Pàgines

dimecres, 18 de juliol del 2018

Caminada del Grup de Caminants per la Marina Alta: Volta per les Cales de Xàbia

Caminada del Grup de Caminants per la Marina Alta: Volta per les Cales de Xàbia.
       Aquesta era una caminada curta, de pocs quilòmetres. Ens vam trobar amb la resta del grup a l'aparcament de la cala Blanca, a Xàbia Ens trobàvem gairebé a l'estiu i  la calor era ja ací.
       La nostra vista començava a preparar-nos per al que ens esperava aquell dia. Era molt de matí i encara la platja estava prou solitària, vàrem arribar fins a la Cala Blanca, anomenada així pel color de la roca, esculpida per l'erosió del vent i la mar,  durant milers d'anys, el forat ens servia per poder passar a l'altra banda. Vàrem arribar fins a la caleta de Dins on  la primera calor ens provocava per fer un banyet. Andrés va caure a la temptació de provar l'aigua de bon matí.
      La roca de la superfície  estava rosegada com un formatge. Vàrem trobar un rectangle totalment treballat semblant al que podria ser una antiga  tomba. També hi havia diferents  cavitats rodones i allargades treballades a la roca. En els espais buits encara hi havia rostolls de salnitre. El funcionament és senzill, entra  a les obertures l'aigua de la mar i en evaporar-se s'hi queda la sal,  i  aquesta és sal pura de mar, la millor.
     Vàrem deixar la vora de la mar i ens vam enfilar per la senda entre la vegetació, en  agafar alçada, l'horitzó s'ampliava  i apareixia la caleta de fons completa.
     Ara seguíem  el camí de la cala Blanca, per entre urbanitzacions i pinades vàrem arribar a un punt  on dintre l'arbreda  s'amagava una antiga torre circular de pedra.
    Ara la vista ja ens mostrava al nostre davant l'illa de Portitxol, vàrem seguir la senda fins arribar a la platja del Portitxol. A la vora de la platja hi havia una antiga caseta, tal vegada  de pescadors blanqueta com l'escuma de la mar. Nosaltres ara anàvem a seguir per vora mar, per l'estreta senda que deixaven les roques del penya-segat, al principi era més ampla després les roques s'amuntegaven a la vora, el grup de caminants anava serpentejant per entre l'estret passadís envoltats  per l'escuma i la pedra.
    Per la gent que estem acostumats a que quan diem - a vora mar- ens referim a una extensa plana de sorra infinita, aquell paisatge era sorprenent i exòtic, la muntanya es retallava vora mar fent figures capricioses. Al nostre davant apareixia  l'illa del Portitxol, van comentar que hi havia un gran projecte d'un gran hotel, sort que es va desestimar i  van poder   salvar l'illa.
     Ara entenia perquè l'any passat amb la mar enfurida i el  mal temps no es podia fer la caminada, tan prop de la mar i amb tan poc d'espai per  protegir-nos segurament hauríem  arribat a trobar-nos en perill.
     Vaig veure que els caminants que tenia davant anaven desapareixent  en un punt determinat, com per art de màgia. S'havia esfumat  la xica que anava davant, i es que hi havia un forat a la roca on s'esquitllaven  a l'altra banda.
      Ara enfilàvem la costeruda senda que anava pujant entre matolls i pins,  en arribar a la lloma  i agafar una alçada l'espectacle estava servit, s'albirava  la costa retallada  de la Marina i el Portitxol al nostre davant.
       A l'altra banda  ens apareixia com una espina dorsal que es desdibuixava  sota la mar, eren  els Pallers on sols ressorgien de l'aigua la part més elevada de la roca.
       Vam seguir pujant  per la senda  fins al cap Prim, en aquell punt la vista ens regalava una imatge única  que resumia  la mil·lenària baralla entre la mar i la muntanya.
       Vàrem seure i vàrem gaudir del moment, després d'interioritat aquella bellesa vam davallar  per la senda entre pins, la calor fuetejava al grup. Ara la seda zigzaguejava cap a l'altre vessant i  ens instal·làvem  a la cala Sardinera.
       Vora la mar, entre les algues i la sorra,  disfressada de joguina  de colors, com un vell ninot de goma que la mar havia arrossegat a la vora. Però en veure que es movia ens vam adonar  que no era el que semblava. De seguida els companys la van reconèixer, era una medusa provinent de l'atlàntic.
         Després de l'incident  ens vam relaxar, molta gent es va banyar i vam dinar vora la roca, no em vaig banyar, però vaig gaudir de veure la gent feliç i contenta, que és un gran plaer.
         Biel  ens va portar dos  melons d'alger, que ens van vindre de meravella, després de  gaudir d'alguns dels plaers de l'estiu vàrem tornar cap als cotxes, ara el sol picava més fort.
        Vàrem seguir caminant per refer el camí  i tornar cap a la Cala Blanca, ara plena de gent banyant-se. Vàrem arribar al bar de vora mar i en vam fer-nos una cervesa, sembla que la brisa marina feia pujar els preus de la cervesa.
 Finalment vam fer un bon dinar,  tots contents,  vam tornar  cap a casa.

Grup de Caminants iniciant el Camí vora mar

 La Cala Blanca pel matí

 El grup de Caminants a la Cala Blanca

 La Cala Blanca

 La Caleta de Dins

 Pedra erosionada a la caleta de Dins

 El Grup a la caleta de Dins


 El grup de Caminants a la Caleta de Dins

 Roca tallada a la Caleta de Dins. Possible tomba?

Punts a la caleta de Dins per recollir la sal


 Pugem  i deixem la caleta de Dins

Costa de la Marina. La caleta de Dins



 Al fons el Montgó

Torre vigia


Illa del Portitxol


 Baixem per sendes cap a la platja del Portitxol

 Caseta de pescadors vora la platja del Portitxol

 Platja del Portitxol

 Platja del Portitxol, i el Portitxol al fons


 Platja del Portitxol, la gent del grup vora  el penya-segat

 Platja del Portitxol, i el Grup de Caminants



 Platja del Portitxol

De fons el Cap Prim i el Cap de Sant Martí

L'illa del Portitxol al fons

Fem força per llançar la roca a la mar

 Senda pedregosa


 Caminem per les roques

 Fem via per vora mar

 Creuem pel pas estret 

 El grup de Caminants, enfilem la costera

 L'illa del Portitxol al fons

 L'illa del Portitxol al fons


El Cap Prim, el cap de Sant Martí i els Pallers

 l'illa del Portitxol

El Cap Prim i els Pallers






 Els Pallers, detall de la roca submergida


 L'illa del Portitxol

 El Cap Prim 

 El Grup de Caminants

 El Cap de Sant Martí

Costa de Xàbia, al fons el Montgó

 Cap Prim i cap de Sant Martí

 Els Pallers i l'illa del Portitxol

 Davallem cap a la cala Sardinera

 L'illa del Portitxol i  els Pallers

Medusa 

 Refugi de la guerra Civil

 Cala Blanca al mig dia


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada