Així l'anomenen, és un antic palauet vora el marge esquerre del riu Millars. Com dalt d'un tro, aquest vell casalici observa la processó de l'aigua, de vegades pobra, de vegades rica, de vegades neta i de vegades tèrbola. Al seu costat l'acompanya la pinada vora el riu, noble ombra privilegiada. Per pujar o baixar al riu hi ha les escales que pugen del llit del riu a la trona noble, desgastades pel temps i pels passos.
Ara tot ha quedat en no res, convertit en niu de desesperances i frustracions. Així per la nit l'indret s'omple d'ànimes en pena. De l'opulència i la riquesa passada en queda la imatge del casalici i el nom, que ha passat a l'abandonament actual, vidres trencats i desolació omplen la imatge, quin contrast entre el passat i el present.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada