Pàgines

dimarts, 30 de desembre del 2014

Museu de la rajola. Paiporta.L'Horta

Museu de la rajola. Paiporta.L'Horta .
14-12-14 bicicletada horta sud-museu de la rajoleria.
 Vàrem passar per davant fent el Camí per l'Horta sud, aquesta vegada ho vaig  fer amb bicicleta i acompanyats en especial de la gent de l'associació  del Barranc de Paiporta, aquell 14-12-14. Guiats en especial per Toni Torreño, gràcies Toni.
 Ens vam aturar al museu de la rajoleria, era l'antiga fàbrica  de Bauset, restaurada i acondicionada per esdevenir museu, on feien activitats relacionades amb la rajola. En properes visites espere poder entrar i visitar l'exposició permanent que parla de la rajola i de la fàbrica.

Plaça Santa Clara. Castelló de la Plana.Plana Alta.

 Plaça Santa Clara. Castelló de la Plana.Plana Alta.

 La plaça Santa Clara de Castelló de la Plana és una plaça centrica del centre de la ciutat al costat del mercat central.
 Al centre de la plaça hi ha una escultura que recorre la història  i personatges de la ciutat.
 En un espai on es fan moltes activitats culturals .
Cada any,  celebrem  l'aniversari de les Normes de Castelló i  es fa una fira d'entitats que tenen alguna relació amb la defensa de la llengua catalana.  El Camí també aquest any hem participat amb la paradeta.  L'any passat van inagurar la Muixeranga  la seua primera actuació i aquest any han repetit algunes de les seuestorres humanes.


diumenge, 28 de desembre del 2014

Aljub.Serra.El Camp de Túria.

 Aljub. Serra. El Camp de Túria.

 A la voreta del camí el 12-12-14 ens vàrem trobar aquest aljub, acompanyat de Ferran Zurriaga  Ferran Agustí, estàvem fent el Camí , la part d'Olocau a la Cartoixa i havíem passat ja el Portixuelo, ja estàvem en terme de Serra.

Penya del Rellotge. Olocau. El Camp de Túria

 Penya del Rellotge. Olocau. El Camp de Túria.
 Penya del rellotge

  Seguíem el Camí per la vall dels Zurriagues, una valleta  estreta  entre la lloma del Nas i les Clapisses, abans d'arribar al  Portixuelo.Aquell 12-12-14 feiem El Camí amb Ferran Zurriaga i Ferran Agustí, d'Olocau i la Cartoixa de Porta Celi.
 Ferran em va indicar que a la nostra esquerra hi havia  una muntanya anomenada la penya del rellotge, tenia una part de tallat  i es deia del rellotge ja que quan eren les 12  del matí (hora de sol) li pegava el sol.

Aljub del Bandoler. Olocau. El Camp de Túria.

 Aljub del Bandoler. Olocau. El Camp de Túria.

 Seguint el Camí d'Olocau a la Cartoixa de Porta Celi, i havent passat el Collado Cutxara ens tobem a la nostra esquerra l'aljub del bandoler, un aljub de xicotetes mides situat al marge del camí.
 Molt prop també hi ha la coveta del Bandoler, és un topònim que recorda a Maties Oltra, un bandoler  d'Olocau que va ser famós i  que segons diuen tenia relació amb els comtes d'Olocau.
 Una mica abans d'arribar a la pista de l'aljub tenim una bona visió del puntal blanc, on hi ha un jaciment del bronze.
 Aquell camí va ser molt transitat fa molt segles pels frares de la Cartoixa  cap a Olocau i per altra banda  entre els segles XVII I XVIII molts olocauins es ficaven com a criats dels monjos, a canvi aprenien de lletra. Tot açò ens ho anava contant Ferran Zurriaga el 12-12-14 a la caminada del Camí  d'Olocau a la Cartoixa.

Pi de Gratinià Berga. Olocau. El camp de Túria

 El Pi de Gratinià Berga.Olocau. El Camp de Túria.

 En el recorregut  del Camí d'Olocau a la Cartoixa de Porta Celi que ens va acaompanyr Ferran Zurriaga i Ferran Agustí (12-12-14), arribem a un collet i un pi solitari  tot i que encara no arribaríem a considerar-lo monumental, però si  què és un referent, porta el nom de l'amo de la terra on es trobava. Gràtinia Berga.

Una mica més endavant seguint el camí cap a la Cartoixa de Porta Celi hi ha el Collado Cutxara.
Fòsil anomenat agüeletes, amulet dels ibers
 Segons em conatava Ferran en aquest indret sovinteja prou  un fòssil "agueletes" per la seua forma i que era utilitzat pels antics ibers de la zona com a amulet.
que és anomenat per la gent del poble
 Al Puntal de la mina hi ha un jaciment iber amb necropolis, on s'han trobat  també  fòssils.

Barranc de Carraixet. Olocau. El Camp de Túria

 Barranc de Carraixet. Olocau.El Camp de Túria.
 Barranc de Carraixet

 Aquell matí(12-12-14), acompanyat de Ferran Zurriaga i Ferran Agusti, fent el Camí  d'Olocau a la Cartoixa de Porta Celi, Ferran Zurriaga  em va parlar d'aquella zona a l'eixida del poble, em va dir que era la partida del Molinet.
 Hi havia al segle XIX un molinet però el barranc se'l va emportar. Aquell camí que feiem estava documentat per Cavanilles quan va passar per Olocau i la Penya Alí Maimó també.
  Després d'un revol del camí i seguint el barranc Ferran  em va comentar que entre les canyes diuen que hi ha una pedra amb una inscipció morisca que es suposa que és el punt on els moriscos varen veure Olocau per darrera vegada quan l'expulsió al 1609.  Que amarga que és de vegades la història, em fa tremolar sols de pensar la imatge, que t'envien del teu poble, i graves en una pedra  la darrera vegada que el veus.
 Passem per l'Almadec( Lloc estret), el Carraixet eixia als Plans del Camp de Túria..
 També Ferran em recorda que Carraixet, vol dir  lloc per tirar coses, per això a Tavernes Blanques estava el cementeri dels ajusticiats.

Antic cementeri morisc. Olocau.El Camp de Túria

 Antic cementeri morisc. Olocau.El camp  de Túria.

 A l'eixir del poble i acompanyat de Ferran Zurriaga i Ferran Agustí (12-12-14) ,  a la nostra dreta vàrem passar per uns camps erms i unes garroferes centenàries, Ferran Zurriaga em va comentar que es tractava de l'antic cementeri morisc d'Olocau.

dissabte, 27 de desembre del 2014

Casa pairal dels comtes d'Olocau. Olocau. El Camp de Túria

 Casa pairal dels comtes d'Olocau.Olocau.El  Camp de Túria.
Caminada 12-12-14
 En aquella primera visita a Olocau, el 12-12-14 en eixir del poble el palau resaltava d'entre totes les altres construccions,  era la casa dels comtes, la casa dels Vilaragut. Poc puc dir més , tot i que he iniciat  l'entrada per properes visites.
Caminada 1-2-15 Llíria-Olocau
Palau  12-12-14

dijous, 25 de desembre del 2014

Torre d'Olocau.Olocau. El Camp de Túria

Torre d'Olocau.Olocau. El Camp de Túria.
Torre d'Olocau 12-12-14
 En aquella caminada el 12-12-14 de lluny vàrem veure la torre, que sobreeixia de la població. Tot i trobar-se en un estat de runa.
 Vaig tornar a Olocau i a veure la torre a la caminada de Llíria a Olocau el dia 1 de febrer del 2015.
 Torre d'Olocau 1-2-15

Penya Alí Maimó. Olocau. El Camp de Túria

 Penya Alí Maimó. Olocau. El Camp de Túria.
 Penya Alí Maimó

 En eixir d'Olocau, tot fent El Cami cap a la Cartoixa de Porta Celi, aquell 12-12-14 acompanyat de Ferran Zurriaga i Ferran Agustí, ells m'anaven contant cada cosa que ens trobàvem prop del seu poble. Ferran Zurriaga em va parlar de la penya Alí Maimó, que és un espectacular penyassegat que trobem  tot eixint del poble pel camí vell de València, el tallat és impressionant i em deixa bocavadat, de fet tal com anem girant va prenent noves formes. Em va dir que era un espill de falla.
 Cingleres de la Penya Alí Maimó- Caminada Camí 12-12-14
 Cingleres de la Penya Alí Maimó Caminada  12-12-14

Església de la mare de Deu del Rosari.Olocau. El Camp de Túria

 Església de la Mare de Déu del Rosari.Olocau.El Camp de Túria.

  En la visita ràpida a Olocau el 12-12-14, vaig veure de refiló el seu campanar  reconstruït el 1907. Va ser fent el Camí d'Olocau a la Cartoixa de Porta Celi amb el Ferran  Agustí i Ferran Zurriaga d'Olocau.

Pi al penyassegat d'Irta.Peníscola.Baix Maestrat

 Pi al penyassegat d'Irta. Peníscola. Baix Maestrat.

Aquest pi  té la peculiaritat de  créixer al mateix tallat del penya-segat, al punt on la serra d'Irta acaba a la mar. Impressionant.
És un pinus halepensis, pi blanc. Vaig poder veure'l tot fent el Camí  del Mas del Senyor a Peníscola, prop de la Torre Badum el 7-12-14.

dimecres, 24 de desembre del 2014

Garrofera de la font del mas de Senyor. Peníscola. Baix Maestrat

 Garrofera  del mas de Senyor. Peníscola. Baix Maestrat.
 Dalt de la font del mas del Senyor trobem aquesta garrofera d'imenses dimensions. La garrofera es troba en el recorregut del Camí pel baix maestrat quan travessa la serra d'Irta en el tram del Senia Ebre
Garrofera de grans dimensions dalt de la font

Portalet de la Sang. Sagunt. El Camp de Morvedre

Portal de la Jueria. Sagunt.El Camp de Morvedre.
Portal de la jueria de Sagunt


 Socarrat

 En el camí cap al castell  de Sagunt vaig passar per davant del portal  de la jueria, és un portal original que conduïa a la zona on vivien els jueus. El socarrat que el mostra està fet per la penya l'esvaradora i és dels anys 1951. El Camí de Segart a Sagunt el 6-12-14.
Més informació sobre la jueria i el portalet a www.sagunt.es , i correspon al punt 11 sobre el mapa.





Socarrat-maig2015


 Durant la caminada de finals de maig del 2015 acompanyat de Graeme, David i Encarna ens endinsem pel call jueu tot travessant també el portalet  de la Sang o de la jueria. Entrem  a uns carrers recargolats, emblanquinats d'història i  de costums jueves.

La seua ubicació sobre l'itinerari d'El Camí és el punt 17





Teatre romà de Sagunt. Sagunt. El Camp de Morvedre

 Teatre romà de Sagunt. Sagunt. El Camp de Morvedre.
1 Mur del teatre

  Aquell 6-12-14 vàrem fer un trosset d'El Camí de Segart a Sagunt i vàrem acabar a Sagunt al teatre romà on David Garcia , un guia de luxe em va explicar algunes coses del teatre. Gràcies David per tot el que em vas explicar.
 La restauració del teatre romà va portar molta polèmica tal com es van fer les obres  amb adaptes i detractors de la restauració feta.
 1 Mur A l'hora de restauruar-lo consideren que han de fer el mur per donar-li un contrapés al lliscament que  el pes de les grades estava ocasionant. Al mur podem veure
Detall del capitell
diferents peces originals que ens indicarien la disposició de les columnes.
2 Graderies del teatre romà
 Com veiem la part més alta de les grades  deixa un espai on es suposa que hi hauria alguna estàtua.
 A l'època de Neró  es genera una imatge propagandista. A l'hora d'introduir elemens nous s'intenta treballar en el component escenogràfic de la ciutat.
2 GraderiesA les graderies podem veure quatre nivells segons l'estatus, i el nivell social.
 En un primer nivell homes influents, en un segon nivell homes comerciants, en un tercer nivell dones i al final de tot les esclaves.

Mur del teatre des de fora
 Accesos laterals del teatre romà( accés dret)
Accesos  laterals(accés esquerre)
 Graderies, escenari i fosa de drenatge.
Capitells sobre la part del mur.

3 Accesos laterals.   En una primera imatge, fa mal a la vista la rajola grogueta del mur i el marbre blanc de les graderies, tot i que no sóc entés en els principis de restauració, ens agradada veure un espai el més original i antic possible.
Més informació a www.sagunt.es i correspon al punt 29 sobre el mapa
 La seua ubicació dintre de l'itinerari d'El Camí és el punt 20



 En la segona visita fent el Camí pel casc urbà de Sagunt,  a les darreries de maig del 2015, aquesta vegada anava acompanyat de Graeme, David i Encarna, quan vàrem arribar al teatre un grup de gent  estava assajant una obra de teatre per actuar al mateix teatre. Quin luxe actuar demunt d'un escenàri tan prestigiós i tan antic.
Graderies

Graderies

 Graderies amb els diferents nivells segons l'estatus i  l'espai de la deitat

Part dreta de les graderies  en l'estat original





Teatre de Sagunt

Un grup de teatre assajant


divendres, 19 de desembre del 2014

L'Alqueria de l'Aigua fresca( S.XV). Sagunt. El Camp de Morvedre

  L'Alqueria de l'Aigua fresca.( S.XV). Sagunt. El Camp de Morvedre.

  Va ser una residència fortificada i també  un antic hostal. Conta la llegenda  que prop d'aquesta alqueria i en aquest mateix camí li va mossegar a un important general  romà una serp i  que Hercules va alçar una torre del castell en el seu nom.
 Amb la llegenda de la serp pren nom la Taverna de la serp que hi ha vora el teatre romà.

 En aquesta taverna vaig dinar en la meua primera caminada aquell 6-12-14 tot fent El Camí cap a Sagunt mentre esperava a David García que m'esplicara més coses sobre el castell, i va ser tot un luxe de menjar i d'atenció, d'ambient i de plaer, un lloc únic per iniciar l'entrada en el món romà del teatre i del castell, on tenen cura de fins el darrer detall, amb un ambient arrelat a la comarca i àpats suculets  de la terreta que val la pena provar, i on la nostra llengua és viva i hi tenen cura, tant en l'atenció com en la música. Un conjunt de sensacions per mi inoblidables, i a més no és car!. Vos el recomane!!