Després d'una estona caminant sota el bosc de Rivera, allunyant-nos de mica en mica del riu Túria i també de la ruta que ens havia de portar cap a Paterna, (estàvem fent el que anomenàvem una espina de peix), l'espina de peix del plàtan, que comença a la ruta principal del Camí anava al plàtan i tornava a la ruta principal.
Quan vàrem arribar em vaig quedar sense paraules, meravellós, uau!!, era altíssim i molt gros, i semblava molt sa, amb el seu fullatge acabat d'estrenar i les borles penjades per tot l'arbre. Donava ganes de quedar-s'hi.
 |
| plàtan monumental |
 |
| Caminada i visita al plàtan el 9-5-15 |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada