dilluns, 26 de setembre de 2016

Caminada del Genovés a Xàtiva i el castell de Xàtiva. La Costera

Caminada del Genovés a Xàtiva i el castell de Xàtiva. La Costera.
 El cap de setmana 1 i 2 d'octubre vàrem fer  l'aplec del Camí a Xàtiva, la Costera, on ens trobàvem gent de diferents comarques per gaudir , parlar , conèixer un trosset més de Camí i gaudir de la companyia de  les persones estimades.
 Ens trobàvem  el dissabte a la plaça de l'ajuntament del Genovés,  on després de presentar-nos i explicar que era el Camí, i quina etapa estàvem fent vam iniciar la marxa, vam eixir del Genovès i després de caminar una estoneta vam aturar-nos al pont del tren d'Alcoi, on Vicent que ens va guiar i ens va parlar del tren que encara funcionava i del poble d'Alboi,  com  solien dir  el tren d'Alcoi que passa per  Alboi on anem de convoi.
 En passar pel poble d'Alboi creuàrem  per davant  de l'anomenat palau, tot i que tenia un portal que feia molt de goig, no era en realitat un palau, eixírem del poble d'Alboi i durant molta part del viatge el riu Albaida seria un company de camí que ens alegraria la vista. Un altre element que seria una fita en la nostra caminada seria la cova Negra , primer vista de més lluny i després de més a prop quan passàrem per davant, era un punt històric de molta importància on  segons sembla varen conviure el Neardenthal i el Cromanyó.
 Però abans vull recordar un moment  molt bonic, el moment de travessar el riu Albaida, i un altre moment , la parada al molí Guarner, també anomenada casa de la llum, en una època utilitzada per fer llum, i després es va intentar fer un alberg però  no es va poder fer, per  la problemàtica de no tenir llum, curiosa contradicció .
 Vam arribar als berenadors, unes taules de fusta  van fer bon paper a la gent per escampar les viandes que portàvem dintre de la motxilla, i xarrar una mica, per la meua banda vaig partir el temps una mica a cada taula per xerrar una mica amb tothom.
 Després d'omplir el pap i de beure i descansar vàrem seguir, però ens vàrem desviar del recorregut inicial cap a l'estret de les aigües tot i que no arribaríem a Bellús i sols faríem cap a l'assut, vàrem gaudir de racons preciosos, on l'aigua omplia de vegetació tots els indrets per on passava, Vicent Tudela ens va contar una història una mica trista, però  una lliçó tal vegada per molts, intentaré contar-la el més pròxima al que  Vicent va dir:
  Això era un rei moro que tenia tres fills i una filla, i havia de fer en un temps determinat la canalització de l'aigua dels estrets, ho intentà el primer fill, i la filla els va dir, això no funcionarà, quan entra l'aigua la canalització va rebentar, ho intenta el segon fill, i la filla els va dir  el mateix, això no funcionarà, en efecte torna a rebentar, ho intentà el tercer fill i passa el mateix, la filla els va dir, això no funcionarà  i va tornar a rebentar, el pare li va dir a la filla després de fracassar els tres fills, tu sap com fer-ho?,  i ho prova la filla però al canal li va posar  els respiradors  per eliminar la pressió de l'aigua i va funcionar. Els fills i el pare sentint-se humiliats perquè una dona havia sabut més que ells van agafar a la germana i li van traure els ulls.

 Després de l'assut vam passar per davant de la Cova Negra, on la humanitat naixia en aquells primers temps de la nostra espècie, on estava tot per fer i tot era possible.
 Ens quedava per davant un camí d'una bellesa molt gran,  on des de l'altura veiem com el riu Albaida llaurava aquella vall, sembrant-la de verdor. Després de caminar per la senda vàrem arribar a les arcades, un aqüeducte de vells arcs, darera  una pintada aprofitava amb molt bon gust el doble sentit on deia, "per arcades les que em dóna el patriarcat". Vàrem seguir  i unes runes ja quasi bé sense sostre mostraven el que havia segut una antiga ermita ja molt a prop de Xàtiva. Finalment havíem arribat a Xàtiva, el cor de la Costera, el país dels socarrats.
 Isabel ens a mostrar alguns dels elements de Xàtiva,  primer el jardí del Bes i la font dels 25 brolls, ens va explicar moltes coses d'aquella ciutat nascuda entre les cendres, jo en diré alguna que recorde, em va semblar curiós l'origen dels dos mercats un d'origen àrab i l'altre d'origen cristià.
 Va vindre el moment d'anar a l'alberg el Cigroner i dinar, i per la vesprada  el moment de la trobada. Graeme ens va portar  algunes fotos de diferents caminades que li van donar caliu a l'estança, vàrem parlar de moltes coses, del que hem fet, i del que farem, de la situació de cada comarca i de les caminades previstes. També  de la samarreta que ja quasi està al forn, o  de si allarguem massa algunes vegades les visites, i de tot el que la gent va voler dir, del que volem que siga el Camí i del que ens manca i del que ens sobra. Vam poder expressar les nostres idees fins a l'hora de sopar.
 Per la nit després de sopar vàrem eixir i vàrem veure unes festes de carrer molt autèntiques on la gent dansava  mentre  avançava  pel carrer avall, amb la música del tabal i la dolçaina de guia.
 Després  també, com no, vàrem passar pel número dos del carrer Blanc, on va viure Raimon. No vam poder evitar cantar alguna cançoneta adequada per al moment.

 A l'endemà teníem una grata sorpresa i molt per descobrir i escoltar, a les 9 del matí estàvem a la plaça de la Seu esperant el grupet de gent que venia, una vegada érem ja tota la colla vàrem iniciar el camí.  Teníem amb nosaltres el guiatge de Toni Cucarella, escriptor de Xàtiva, que ens acompanyaria i ens explicaria moltes coses, primer vàrem pujar cap al castell, tots els sentits els teníem posats al lloc, escoltant tot el que explicava Toni i intentant  amb la vista xuclar tots els paisatges per  retenir-los per sempre més a la ment.
 En el nostre camí cap al castell anaven sorgint restes de totes les civilitzacions que havien viscut i tingut aquell indret com a casa, els ibers , romans o els  àrabs. Vàrem veure Xàtiva des de l'altura, Toni ens va mostrar la ratlla de l'albereda com a antiga línia de la muralla medieval.
 També ens va parlar de les penúries que ha passat Xàtiva, incendis guerres i terratrèmols, que poc va quedar després de la crema  que van fer els botiflers,  quan van entrar després del 1707, i el record amarg que guardem d'aquella pèrdua.
 Vàrem arribar al castell, el castell Menor a l'esquerra i després el castell Major, vàrem  recórrer sales i torres, al castell Menor la serra de Vernissa  és desdibuixava a l'horitzó, per altra banda al camí cap al castell Major ens va aparèixer una altra fase de la nostra història, també trista,  on ho perdérem tot,
la presó on va estar Jaume d'Urgell, diuen que de tanta foscor quan el van traure i veure la llum es va morir,  ací  perdem l'oportunitat i l'esperança, i  Ferran d'Antequera guanya el Compromís de Casp i la maledicció  va caure  sobre del nostre poble.
Toni, també dalt del castell ens va contar la llegenda del pam de Déu, que separa Santa Anna del Puig, vàrem davallar cap a Xàtiva on vàrem recórrer la ciutat  i Toni ens explicava el perquè de moltes coses. Un dels punts que vàrem deixar constància va ser el monument als maulets o cada 25 d'abril es fa l'homenatge  Per dinar vàrem tornar  al Cigroner on Toni va seguir contant-nos llegendes,  com la del Formigo o la de Camot, roder xativí, d'on recordem la dita acabar com Camot.
 Després de tot, cansats però contens vàrem anar cap a casa
La Cova Negra

Molí Guarner (la casa de la llum)

 El Grup de Caminants, fent Camí

L'assut

Les Arcades





Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada