Al nord de la població de Peníscola hi ha la marjal, antigament era una badia , en la qual es van anar formant sediments creant una barra de terra que l'anava separant de la mar, fins que aquesta barra és va tancar definitivament, creant-se una petita albufera. Actualment hi ha alguns ullals que alimenten d'aigua dolça aquesta marjal tot i que molta part d'ella està salinitzada, un indicador és la vegetació que l'ocupa, la salicòrnia és una planta que creix en zones salines, i com veiem hi ha tota una extensió de la marjal ocupada per aquesta planta.
A la part d'aigua més dolça vàrem veure el senill, però és una subespècie de senill gegantina que pot arribar als 3 o 4 metres, realment impressionant, pràcticament igualen amb altura a les canyes.
Una cosa curiosa és que la franja d'edificis costaners ocupen la barra de sediments que es varen posar tot separant la mar de la marjal.
Per altra banda l'escola i el poliesportiu estan dintre de la marjal, i els xiquets travessen per dintre l'albufera amb una passarel·la de fusta per anar a Peníscola tots els dies. Està molt bé gaudir d'un paisatge privilegiat, i el contacte amb ell, però la pressió de tanta gent sobre el medi també crea una constant brutícia, de plàstics, ampolles, tetrabrics, sobre el paratge.
Moltes espècies animals tenen vida en aquest paratge, com per exemple el samaruc que d'ací han aprofitat per portar-lo a altres indrets
 |
| La Marjal de Peníscola |
 |
| Salicòrnia |
 |
| La sal aflora a sobre l'aigua |
 |
| Senill, subespècie gegantina. |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada