Són les restes d'una antiga torrassa vigia, es trobaria als extramurs de la vila, controlant l'entrada pel sud. Són pedres de tall procedents dels carcanyols i l'entaulament de l'Arc Romà
Etiquetes de comentaris:
Cabanes,
Patrimoni de la Plana Alta,
restes romanes
Molinet. Cabanes. La Plana Alta.
Molinet. Cabanes. La Plana Alta.
Anava pel camí cap a les Santes des de Cabanes i al damunt d'un turonet vaig veure unes runes interessants , fa molts anys vaig pujar, ara esta tancada.
Anava pel camí cap a les Santes des de Cabanes i al damunt d'un turonet vaig veure unes runes interessants , fa molts anys vaig pujar, ara esta tancada.
Etiquetes de comentaris:
Cabanes,
molí,
Patrimoni de la Plana Alta
Antigues escoles de Cabanes. Cabanes. La Plana Alta
Antigues escoles de Cabanes. Cabanes. La Plana Alta.
Estava fent una volta pel poble de Cabanes per trobar pnts interessants i em vaig trobar les escoles velles.
Estava fent una volta pel poble de Cabanes per trobar pnts interessants i em vaig trobar les escoles velles.
Etiquetes de comentaris:
Cabanes,
escoles velles,
Patrimoni de la Plana Alta
Església de Sant Joan Baptista.Cabanes .Plana Alta. Pla de l'Arc
Església de Sant Joan Baptista.Cabanes .Plana Alta. Pla de l'Arc
Recorrem un nou poble per descobrir el que ens amaga, primer fem una visió general, però l'església predomina per damunt de totes les cases
Recorrem un nou poble per descobrir el que ens amaga, primer fem una visió general, però l'església predomina per damunt de totes les cases
Etiquetes de comentaris:
Cabanes,
Església,
Patrimoni de la Plana Alta
diumenge, 20 de desembre del 2015
Caminada del Grup de Caminants; De Carxaixent a la Casella
Caminada del Grup de Caminats: De Carcaixent a la Casella.
Iniciàvem el Camí Brancal de la Murta i la Casella, ens tornàvem a juntar una colla de bons amics i amigues, persones estimades que ens trovàbem per descobrir el país.
Aquesta vegada seria Isra qui ens faria de guia i conduïria l'eixida. Ens aplegàvem gent de moltes comarques del País Valencià. Quasi podíem cantar la cançó d'Al Tall fent referència a la representació que hi havia: La Marina, La Ribera, L'Horta , La Safor, la Costera, el Maestrat, El Camp de Túria i la Plana.
Tot i que el dia va començar d'aquelles maneres per la meua banda, ja que vàrem arribar una miqueta tard i això a mi sempre m'angoixa, i si ho sumem a caos que vam tenir amb la logística dels cotxes, però bé, vàrem començar a caminar des de la piscina de Carcaixent i amb una molt bona companyia, un paisatge espectacular i un molt bon dia, eren els millors ingredients per a una bona caminada.
Primer caminant enntre pinars i camps de tarongers, en el moment d'esmorzar vàrem debatre i explicar una mica que era el Camí i que estàvem fent, per situar una mica a la gent. El paisatge ens regalava una vistes espectaculars amb una plana d'ametles i de fons una mar de muntanyes, on les ones s'havien petrificat i formaven grans crestes escarpades, que atemorien els caminants amb ferotges penya-segats. Poc després ens vàrem abocar al preciós barranc, on la natura brollava tranquil·lament, els cepells florien i el marfull el podíem veure en fruit i flor. També vàrem poder descobrir alguna mateta de pebrella, planteta molt desconeguda per a mi.
Allà al fons, molt avall i més enllà del barranc, entre els cingles podíem veure la Barraca de les Aigües Vives.
Vàrem aturar-nos als peus dels llavadors, debatírem sobre si era municipi o si pertanyia a Carcaixent i Alzira, el poble esta partit per la meitat, mig és de Carcaixent i l'altre mig d'Alzira. La Barraca és un poble menut, tranquil i acollidor. Vàrem seguir endavant, passant pel costat d'horts de tarongers fins arribar a un punt que s'acabava la pista. Ens vàrem endinsar en una vegetació que t'engolia i solcàvem la senda fressada, seguint les marques de la GR. La costera era forta fins arribar al cim de la cresta, la vessant nord era més humida i ombríbola i es notava en la vegetació on la humetat s'arrapava a la terra, i albocers i coscolls, però també marfulls omplien el paisatge, devallàvem la carena fins arribar a la part de la vall.
La font nova, amagada entre la vegetació formava part d' un raconet de conte de fades i donyets. Finalment vàrem arribar al bar una mica extenuats, sense alé, però amb aquella meravellosa vivència bategant encara en els nostres cors.
Al dinar vàrem calmar la fam amb gaspatxo manxego i paella, noves emocions gravarien aquells moments per sempre, entre rialles i grans converses. Molt solemnement vàrem iniciar el llibre del Camí a la Ribera que va iniciar Isra com a iniciador del brancal, al qual uns quants vàrem afegir les nostre vivències. Finalment comiats i besos i un fins la propera. La gent va marxar contenta per aquella bella caminada compartida amb gent tan agradable i amb ganes de tornar.
Iniciàvem el Camí Brancal de la Murta i la Casella, ens tornàvem a juntar una colla de bons amics i amigues, persones estimades que ens trovàbem per descobrir el país.
Aquesta vegada seria Isra qui ens faria de guia i conduïria l'eixida. Ens aplegàvem gent de moltes comarques del País Valencià. Quasi podíem cantar la cançó d'Al Tall fent referència a la representació que hi havia: La Marina, La Ribera, L'Horta , La Safor, la Costera, el Maestrat, El Camp de Túria i la Plana.
Tot i que el dia va començar d'aquelles maneres per la meua banda, ja que vàrem arribar una miqueta tard i això a mi sempre m'angoixa, i si ho sumem a caos que vam tenir amb la logística dels cotxes, però bé, vàrem començar a caminar des de la piscina de Carcaixent i amb una molt bona companyia, un paisatge espectacular i un molt bon dia, eren els millors ingredients per a una bona caminada.
Primer caminant enntre pinars i camps de tarongers, en el moment d'esmorzar vàrem debatre i explicar una mica que era el Camí i que estàvem fent, per situar una mica a la gent. El paisatge ens regalava una vistes espectaculars amb una plana d'ametles i de fons una mar de muntanyes, on les ones s'havien petrificat i formaven grans crestes escarpades, que atemorien els caminants amb ferotges penya-segats. Poc després ens vàrem abocar al preciós barranc, on la natura brollava tranquil·lament, els cepells florien i el marfull el podíem veure en fruit i flor. També vàrem poder descobrir alguna mateta de pebrella, planteta molt desconeguda per a mi.
Allà al fons, molt avall i més enllà del barranc, entre els cingles podíem veure la Barraca de les Aigües Vives.
Vàrem aturar-nos als peus dels llavadors, debatírem sobre si era municipi o si pertanyia a Carcaixent i Alzira, el poble esta partit per la meitat, mig és de Carcaixent i l'altre mig d'Alzira. La Barraca és un poble menut, tranquil i acollidor. Vàrem seguir endavant, passant pel costat d'horts de tarongers fins arribar a un punt que s'acabava la pista. Ens vàrem endinsar en una vegetació que t'engolia i solcàvem la senda fressada, seguint les marques de la GR. La costera era forta fins arribar al cim de la cresta, la vessant nord era més humida i ombríbola i es notava en la vegetació on la humetat s'arrapava a la terra, i albocers i coscolls, però també marfulls omplien el paisatge, devallàvem la carena fins arribar a la part de la vall.
La font nova, amagada entre la vegetació formava part d' un raconet de conte de fades i donyets. Finalment vàrem arribar al bar una mica extenuats, sense alé, però amb aquella meravellosa vivència bategant encara en els nostres cors.
Al dinar vàrem calmar la fam amb gaspatxo manxego i paella, noves emocions gravarien aquells moments per sempre, entre rialles i grans converses. Molt solemnement vàrem iniciar el llibre del Camí a la Ribera que va iniciar Isra com a iniciador del brancal, al qual uns quants vàrem afegir les nostre vivències. Finalment comiats i besos i un fins la propera. La gent va marxar contenta per aquella bella caminada compartida amb gent tan agradable i amb ganes de tornar.
dimarts, 8 de desembre del 2015
El Camí en familia dia 8: De les Useres a Atzeneta del Maestrat
El Camí en família dia 8: De les Useres a Atzeneta del Maestrat.
Ahir vàrem fer un trosset més del Camí al tram Penyagolosa, el Camí en família, ara ja feia molts mesos del nostre començament en el llunyà Castelló, ara completàvem Atzeneta ja en la huitena jornada.
Em van omplir moltes coses en aquesta etapa i varen ser moltes coses les que vàrem aprendre, i el més important, les xiquetes varen gaudir molt l'etapa del Camí i varen aprendre algunes coses més del nostre país allargassat. Varen agafar consciència de la importància de fer el Camí, de veure que passet a passet, jornada a jornada avancem en el Camí pel nostre poble.
Vàrem iniciar el camí al peu de l'estàtua del Pelegrí de les Useres, on Balma va llegir l'escrit de la pedra. Vàrem recordar una mica el sentit de la Pelegrinació de les Useres a Sant Joan de Penyagolosa i la seua perpetuació cada darrer divendres d'abril. També vàrem comentar la dificultat d'anar descalç i que sols ho fan als llocs d'entrada importants. Hui seguiríem el camí dels pelegrins de les dones fins al Piló de la Creu, i després devallaríem cap a Atzeneta . Pel camí el paisatge estava esplèndid, pintat de groc per les argelagues, on la vegetació brotava valenta amagant els esquelets tristos i recremats de l'incendi de l'Alacalatén. A la font de la Presola intentàvem endivinar l'etimologia del topònim i observàvem l'aigua que brollava generosa de la font. Vaig portar el potet de pintura que en algun punt em va servir per reforçar alguna marqueta esborrada. Aitana com moltes vegades a les meues galligotes jugava amb el meu pel, després volia plegar aglans , i quan sota del coscoll en veia es meravellava, en vam agafar alguns. també esmeravellava de les ametles penjades als ametlers.
Aquesta vegada ens va acompanyar Carmina d'Almassora, que ens va donar les galetes de llima tan reconfortants. Per ser una etapa que ja havia fet, els records em venien a la ment quan passava pels diferents racons.
L'arribada a la font del Mestre, on el pouet ple d'aigua feia molt de goig, o després els masos enrunats que deixaven veure a través dels cabirons les seues entranyes. També la vista llunyana de les Useres. Aitana va fer una becadeta al meu braç i després molt contenta va seguir observant totes les coses que el Camí ens regalava. Balma i Aitana es van quedar bocabadades quan vàrem trobar una serp viva molt quieta per la poca temperatura que feia, tot i que al final es va amagar dintre d'un clevill d'una paret de pedra.
També recorde el moment de descans sota l'olivera, que jo vaig fugir correns buscant la jaqueta d'Aitana que se m'havia caigut en devallar el camí .
Vàrem seguir la pista que donava a la carretera d'Atzeneta on partien els termes i en passar la carretera un gran monument ens alertava de l'arribada al Maestrat amb l'històric ordre de Montesa. El camí era fàcil i plaerós fins a Atzeneta, per pista de terra i devallant. El temps bo , inclús en algun moment fresquet.
Havíem fet una altra epapa del nostre Camí.
Ahir vàrem fer un trosset més del Camí al tram Penyagolosa, el Camí en família, ara ja feia molts mesos del nostre començament en el llunyà Castelló, ara completàvem Atzeneta ja en la huitena jornada.
Em van omplir moltes coses en aquesta etapa i varen ser moltes coses les que vàrem aprendre, i el més important, les xiquetes varen gaudir molt l'etapa del Camí i varen aprendre algunes coses més del nostre país allargassat. Varen agafar consciència de la importància de fer el Camí, de veure que passet a passet, jornada a jornada avancem en el Camí pel nostre poble.
Vàrem iniciar el camí al peu de l'estàtua del Pelegrí de les Useres, on Balma va llegir l'escrit de la pedra. Vàrem recordar una mica el sentit de la Pelegrinació de les Useres a Sant Joan de Penyagolosa i la seua perpetuació cada darrer divendres d'abril. També vàrem comentar la dificultat d'anar descalç i que sols ho fan als llocs d'entrada importants. Hui seguiríem el camí dels pelegrins de les dones fins al Piló de la Creu, i després devallaríem cap a Atzeneta . Pel camí el paisatge estava esplèndid, pintat de groc per les argelagues, on la vegetació brotava valenta amagant els esquelets tristos i recremats de l'incendi de l'Alacalatén. A la font de la Presola intentàvem endivinar l'etimologia del topònim i observàvem l'aigua que brollava generosa de la font. Vaig portar el potet de pintura que en algun punt em va servir per reforçar alguna marqueta esborrada. Aitana com moltes vegades a les meues galligotes jugava amb el meu pel, després volia plegar aglans , i quan sota del coscoll en veia es meravellava, en vam agafar alguns. també esmeravellava de les ametles penjades als ametlers.
Aquesta vegada ens va acompanyar Carmina d'Almassora, que ens va donar les galetes de llima tan reconfortants. Per ser una etapa que ja havia fet, els records em venien a la ment quan passava pels diferents racons.
L'arribada a la font del Mestre, on el pouet ple d'aigua feia molt de goig, o després els masos enrunats que deixaven veure a través dels cabirons les seues entranyes. També la vista llunyana de les Useres. Aitana va fer una becadeta al meu braç i després molt contenta va seguir observant totes les coses que el Camí ens regalava. Balma i Aitana es van quedar bocabadades quan vàrem trobar una serp viva molt quieta per la poca temperatura que feia, tot i que al final es va amagar dintre d'un clevill d'una paret de pedra.
També recorde el moment de descans sota l'olivera, que jo vaig fugir correns buscant la jaqueta d'Aitana que se m'havia caigut en devallar el camí .
Vàrem seguir la pista que donava a la carretera d'Atzeneta on partien els termes i en passar la carretera un gran monument ens alertava de l'arribada al Maestrat amb l'històric ordre de Montesa. El camí era fàcil i plaerós fins a Atzeneta, per pista de terra i devallant. El temps bo , inclús en algun moment fresquet.
Havíem fet una altra epapa del nostre Camí.
Etiquetes de comentaris:
el Camí en família,
El Camí en família al tram Penyagolosa
Subscriure's a:
Missatges (Atom)