Els colors de la terra: El Camí d'Arenys de Lledó a Horta de Sant Joan

diumenge, 8 d’octubre del 2017

El Camí d'Arenys de Lledó a Horta de Sant Joan

El Camí d'Arenys de Lledó a Horta de Sant Joan.23-8-17
Aquesta vegada vaig fer el Camí sol, vaig matinar, hem trobava a Horta de Sant Joan, la primera part la vaig fer de nit, de manera que el paisatge era diferent, no estava molt acostumat a les caminades nocturnes i reconec que tenen el seu encant, caminava sota un cel estrellat, i els pobles il·luminats eren com petits cucs de llum a l'horitzó, en ser a Lledó la llum va començar a notar-se i a les vuit del matí era a Arenys de Lledó. El símbol d'Arenys eren dos peixos , llavors vaig relacionar el nom del peix amb el del poble.
Tot deixant una sèquia vaig entrar pel portal encara dret del poble, i vaig fer cap a la plaça Major. El portal encara mantenia l'arc de mig punt, i cap a l'interior l'arc rebaixat. Hi havia un escut de l'any 1788.Vaig obrir el llibre del Matarranya i vaig identificar els elements més importants que tenia el poble. Per arribar a la plaça vaig creuar el carrer de la Ferreria i un passadís que em portava a la plaça Major. A la plaça es podia veure l'edifici de l'ajuntament i a l'altra banda sobreeixia la casa de la tia Soledat, al carrer Llarg. Vaig caminar camí de l'església, vaig passar per davant del convent i vaig arribar a l'església de l'Assumpció. En ser a la plaça el sol començava a calfar en el dia que començava .
L'església parroquial de l'Assumpció segurament datava de finals del segle XIV, entre 1340 i 1350.
Vaig iniciar el Camí desfent el recorregut que havia fet pel matí, això si, ara de dia. En deixar el poble vaig caminar vora el riu Algars, és el riu que separa Catalunya i Aragó, i evidentment el Matarranya de la Terra Alta. Vaig passar per camins de conreu de secà, ametlers i oliveres, i després una zona de bosc. Em vaig endinsar per un trosset de pinar on el foc s'havia acarnissat i la forta olor de socarrim encara s'estenia per tot arreu.
Després de passar un turonet un poble menut es divisava allà lluny, era Lledó, després de fer alguns revols del camí vaig entrar al poble, una enyorança m'esmicolava el cor en passar pel poble.
Lledó, en un lloc tan lluny de casa i que familiar m'era aquell nom, Lledó, al meu poble Castelló de la Plana la Mare de Déu de Lledó era la patrona, i quantes xiques el portaven com a guardó del seu nom, ací però, no son tan coents com a Castelló que havien intentat traduir el nom al castellà per "Lidón", tampoc a Almez, que és la traducció de l'arbre del lledoner, Lledó i prou.
Un cartell de l'ajuntament ens recorda que el símbol del poble és l'arbre, fent referència al lledoner.
Vaig arribar davant de la plaça de l'església, l'església tenia el seu encant, una portalada amb arc apuntat, amb sis arquivoltes, una finestra amb arc apuntat, una torre que guardava l'escala de caragol i l'espadanya dalt de tot.
Vaig seure davant l'església, havia arribat a l'església de Lledó, em vaig recordar aquella cançoneta tant del meu poble però que ací no tindria sentit" Si vas a la Magdalena i no passes per Lledó no tingues la boca plena que eres fill de Castelló".
A l'altra banda de l'església hi havia l'ajuntament, un edifici també interessant amb arcs a la base. Després de deixar Lledó vaig seguir el trac per eixir del poble, poc després per alguns camins de terra vaig arribar a passar el riu Algars, que com he dit fa de fita entre la comarca del Matarranya i la de la Terra Alta. El riu era fàcil de creuar passant per dalt de les pedres, ara venia un trosset de bosc de pins.
De seguida vaig veure el poble d'Horta de Sant Joan on estàvem instal·lats, i poc després entrava pel primer carrer del poble i em dirigia a la plaça on estàvem allotjats, després vaig anar a l'ajuntament a segellar el carnet i per la meua sorpresa em va dir que no era la primera persona que anava a segellar el carnet del Camí.
Inclouré la visita que vàrem fer el dia 20 d'agost a Horta .
En la nostra volta pel poble vàrem veure l'església de Sant Joan Baptista i davant, la gran plaça Major l'església de Sant Joan Baptista porticada, la plaça es preciosa amb els seus arcs i porxos, i l'ajuntament, ens vàrem endinsar pels carrers del poble,vàrem seguir pel carrer de Picasso, des de la casa del pintor vora la plaça, hi ha moltes referències del pintor a Orta, així com el seu museu Picasso. Cases nobles i alguns palauets de pedra picada, grans portalades de pedra, i carrers estrets i solitaris que encara transmeten l'aroma medieval del poble. Curiosament el nom del poble al llarg da la història ha estat " Horta" i "Orta"