Monestir cartoixa de Porta Celi. Serra. Camp de Túria

Monestir Cartoixa de Porta Celi. Serra. Camp de Túria. El conjunt monumental del monestir fa pensar amb el poder que tindria en el seu moment d'explendor.
El 2 de novembre vàrem fer la caminada cap a Serra eixint de la Cartoixa, vàrem tenir la mitja sort de trobar la porta de fora oberta  i vàrem poder veure'l una mica millor, dic mitja perquè després la porta del monestir més interior estava tancada i un cartellet advertia que no admetien visites.

Caminada 2-11-14 Camí Cartoixa-Serra

Caminada 2-11-14 Cartoixa Serra Segart

  Fora, un cartellet ens pregava silenci, per respecte a la tanquil·litat dels monjos. Recordem que és l'única cartoixa habitada actualement del País Valencià.
 Si en voleu saber més podeu clicar l'enllaç al títol.

 El 12-12-14 vàrem fer la caminada  d'Olocau a la Cartoixa de Porta Celi,  ens va acompanyar Ferran Zurriaga i Ferran Agustí,  ens van contar moltíssimes coses dels monjos i de la Cartoixa , ací faré un resum del que em van contar:

 Caminada 2-11-14 Cartoixa Serra-Segart

 A difereència d'altres Cartoixes els de Porta Celi preferien no tenir subordinat cap poble, d'altres feien pagar multes per ballar a la gent, els de Porta Celi tenien molt bona relació amb la gent dels pobles.
  Esmorzant al Portixuelo ens va comentar que quan la guerra de succesió el prior de Porta Celi era maulet, hi havia molts frares maulets. Després de la desfeta d'Almansa al prior el van desterrar i va morir a Montealegre. Els 6 llauradors maulets que hi havia  els van perdonar però al capellà el van agafar.  Com em fa reflexionar aquesta història respecte

 Caminada 12-12-14

el concepte general que tenim de l'església ara,  i la posició que normalment té, així veiem que sempre no ha estat de part de l'altre bandol.

 Vàrem arribar al collado de les Carboneres i d'allà dalt teniem  un mirador amb una vista preciosa de la Vall i de la Cartoixa de Porta Celi. Era una passada. A la part més de la muntanya hi havia la cova de la venerable Agnes de Montcada.

Caminada 12-12-14. Visió des del Collado de les Carboneres.

 Era una dona que vivia en una cova a la muntanya i baixava vestida d'home per poder resar a la capella de la cartoixa. El dia que es va morir  la campana no parava de sonar i tant va sonar que finalment es va trencar, va ser restaurada i la van portar a Olocau. A Olocau li diuen la campana
dels Albaets, perquè tocava quan es moria algun xiquet. Ara és la que mira  al carrer Major.
Hi ha tres claustres, el claustre gòtic el del cemeteri que és on hi ha el xiprers i el claustret almàssera.
 En la imatge de la cartoixa des del Collado de les Carboneres podem veure la seqüència de finestretes més xicotetes  organitzades per parelles, són els habitatges dels frares. També es veu el claustre del cementeri amb els xiprers.

 Caminada 12-12-14.  Claustre del cementeri (xiprers) i habitatges dels frares.

Caminada 12-12-14.