Pàgines

dijous, 25 de maig del 2017

Caminada del Grup de Caminants per la Ribera Baixa: de Sueca a Cullera.

 Caminada del Grup de Caminants per la Ribera Baixa; de Sueca a Cullera.
Iniciàvem la nostra primera caminada en grup per la Ribera Baixa, en un poble tan emblemàtic com Sueca, com l'etapa era curta vàrem iniciar la visita a Sueca. Vicent ens va acompanyar en aquesta visita guiada per la població, vam passar per les muralles de poca altura. Vàrem aprendre de la història de Sueca, de com era de gran l'Albufera i com van anar ampliant els camps de conreu. També Vicent ens va parlar de l'etimologia del nom, que venia de mercat xicotet. Vàrem passar per l'església i pel bust de Joan Fuster . Finalment vàrem arribar a la casa Museu de Joan Fuster. Una casa  gran amb un pati  al bell mig, dintre del museu unes xiques ens van explicar moltes coses de la casa i de la vida de  Joan Fuster. Tal vegada el plat fort de la caminada era conèixer millor qui era Joan Fuster. Era un viatge en el temps, en el treball minuciós del nostre gran escriptor, algunes imatges de Joan Fuster de gran i de més menut engalanaven la casa,  sempre seriós. Prestatges amb diferents diaris,  i es que Fuster ho apuntava tot, la seua obra, els aforismes, els seus versos, nosaltres els Valencians, els seus seguidors i els seus enemics, la seua descomunal biblioteca amb més de 25.000 exemplars. Aquell any 92 que la mort el va vindre a buscar i ens deixava orfes  per sempre més. Un moment d'esgarrifança em va venir quan ens vam situar davant la reixa amb la fotografia de com va quedar després de la bomba, i l'explicació de l'atemptat, ell estava a dintre quan va explotar l'artefacte, i en tenien preparada  una altra bomba  que va explotar a la porta,  quan de bé faria el nostre gran intel·lectual perquè  els nostres enemics l'odiaren tant.  Un altre moment màgic va ser  situar-nos davant de l'allar, el seu lloc de treball i de reunio,  quantes persones, quantes converses importants hauran escoltat  aquelles  parets. Era emocionant romandre en aquell espai carregat d'història, mentre un vídeo anava rodant algunes imatges  de la seua vida.
 Després vam pujar dalt per veure la resta de la casa, dalt una exposició de diferents imatges tallades ens mostraven les diferents cares de Fuster. Desprès d'aquesta immersió en el nostre més gran assagista i pensador varem recollir les bosses i vàrem seguir fent Camí.
Abans d'eixir de Sueca vàrem esmorzar sota un gran arbre, però el temps sempre ens corre en contra i encara havíem de fer l'etapa.
 Vàrem eixir de Sueca per l'avinguda de la Torreta, camins senzills voltats de camps  d'horta, vàrem descobrir alguns camps de Julivert i d'altres hortalisses, els camps d'arròs encara eren extensions marronoses, tristes, de terra treballada, esperant la vinguda de l'aigua, tal vegada havíem fet algunes setmanes prompte. Era una etapa molt planera, al fons la serra de les Agulles posava fi a l'extensa plana.
 Un altre moment que va ser molt agradable va ser la visita a l'assut i les explicacions de Claudi respecte la lluita portada a terme amb el transvassament Xúquer- Vinalopó. Vàrem veure l'allargassat assut i com alguns peixos botaven contra corrent. Algunes persones varen tornar cap a Sueca, nosaltres volíem seguir el nostre camí cap a Cullera. Les grans lletres blanques començaven a llegir-se a la muntanyeta de les Raboses.
 Una mica cansats vàrem arribar al dinar, segellàrem el carnet del tram a l'etapa Sueca Cullera i recuperàrem les forces.Per la vesprada vàrem recórrer Cullera i vam pujar al castell, la que tal vegada seria la següent etapa.Restes d'una torre i algunes muralles, una església a la part de dalt i una pinnada per refugiar-nos del sol que ens  cremava la pell. Des del mirador es veia molt bé el poble, on alguns canons encara vigilaven l'horitzó recordant un passat ple de corsaris i pirates que saquejaven la costa. Varem baixar cap a la platja per descansar en alguna terrassa,  llavors el refredat i el cansament em feien defallir, al voltant d'una tauleta i vora la platja de Cullera vàrem descansar del sol, i vàrem gestar la caminada per Peníscola.
 A l'enllaç podeu veure l'itinerari de la caminada
 El grup d'el Camí a Sueca

Muralles de Sueca

 Església de Sueca

 Església de Sueca

Cupula de l'església de Sueca

El grup d'el Camí a Sueca


 Escultura de la cara de Joan Fuster

Mural dels nostres escriptors , l'Ovidi, Fuster, i Estellés

Ovidi Montllor

Mural de Joan Fuster a Sueca

Mural de Vicent Andrés Estellés


Fotografia de Joan Fuster

Imatge dels camps d'arròs abans de la sembra

El grup de Caminants arribant a Cullera















Cullera des del castell


dimarts, 9 de maig del 2017

Caminada del Grup de Caminants de València al Cabanyal i Alboraia

Caminada del Grup de Caminants de València al Cabanyal i Alboraia.( Etapa1 i 2)
 Ens trobàvem al centre de València per iniciar la primera etapa del tram, millor dit, el que després serien les dues primeres etapes del tram.
 Vam coincidir a les torres de Serrans amb un altre grup  que quedaven a València per veure els elements republicans, també ells es van interessar pel Camí, i els hi vam explicar
 El punt de trobada i el rogle va ser un un lloc molt emblemàtic, dintre de les mateixes portes de Serrans , sota la cúpula, on durant segles havia segut la porta pel nord de l'entrada a la ciutat, tot travessant el riu, ara havien desaparegut les muralles i fins i tot el riu Túria. Graeme ens guia i amb molt de detall  ens va explicant els diferents elements que anàvem trobant.
 Hui les torres obrien a les 10 i no ens esperàvem per pujar. Una altra vegada seria.
Vàrem fer el rogle amb les explicacions, d'el camí i del dia pertinents, hui les màquines comptadores de km em  jugarien una molt mala passada.
 Hui era un camí ple de patrimoni, on cada pam era un món d'experiències per als sentits.
 Vàrem travessar el parc del riu Túria pel pont de Serrans iniciàvem el Camí a l'altra banda del Túria, passàvem per davant de l'estació del pont de Fusta.
 Després entràrem al convent de la Trinitat( segle XIII), vàrem entrar a l'església, on estaven fent algun ritual en aquell diumenge 30 d'abril. En eixir vàrem veure que els rostres i les veus  que entraven a combregar eren gairebé totes vingudes de l'Europa de l'est. Vàrem seguir cap a la mar  i en passar pel museu de Belles Arts estava tancat i vàrem anar a esmorzar als jardins del Real, uns jardins que t'engolien l'ànima, la vegetació exuberant organitzada amb camins tortuosos que t'omplien els sentits. Allà vàrem aturar-nos per esmorzar.

 Després, aprofitant que el temps també anava passant, i havien obert vam poder entrar al museu de Belles Arts,  dintre del museu van haver-hi algunes sorpreses, per una banda poder visitar els claustres durant molts anys tancats.  Els dos patis eren espectaculars , un de rosa i un de blau, pel que fa al patí  del palau de l'emperador Vich, relluïa el treball en marbre, que ens va deixar a tota la gent sense paraules.

 Les obres d'art exposades eren unes postres suculentes pel nostre gran apetit, moltes escultures de Marià  Benlliure i una exposició de quadres que eren versions modernes gracioses de quadres antics.
 Vàrem seguir pel jardí del Real una altra vegada, i els fonaments del que quedava del palau, una pèrdua que esperona l'ànima. Vàrem seguir pel jardí de Montfort, un jardí  a l'estil Italià, segons ens va contar Graeme, de formes tortuoses, i recaragolades que  atraien els amants, on l'amor dels novençans fluïa  en mig d'un romanticisme exasperat.
Alguns  ficus de formes gegantines arrelaven al passeig de l'Albereda, els quals ens convidaven a jeure al seu voltant, com gnoms en un bosc encantat. Ara ens endinsàvem per un racó on tampoc faltava patrimoni, l'antic hospital de la maternitat amb la cigonya simbolitzant la vinguda dels xiquets, l'antiga fàbrica de tabac, el palau de l'exposició, i l'edifici de l'antiga llanera.
 Ara ens endinsàvem ja cap al llit vell del riu Túria, on durant segles era el riu que creuava la ciutat de València, una obra faraònica  per moure un riu  de lloc, com qui canvia un cavalló per regar un altre bancal. Pel pont de les flors, vàrem endinsar-nos a la llera del riu, hui sense perill d'ofegar-nos pel riu. El jardí engalanava el llit del riu, i ara un riu de gent corria, passejava, o gaudia de la primavera   en aquell pulmó verd. Ara eren els ponts els que ens feien imaginar la història d'aquell riu, alguns d'ells  amb aigua volien recordar-nos el seu passat.
  El gran Gulliver, i després ja entràvem  a la València faraònica, el palau de les arts, el museu de les ciències..Tal vegada milions d'euros en fer obres gegantines i arrasar amb el que hi havia. Més enllà l'assut de l'Or, ens mostra una imatge entranyable amb la desembocadura del riu, un contrast entre la part antiga i la nova, les velles comportes encara resten a l'asut, és una visió del pas  del temps, del  menyspreu a la història  i al patrimoni antic a la prepotència, la  sobrietat, i l'opulència.
 D'ací ja el temps corria ràpid i havíem d'anar cap a l'església de Santa Maria del Mar , on Maria ens esperava per  explicar-nos la història d'aquests pobles de vora mar, engolits per València, El Grau, el Cabanyal,  Canyamelar, el Cap de França i la Malva- rosa.
 Maria ens va explicar moltes coses ,  vam entrar a les drassanes, un espai espectacularment  grandissim, creuat amb arcs, però malauradament trencat amb murs blancs que li treien el seu encant.  Després vam anar cap al Cabanyal, ens va transmetre el seu dolor i la seua estima, vàrem passejar per moltes de les façanes modernistes , el que no havien arrasat, i es que després de la guerra ve la posguerra. Com es possible que un ajuntament, o les persones que el formen poden ser tan roïns?, i poden utilitzar les estratègies més cruels i devastadores per fer mal, per devastar i arrasar. I  com la ràbia i la impotència els  fan resistir?, com han segut capaços de fer enemics als teus veïns?, i ofegar un poble i unes persones?   Ara el perill greu ha passat, però   queda sobreviure i refer el desastre.
 Vàrem anar a dinar i encetàrem el llibre de l'Horta, simbòlicament al Cabanyal, per la vesprada vàrem seguir recorrent el patrimoni, i vàrem passar també pel carrer Sant Pere, el carrer fundacional, on havia d'anar un gran bulevard, que anava del no res a cap lloc. Semblava una ciutat després d'un bombardeig.
El Cabanyal tenia una història singular, de barraques de palla, que guardàven una  relació en quadrícula i que per un problema dels incendis  es van anar transformant en cases. Moltes vegades façanes que fusionen diferents estils, amb els detalls minusculs i colors, alguns mosaics de manisa formant dibuixos.  La llotja i la casa dels bous, anomenada així ja que guardaven els bous que feien servir per arrossegar les barques.
 Després de recorrer moltes de les façanes i la zona on la guerra i les bombes de l'ajuntament de València havíen deixat solars inmensos i alguns pisos amb la carcassa, però buits per dintre, un escenari pavorós. Cal vindre a caminar-ho i sentir les paraules de Maria per entendre aquesta situació, i notar sota els teus passos la por. Després ja per la platja vàrem fer cap a la Malva-rosa i per davant d'alguns xalets vàrem arribar a l'horta , algunes hortes ens mostraven, creïlles, i la xufa que començava a traure els primers brins als cavallons simètrics dibuixats pels camps,  la calor i els quilòmetres mal contats començaven a pesar, el sol queia a plom i les hores passaven massa ràpid segons la previsió.
 Exahurits vam arribar al pont del Moro, a Alboraia, hi havia gent que ja va plegar, la resta vam anar a recuperar forces a una orxateria. Una bona orxata i uns fartons d'Alboraia van fer-nos recuperar les forces, realment havíem fet dues etapes en lloc d'una, però en totes les caminades sempre hi ha una lliçó, per fer-la millor a la propera vegada. Vam segellar l'etapa al carnet del tram a l'orxateria i vam tornar cap a casa, cansats però satisfets.


 Escultura al convent de la Trinitat (segle XIII)

Convent de la Trinitat (segle XIII)

Convent de la Trinitat (segle XIII)


Jardins del Real

Jardins del Real

Jardins del Real

Calustre al museu de Belles Arts

Pati del palau de l'Ambaixador Vich

Treball del marbre als capitells de les columnes del pati

Patí del palau de l'Ambaixador Vich

 Fonaments del palau de Real

Ficus monumental

Jardins de Monfort

Jardins de Monfort

 El Grup de Caminants sota un ficus monumental


Palau de l'Exposició


Pont del regne


Gàrgola al pont de les gàrgoles

Façana d'una casa del Cabanyal

 Antic escorxador, al Cabanyal, seu de la Plataforma Salvem el Cabanyal

Llotja al Cabanyal






Pont de l'Or

Antic assut de l'Or amb les comportes

L'antic assut de l'Or i darrera l'Àgora

 Església del mar del Grau

Maria ens va explicant la història davant de les drassanes


Les drassanes

El Grup d'el Camí arriba al Cabanyal



Pany de cases del Cabanyal



Detalls d'una façana del Cabanyal

 Dinaret d'el Camí al Cabanyal



Façana amb decoracions de flors al Cabanyal

 Detall d'una façana del Cabanyal

Façana de manises al Cabanyal


 El diari d'El Camí i l'orxata d'Alboraia