La Plaça de Fernando Diago. Castelló de la Plana. La Plana Alta

La Plaça de Fernando Diago. Castelló de la Plana. La Plana Alta

És l'indret rellevant que més prop tinc de casa, ja que per la finestra veig el fumeral, i passegem moltes estones per la plaça.
Ara han posat la placa explicativa del que en temps passat fou aquesta plaça, una fàbrica de ceràmica, i
parla dels vestigis que queden del passat.  Un pensament em  punxa a la ment en llegir l'escrit. Sols parlen de l'industrial castellonenc Fernando Diago quan recorden la fàbrica de ceràmica que ocupava antigament aquesta plaça, i sembla que siga allò més habitual, com si l'empresari fora l'unic personatge important a esmentar, es curiós que s'obliden de tots els treballadors i treballadores que varen fer possible que la fàbrica funcionés. Aquesta reflexió la fa l'Ovidi Montllor a la seua cançó la Fabrica Paulac

El fumeral d'un forn ha quedat com a record de l'arquitectura industrial de l'època, ara ja no llança fum per la seua alta boca, com sempre em fa reflexionar en la històrira quotidiana  que no conta la placa. Quantes lluites obreres  hauran  tingut sota el gegant de fum? quantes llargues hores de treball vora la boca del forn? Quantes vides anònimes treballant  vora el fumeral?
Ara la cua dels xiquets i xiquetes esperant el seu torn a l'engronçadora, el fícus del jardí, els pares i mares asseguts al banquet vigilant els seus fills i algun vianant com jo que alça la vista per veure el fumeral, omplin l'estança.
Un altre recod m'és inevitable  tenir quan em trobe amb el gegant del fum, i és el record de la vivència d'Alcoi, ciutat industrial on els fumerals eren tot un símbol, i amb Alcoi el record de l'Ovidi i les seues cançons tan impregnades de la hitòria del treball a la fàbrica.

En eixir per la porta moltes vegades m'admire de l'elegancia de la façana  de la fàbrica , l'altre vestigi que ha quedat de l'època,  on els taulellets volen explicar la grandesa de la fàbrica,amb detalls i detallets  al dibuix de la ceràmica.