diumenge, 16 d’octubre de 2016

Caminada de Sant Joan de Moró a l'Alcora. Plana Alta l'Alcalatén.

 Caminada de Sant Joan de Moró a l'Alcora. Plana Alta / l'Alcalatén.
 El dissabte 15 de juny vàrem notar la terra  sota  les  nostres soles, per sobre  les sendes fresades per peus que es perdien en el temps, vàrem veure la terra en el paisatge en un forat a l'horitzó, a la mina roja prop de Sant Miquel, i per la vesprada vàrem notar la terra, primer una pilota de fang que girava dalt del torn, i relliscava després  entre els nostres dits,  que li donaven forma.
 Va ser un dia ple de sensacions i paisatges, nous coneixements i aprenentatges de vells mestres i saberuts de la comarca, nosaltres com una esponja intentàvem sumergir-nos en tot el que havíem viscut i aprés.
Primer vam quedar davant l'església de Sant Joan de Moró, després d'aclarir les gestions inicials d'inscrits, logística dels cotxes, i previsió del dinar, vàrem iniciar oficialment la marxa d'un dia que prometia moltíssim, per tots els factors que confluïen, en un poble tan estimat i tan desconegut al mateix temps.
  Sant Joan de Moró és un poble novell com ens va contar Joan Angel on  no hi ha nucli antic  i per aixó després de parlar del Camí i del que hui faríem vam eixir cap al terme.
 En eixir del poble i començar la senda un gemec es sentia en l'ambient, el progés que necessita nous espais per construir feia enrenou en l'antic paisatge,  però vora el camí una vella garrofera jeia amb les fulles encara verdes i les arrels arrancades, vaig notar el gemec de la garrofera i dels meus llavis va sonar fluixeta la cançó de la garrofera d'Al Tall, els quals   li  fan homenatge.
 En seguir per la pista  una mica més endavant  Tere ens va fer situar-nos  veient el castell de l'Alcalatén i ens va contar la importància del que seria el camí dels Bandejats , antic camí romà que comunicava la costa amb l'interior.
Una mica més avall vam parar a la font de la Figuera, ací Joan Angel  ens va fer una mica d'explicació de la font , que fa temps tenia aigua però van fer un pou i la van secar, i sobre els origens i la història de Moró,  que és un poble nou i  que fins fa poc sols hi havia la barveria l'hostal i l'església i  és un poble molt modern pràcticament tot del darrer segle.
 També ens va contar els dos cognoms que cobren importància, els Renau que venen d'Occitània i els Pallarés que venen de Lleida, del Pallars,  els primers eren més rics i tenien terres i els segons treballaven les terres dels primers.
 Vàrem passar pel barranc de les Parres i per una pista  vàrem devallar vora el pantà de Maria Cristina, on Tere ens va contar una mica sobre el pantà, la importància dels pous que encara es poden veure i els molins de Saloni , colgats dintre del pantà.
Un caminet que després es feia  senda agraïda seguia entre les oliveres  fins arribar al mas de Flors, un dels antics masos habitats de la zona, on Joan Angel ens va contar una mica la història i on a molts se'ns va quedar en la retina com el que era l'escola  en el temps es va tancar i va acabar en un prostíbul, com la història fa canviar els usos  dels indrets.
 El mas de Flors es un poblet molt acollidor,  el primer element és la bassa amb els cignes, oques i altres ànecs que et venien a saludar amb molt de girigall. La presència dels cignes li donava molta elegància.
Creuàvem el poblet per seguir cap a l'Alcora,  vora el camí apareixia alguna olivera rebrotada on es veien les marques d'algun antic parany, que feia recordar l'antiga tradició a la zona d'aquest tipus de caça.
 En davallar definitivament cap a la rambla de la Vídua alguns empedrats ens donàven mostra de la importància d'aquell camí en temps passats.
 Arribàvem a l'Alcalatén en creuar la rambla i  Tere ens va  fer un resum  de la història de la comarca, dels pobles que la formaven , com l'Alcora i després  Llucena són les dues poblacions més importants de la comarca  i a poc a poc els altres pobles com Costur o Figueroles es van independitzant.
  Després de fer una mica de camí arrivàvem a les termes romanes de Santa, un dels punts importants del recorregut, on  Ana l'aqueòloga ens va fer una molt bona explicació de les termes, tant pel que fa a la seua importància a la cultura romana i com tendeixen a multiplicar-se, com pel que fa a  explicar el funcionament i les diferents sales, sala freda, sala temperada i sala calenta , les pilates i el forn, i la importància a nivell social de les termes. Mentre ella feia l'expicació Tere anava passant de sala en sala expressant el que Ana deia, molt interessant l'explicació i la interpretació gestual de Tere.
Tal vegada els darrers quilometes van ser on el sol més pegava i  ens van costar més, tot i això seguírem aprenent i entenent la història. En un punt on el camí feia un collet  Tere ens va explicar  com es veien les diferents valls i com va ser d'important per als romans.
  La visita de l'Alcora la vam partir,    abans de dinar  vàrem veure la reial fàbrica del comte Aranda,  Tere i Eladi ens van explicar la història de la fàbrica, els factors que van fer al comte instal·lar-la a l'Alcora i  el preocés i el tipus de ceràmica que allà es produïa, vàrem poder escorcollar per un foradet l'interior de la fàbrica. El recorregut per la fàbrica ens fa entendre una mica el passat i la importància de l'Alcora a nivell mundial per la fàbricació de ceràmica.

 El dinar  va ser una mostra gastronòmica de plats típics alcorins, el primer va ser una olleta de dejuni sense carn i per segon conill amb caragols.
 En acabar el segon plant vam traure  el llibre del Camí a l'Alcalatén, un llibre que iniciàvem hui i que en fer-nos la visita Victor,  l'alcalde, li vam fer els honors de començar-lo,  després la gent va anar expressant el que havia viscut i omplint el llibre de vida i de Camí.
 Per la vesprada van seguir les emocions, en el nostre camí cap al museu vàrem  veure la part del nucli antic que no havíem vist, vàrem passar pels dos portals i  alguna mostra de ceràmica a l'aire lliure, un gran pentagrama de dimensions gegantines on hi havia el cant dels ocells . Davant de l'església vàrem trobar per una banda un mural on hi havia representat la pelegrinació del rotllo , que és l' única pelegrinació de xiquets i xiquetes, on antigament anaven els xiquets sols fins a l'ermita de Sant Cristòfol, dalt de la muntanya.
 Dintre d'un edifici també vàrem veure un trosset de la muralla. Després vàrem passar per davant de l'església i vàrem poder veure alguna pedra treballada i alguna finestra tapada.. Més enllà vàrem passar pel portal de Sant Marc i després el museu de la ceràmica.
 El museu va suposar una nova descoberta de la història a través  del fang cuit, però també vàrem aprendre tot el proces que passa  l'argila fins arribar a transformar-se en ceràmica. Dintre del museu hi havia moltes escultures de moltes varietats diverses,  algunes escultureseren molt  refinades, i intentàven mostrar la natura. Em va impactar entrar a una sala de mort i ceràmica, on es recollien moltes làpides funeràries que varen ser extretes del cementeri i  es  van guardar al museu.
 Tere ens va explicar els diferents elements que componien l'argila i els diferents tipus d'argila, en un moment vàrem passar a una sala  del museu amb un torn on ens va mostrar com transformava una pilota de fang amb un got, o qualsevol cossi, també ens va parlar del lèxic que encara es conserva autòcton relacionat amb aquesta faena ,  una xiqueta  va provar de fer una tassa, però en quin mal moment se li va engantxar la camisa blanca en el torn i semblava que ens trobàvem en un anunci de detergents.
 Finalment vam passar a una sala on hi havia el taller, taaules amb estris , taules amb  pigments, prestatges i dos torns, havia arribat el moment desitjat d'enfangar-nos, i així va ser, vaig poder fer els tres elements, primer vam fer una figura  per posar olis, després va venir  on els nervis es van apoderar i  em vaig seure al taburet del torn,  és una vivència que una persona ha de passar per ella, com acarones suaument el pilot de fang i  les mans es van juntant amb el fang, i a poc a poc va relliscant entre els dits amb una dolça carícia, fins que d'aquell amor entre les mans l'aigua i la terra naix una forma que després de passada pel foc conservara la seua forma per sempre més .
 Finalment vam pintar una tassa  i vam dibuixar el camí.
 Després de tantes vivències i bones sensacions ens anàvem a casa contents  de viure tot el que havíem passat.
 El Grup de Caminants a la plaça de Moró abans d'iniciar la marxa

 El Grup de Caminants prop de la font de la Figuera


 Els estrats prop de la Rambla de la Vídua

 Els ànecs de la bassa del mas de Flors

 L'explicació a les terme romanes

La figureta del taller de ceràmica












Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada