En la caminada que vàrem fer el dijous 2 d'octubre pel camí de Benicarló a Peníscola em va sorprendre la quantitat de sénies que vam veure, pràcticament cada trosset d'horta tenia la seua sénia per a regar. En vàrem trobar alguna restaurada però la majoria estaven abandonades, en algunes es veien molt bé els engranatges, però segons em va contar Paco de Peníscola, molta part dels engranatges de moltes sènies van ser furtats i venuts pel valor que tenia el ferro. Aquest recorregut coincideix amb el que porta El Camí a l'etapa de Peníscola a Benicarló.
He fotografiat les que quedaven a prop del camí però tota la plana esta minada de sènies, darrera de cada caseta trobàvem la sénia, era impressionant. És una llàstima la poca valoració d'aquest patrimoni etnològic, per part de la societat i dels governs, i jo ací des del meu xicotet raconet vull donar-li la importància que es mereix. A part del que suposa la construcció en si i els mecanismes, és tota la manera de fer i de viure que envolta la sénia, el treball i la importància del matxo per moltes faenes del camp, i per traure aigua de la sénia també. És el treball dels nostres avantpassats pe sobreviure.
Per l'elevada quantitat de sénies no faré una entrada per sénia com faig normalment, i en aquesta entrada faré un resum del conjunt, tampoc de moment les vaig a poder fotografiar totes.
Algunes sénies les trobem elevades i és que la terra que treien l'anaven acumulant al voltant.
 |
| Engranatges de la sénia |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada