dilluns, 26 de setembre de 2016

Caminada de Cinctorres a Forcall ( Els Ports)

 Caminada de Cinctorres a Forcall ( Els Ports).
 Tornàvem als Ports, i simbòlicament, com en un moment de renaixença del Camí a la comarca iniciàvem el Camí a Cinctorres, amb la mateixa il·lusió que aquell 2007 a l'Aplec dels Ports de Cinctorres quan estrenàvem el Camí, i les sendes eren verges per als nostres peus. Ara els peus tenien més durícies després de quasi deu anys,  però el Camí estava  més viu que mai i tornàvem contents una altra vegada als Ports.
 Com vàrem arribar una mica més prompte vàrem fer una volta pel poble, vàrem passar pel carrer de l'ajuntament engalanat amb alguns palaus , així com  el mateix edifici de l'ajuntament, el museu de la faixa i  el museu dels dinosaures,  on el palau impressionava i semblava fet per guardar el tresor de la història més antiga del poble, els ossos dels dinosaures. Vàrem seguir per  l'església, i  finalment  vàrem continuar cap a la plaça del Pou on algunes dones feien ja les primeres passes cap al forn de la plaça.

 De seguida van aparèixer les persones que havien decidit vindre a caminar i fer aquesta bonica etapa, i així  ens trobàvem amb gent  també de comarques ben diverses, la Marina Alta quasi sempre present,  Els Ports representada per la gent de Forcall, el Camp de Túria , que va ser una grata sorpresa, i la Plana Alta  que com sempre ací estem.
 Aquesta vegada la presentació va ser més llarga que mai, a part d'explicar el que fem, que era el Camí i el grup de Caminants, vam tenir una sorpresa, va vindre la televisió i  i ens van gravar, ens va entrevistar i ens va seguir, tot  fent el Camí en aquell dia tan agradable.

 Finalment vam iniciar el Camí als Ports, primer entre bancals  i petites hortes vam eixir del poble, alguns indicadors ens explicaven les troballes de dinosaures fetes darrerament.
Vàrem fer una parada al jaciment de dinosaures Anna, on vàrem aprendre una mica sobre aquests animals que van viure quan Cinctorres  era previst sols en el boirós destí dels temps.
 Algunes imitacions dels ossos ens mostraven el que allà s'havia trobat, mentre les originals   reposaven al museu.
 Pel costat del mas Roig vàrem seguir per la pista que anava pujant entre carrasques en un camí  de terra costerut, en un punt  la vista de l'ermita de Sant Cristòfol ens alertava que ja la teníem prop.
 Ja en terme de la Todolella feiem la darrera pujada a l'ermita de Sant Cristòfol, després de la feixuga pujada  ens aturàrem per recuperar l'alè.

 És un lloc  on el temps va decidir marcar-lo amb el malefici de l'accident que fa anys va ocòrrer,  i on van morir 18 persones, un accident que va fer trontollar una comarca on la gent es coneixia gairebé  tota.
 Mentre estàvem fent un mos,  com si sentiren l'oloreta del menjar, o tal vegada atrets per l'olor d'algun jònec que agonitzava, un estol de voltors  feia cercles davant nostre  escorcollant des de les altures  el matollar.

 Després de fer anar la xerrameca i enraonar de temes diversos als porxos de l'ermita vàrem iniciar la marxa, des del tallat es veien els dos pobles Cinctorres i Forcall. Vam  tornar al tall per la senda de Saranyana, una sendeta molt agraïda entre carrasques, trencada per porteres que els caminants obrien i tancaven al passar, fetes per tancar el ramat.  Els caminants agraïem aquest caramel  tan dolç, aquell bocínet de camí on la fresca ens donava energia, vàrem muntar al peiró de Sant Pere,  on ens trencava la vista de Forcall una enorme torre de la llum,  i és l'eterna polèmica entre la bellesa del paisatge i les necessitats  i el consum  que tenim al poble, algun dia descobrírem una pintura que faça invisibles les coses lletges.

 Ara la senda de terra  davallava cap a Forcall, entre parets de pedra seca i  bancals, anàvem seguint a trosso el camí de la "rogativa" que feien de Forcall a l'ermita de Sant Cristòfol.
 La imatge del poble al nostre davant i la carretera ens alertava que havíem arribat, com un aperitiu  de la descoberta del poble vam visitar l'ermita del costat del calvari, on alguns badalls a la pedra  feia perillar l'estructura, el calvari no el vam veure per dintre, però de forà es veien les capelletes entre mig del jardí verd.
 Ja dintre del poble, a  la gran plaça, l'antiga era,  les arcades i els palaus i cases antigues feien el goig del poble.
 Després d'anar a pels cotxes vàrem   dinar a l'hostal Aguilar, on el llibre del Camí als  Ports    va córrer per la taula, i es va omplir de vivències, escrits i dibuixos, i un nou portador, Ximo, que  en tindria cura fins la propera caminada.
 Ara tranquil·lament coneixeríem una mica millor Forcall, Ximo ens va portar  pel poble, on vàrem recórrer els seus carrers, molts dels palaus i el forn en funcionament més antic d'Europa, d'altres vegades recorde que vàrem entrar dintre. Ens va portar a l'església i vàrem xafar el mosaic de pedres, el que queda   i que era una veritable obra d'art i era com estava antigament tot el poble abans de l'aigua potable.

  Després vàrem visitar el  museu, on vam descobrir la importància històrica de Forcall , totes les restes arqueològiques trobades, i la importància de Lesera, la ciutat romana. Vàrem visitar l'altre museu, on la Santanatona prenia forma i les Botargues i la barraca omplien la sala . Després de conèixer una mica millor  la història i  la festa de Forcall vàrem entrar a l'ajuntament i vàrem fer la presentació d'el Camí., entre moltes coses vàrem parlar d'el Camí als Ports, del brancal d'el Camí que recorreria els Pors, i vam tornar a casa, cansats però contents.













Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada