Pàgines

dilluns, 27 de març del 2017

Caminada del Grup de Caminants per la Marina Alta: de Teulada a Poble Nou de Benitatxell i Xàbia.

 Caminada del Grup de Caminants per la Marina Alta: de Teulada a Benitatxell i Xàbia.
 El darrer dissabte 25 de març vàrem fer una caminada  per la Marina Alta, pel tram del Camí de  la costa de la Marina.
 Ens vàrem trobar gent de moltes comarques, per fer el Camí, en aquest cas a la Marina Alta.
 Vàrem arribar a l'estació de Teulada on ens aplegàrem per començar aquest viatge,  després de presentar el Camí i explicar i situar on ens trobàvem Jaume Buigues ens va fer un xicotet recorregut tot seguint un barranquet. L'aigua fluïa per tot arreu i era un gust tanta verdor i aigua.
 Ens va mostrar el riurau del bancal Roig, fet museu, on hi havia explicacions molt interessants dels diferents oficis antics de la comarca i del poble, i les particularitats de cadascun.
 Hi havia els treballadors dels canyissos, com treballaven la canya, hi havia els apicultors amb les bresques i la mel, i també la gent que treballava l'espart i les espardenyes, i en va contar l'anècdota del xiquet que als nou anys li va dir son pare que li faria  una espardenya, que ja havia pres la comunió, ja  era un home i l'altra, si la volia que se la fera ell, i com se la va fer, però després anava descalç, i es posava les espardenyes per entrar al poble i no desgastar-les. També  hi havia  els que treballaven la llata del margalló per fer cabassos, o la gent que treballaven la boga per fer cadires. Va ser molt instructiu  aprendre una mica més dels antics oficis de la comarca.
 També alguna dita que enllaça treball i paisatge.
 Quan el Montgó porta capell, pica espart i fes capell.
 Després de tan virtuoses explicacions i d'apuntar alguns noms d'estris i conèixer oficis i faenes  a la llibreta vam eixir del riurau i vam fer cap al poble de Teulada, entre camps de tarongers  vam arribar a Teulada, allà vàrem entrar al seller on hi havia vins de moltes maneres i  ens van explicar els diferents vins que tenien. Jaume ens va contar una mica sobre Teulada, del terratrèmol que va estovar el palau.
 Després vàrem seguir cap a Poble Nou de Benitatxell, ens hi vam parar a la cova de les Bruixes on  el nostre guia, Quico Llobell ens va parlar de totes les troballes que a la cova s'havien fet i les diferents fases que havia passat el jaciment, les restes  de terra sigilata d'època romana i alguns fonaments de cases musulmanes.
 Després vàrem passar pel poble , Poble Nou de Benitatxell, segons ens va contar Quico ens va parlar una mica del poble , resulta ser que hi havia algunes alqueries i Benitatxell era la que li dóna nom al poble actual per la seua ubicació.
Vàrem entrar a l'oratori i l'església, un barroc senzill. D'allà ja vàrem fer via cap a Xàbia. Vàrem  travessar camps on la primavera es deixava sentir i la magreta feia un esclat  de groc sobre el verd de l'herba fresca. Alguns camps  d'orquídies lluïen  sobre els prats.
  També alguns horts de tarongers encara amb la taronja a sobre  feien costat al camí.
 Finalment cansats, amb retard  i amb fam vàrem arribar a Xàbia, i vàrem entrar al bar Victòria que ens van fer un bon dinar on no vam dubtar en repelar fins la darrera molla del plat.
 Després vam segellar el carnet del tram brancal i vàrem escriure al llibre de la comarca.
 Per acabar Ximo ens va fer una visita per Xàbia, el museu i l'església de Xàbia, una construcció especial, una església diferent,  feta de pedra tosca i amb la seua condició d'església fortalesa, és un edifici que no ens deixa igual. Hi ha una part més antiga del segle XIV, i  una altra més moderna del segle XVI.

 Després al museu vàrem veure algunes peces d'origen romà trobades dintre la mar,  com àmfores , àncores, i també informació i restes d'algunes coves com la cova del Migdia del Montgó, de tant difícil accés, buscaven llocs per fer rituals, hi ha soterraments durant més de 200 anys.
 Després de recórrer tants pobles i aprendre tantes coses va arribar el moment de tornar cap a casa. Una caminada més per al record.
Podeu veure l'itinerari a l'enllaç del wikiloc















dimarts, 21 de març del 2017

Església de Sant Josep Obrer. Sant Carles de la Ràpita. El Montsià.

Església de Sant Josep Obrer. Sant Carles de la Ràpita. El Montsià.
 En la meua volta per la Ràpita no va ser  dels elelments més atractius a nivell de construció,ara interessant pel que fa  al treball de figures religioses sobre ferro.


Restes de l'edifici de la ràpita mora. Sant. Carles de la Ràpita. El Montsià.

Restes de l'edifici de vora la torre del'antiga Ràpita mora. Sant Carles de la Ràpita. El Montsià.
 Buscant algun detall que m'explicara  la ciutat perduda de la Ràpita vaig trobar aquestes restes.




Antiga fàbrica. Sant Carles de la Ràpita. El Montsià.

Antiga fàbrica.  Sant Carles de la Ràpita. El Montsià.
 En aquest cas podem veure un tros de fumeral  de la fàbrica, molt deteriorat, això si. De fons la serra del Montsià. 3-5-16

Mercat. Sant Carles de la Ràpita. El Montsià.

 El Mercat. Sant Carles de la Ràpita. El Montsià.
 En fer la meua volta pr la zona del mercat, no era en si l'edifici del mercat el que m'intrigava, era  tal vegada tot el misteri  i la llegenda que vagava per aquesta zona.
Segons sembla Carles III va fer una ciutat subterrània i aquesta ciutat perduda es troba sumergida i oblidada. En passar pel mercat buscava vestigis  de murs entrades o algun detall que m'apropara a la ciutat perduda, però no vaig trobar res.

divendres, 17 de març del 2017

Plaça dels Porxos. Sant Carles de la Ràpita. El Montsià.

Plaça dels Porxos. Sant Carles de la Ràpita. El Montsià.
 És un gust passejar per la plaça dels Porxos de la Ràpita i contemplar les cases que envolten la plaça. 3-5-17




Casa Laureano. Sant Carles de la Ràpita. El Montsià.

 Casa Laureano. Sant Carles de la Ràpita. El Montsià.
 En la meua volta per la Ràpita un dels punts més emblemàtics va ser  la plaça dels Porxos o Plaça de Carles III, on podem veure la casa Laureano, imponent per les seues columnes  a l'entrada. 3-5-16



 Casa Laureano

dimarts, 14 de març del 2017

Caminada del Grup de Caminants per la Vall de Segó, de Faura a Almenara.

 Caminada del Grup de Caminants per la Vall de Segó, de Faura a Almenara.
 El diumenge 12 de març vàrem recórrer la Vall de Segó, vàrem conèixer molts dels seus pobles i racons més emblemàtics de la vall.
 El punt de trobada era  la plaça Major de Faura , entre el Palau dels comtes de Faura i l'església  de Faura vàrem recordar que és el Camí, vàrem repassar qui havia vingut i també vàrem recordar el full de ruta per aquell dia, vam repartir els carnets del tram Camp de Morvedre Vall de Segó i la Plana .
Una sorpresa em va emocionar, en un moment del rotgle Olga i  les xiques de Veus atrevides, també caminants atrevits van trencar el silenci i amb una cançoneta de música coneguda van començar a cantar, ens recordaven el premi Vicent Ventura  que ens havien donat al Camí i  el meu treball personal en el funcionament d'El Camí, va ser molt emocionant i  em va sobtar.
 Després Enric Amer ens va recordar alguns detalls sobre Faura i la importància prop de Faura de la creu en homenatge als Agermanats que vam perdre en la batalla d'Almenara.
 Sense més vàrem iniciar el nostre viatge per la Vall de Segó, acompanyats de gent de la comarca i de  persones vingudes de comarques properes, la Costera i la Ribera, el Camp de Morvedre, l'Horta  i la Plana
 Vàrem passar pels llavaners i vàrem entrar per camins d'horts de tarongers on el nafa començava a esclatar. Després vàrem entrar a Benifairó de les Valls, en passar pel carrer Major algunes cases ens feien meravellar-nos per les seues formes, després vàrem passar per la casa de Lluís Guarner, familiar del reconegut lingüista Sanchis Guarner, vàrem arribar al  Palau dels Vives i Canyamàs i l'església. Vàrem seguir per camins de tarongers fins arribar al poble de Quart, i una mica més enllà la font de Quart, el cor de la Vall de Segó.
 Vora la bassa  Enric ens va parlar de la importància de la font, realment la desembocadura del riu Palància, ens va parlar de la procedència de l'aigua, i de la importància d'aquell naixement per la riquesa dels pobles de la vall, d'on es reparteix aigua a les diferents poblacions i es reguen milers d'hetàrees de tarongers.
 Déspres vàrem passar a les tauletes per esmorzar, com erem un grup nombrós ens vàrem repartir per diferents taules.
 El dia acompanyava i la companyia també, i el paratge sota els pins convidava a fer petar la xerrada i relaxar la pressió produïda per  l'organització.
 Abans de tornar a posar-nos en ruta Enric ens va fer un xicotet resum sobre la bassa  i la fauna i flora de la bassa, de com els cormorans es menjaven els peixos de colorins però en anar-se'n els cormorans s'ha tornat a omplir de peixos de colors. Ens va parlar del bon gust a l'hora de fer la bassa de les parets de pedra en sec.
 Vàrem seguir per vora dels canals, els temps se'ns havia tirat damunt sobre el full de ruta que havia previst i havíem d'apretar el ritme per arribar a veure el molí  de Quartell i la torre  de Benavites i arribar a hora a dinar.
 Per damunt d'una senda entre tarongers que estaven a vessar de nafa  i taronja vàrem arribar a Quartell, i així vàrem entrar al molí.
 Vàrem recórrer  el molí i el museu, vàrem arribar a la part de  fora on la sequia d'aigua ens recordava l'antic funcionament del molí, després vam pujar dalt on estava la maquinària del molí, un entramat de fusta que antigament feia funcionar els dos molins, el de farina i el d'arròs.
 Vàrem eixir del molí i vam passar per davant del palau dels Orbe i sense predre un moment vam anar a Benavites i la torre de Benavites. La torre era un dels elements més impressionants de l'etapa,  poder veure-la per dintre era donar-li a l'etapa un atractiu més enllà del que podiem imaginar.
 Cada estança amagava algun tresor, vells escrits a la paret  que ocultaven missatges en qui sap quina llengua, o els dibuixos dels baixells que recordaven la vinguda dels àrabs, i  els taulellets del terra del segle XVI,  o la sala més elevada on veiem tots els tarongerars de la Plana fins i tot Benicalaf i Almenara.
 Vàrem baixar per l'escala de caragol i en acomiadar-nos del guia vàrem anar pel camí cap a Benicalaf.
 Benicalaf era un antic poble de la Vall de Segó del qual resta sols l'església, ara una església oculta entre els horts de tarongers, alguns murs de cases s'amagaven entre els arbres i un quadrat sense plantar marcava el lloc de l'antic cementeri. Després de parlar del poble i de com en 150 anys pot  desapareixer tot un poble sense practicament deixar rastre, vàrem anar pel camí cap a Almenara.
 El sol ja calfava i els tarongers i els marges dels camins  és fonien en difernets tonalitats de flors.
 Vàrem arribar al Cau on Natxo ja ens  tenia la taula parada,
  El dinar va ser una fusió de moments, sentiments, emocions, records, i sabors,  un dinar abundant amb els calçots com a protagonistes i després carn i arròs per assessiar els nostre  paladars 
 Vàrem segellar l'etapa amb el segell del Cau i  per acabar vàrem traure la tarta, les veus atrevides varen de seguida entonar una altra cançoneta, venim del nord, venim del sud , i varem repetir també ací estem nosaltres, amanits per caminar....
Vàrem escriure també al llibre d'El Camí les impressions de l'etapa, com moltes vegades ens plau haver participat fent el Camí.
Després del dinar Pere ens va fer una volta per Almenara i ens va explicar sobre el passat d'Almenara,  de les pedres que formen part de l'església,  algunes es veu que són reaprofitades d'un altre lloc, tal vegada l'antiga església? tal vegada el temple de Venus?
Ens va situar on hi havia els antics portals d'Almenara, el portal de la Vall d'Uixó, el portal de València.. També ens va mostrar on hi havia antigament el Palau del Comte, i filnalment vàrem voltar per les muralles. Després de veure les muralles vàrem anar cap a l'estació i cap a casa .
 Una etapa més d'El Camí que ens ha encisat i ens ha mostrat  un trosset més de la nostra terra.
 Detalle la lletra de la cançó que ens van regalar Caminants Atrevits:

 Ací estem nosaltres
 amanits per caminar.
 Peró també heu de comprendre,
 que és molt bo d'entendre
 tots hem de cantar.

 El Vicen Ventura
 és per El Camí
gràcies a Ramon
 que ajunta cultura
 amor a la terra,
llengua i tradició.

 Moltes gràcies, per la part que em toca.






El grup del Camí a Benifairó de les Valls davant de casa Lluís Guarner

El palau dels Vives i Canyamàs

 Esmorzaret a la font de Quart

La Bassa de la font de Quart

 Els canals de la font de Quart


 El nafa escaltant

 El molí de Quartell

La torre de Benavites

Rajoles del segle XVI a la torre de Benavites

Vista des de la torre de Benavites

 Manises en una estança de la torre de Benavites

Vista des de dalt de la torre de Benavites

 Foto de grup dalt de la torre de Benavites

 El grup de Caminants menjant calçots

les muralles d'Almenara

 El Castell d'Almenara