Després d'una carretera amb molts revols i un paisatge poc humanitzat, i afectat per l'incendi, finalment vaig arribar al poblet d'Andilla. Tots els meus sentits estaven oberts a l'hora de conèixer millor la comarca dels Serrans i els seus pobles. La seua situació lingüística i la relació castellà -valencià era un punt important, per entendre el context sociolingüístic.
En arribar a Andilla vaig parar l'orella a la parella d'homes que estaven al banquet "enraonant", que parlaven en valencià, el viatger, com diria Bernat Capó jo li dic caminant els parla en valencià i ells tot o que emtre ells parlaven en valencià li van contestar en castellà.
Per una altra banda quan m'aprope a la font per beure una beu em diu. Xe que bona!!. Veig que tot i estar dintre d'una comarca castellanoparlant el valencià està prou present.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada