divendres, 26 d’agost de 2016

Palau dels comtes de Ròtova. Ròtova. La Safor

Palau dels comtes de Ròtova. Ròtova. La Safor.
 En el nostre recorregut per Ròtova  ens situem davant de l'església on  un mur amb merlets ens situen davant del palau dels comtes de Ròtova..(6-3-16)


 El que ens parla la fitxa de l'ajuntament de Ròtova és el següent:
BR
Es tracta d' un edifici urbà barroc edificat a la segona meitat del segle XVI i remodelat a finals del segle XVII, és per tant, el que resta de l’edifici original,l’element patrimonial arquitectònic més rellevant de Ròtova. Es troba localitzat en la part del nucli urbà per on antigament s’accedia al poble des del camí reial de Xàtiva. Diuen els historiadors si el seu edifici original no s’alçaria sobre el lloc que ocupava una torre àrab de control. El seu origen seria una antiga casa senyorial que abasta tota una maçana del poble i que encara actualment mostra una esvelta façana en la que ressalta l’escut nobiliari de la família amb fusta tallada. Criden també l’atenció al palau l’escala imperial de pedra calcària amb una robusta columna, suport d’una marquesina feta de teules àrabs. Atenció també a l’agradable distribució del seu pati d’armes tancat amb una muralla amb merlets, el qual conserva l’encaixonat de rajola del primigeni palau del segle XVI. A l’interior de l’àrea del palau s’han fet excavacions arqueològiques que han permès descobrir restes de ceràmica que abasten des de l’època ibèrica.
L’edifici conserva algunes cambres originals, trobant-se compartimentat en tres parts. El magatzem exterior albergava una almàssera, les peces de la qual es troben hui a la cooperativa de Benialí. A destacar el gran hort de la part d’enrera del palau del qual queden les restes del murs que tancaven el recinte, ara ocupat en part per l’actual Passeig del Nou d’Octubre. Des de primeries de l’any 2004 el palau es propietat i patrimoni del poble de Ròtova, projectant-se un ús públic amb la seua futura restauració que permetrà a més de la ubicació de les dependències municipals, l’adequació d’un centre cultural amb auditori i un jardí. Mentres s’adequa el palau, la situació actual mostra un espai que ocupa el palau te una superfície de 1913,06 m2, en la que es poden distingir els següents espais: Un Edifici principal del segle XVI-XVII, en forma de " L " amb tres i una superfície per planta de 393,72 m2 y una superfície total de 1.181,16 m2 construïts, el qual mostra murs de maçoneria de 60 cm d’amplària, forjats amb bigues de fusta i coberta de teula àrab. A més a més d’una gran escala d’accés a la façana principal, rematada aquesta amb l’escut nobiliari dels Comptes de Ròtova. Un pati davanter d’accés de 393,72 m2 amb tancament exterior format per un mur de maçoneria emmerletat des del qual s’accedeix al jardí situat en la part posterior. Uns jardins posteriors de 742,87 m2, on trobarem pins de gran port.Unes edificacions annexes de principis del segle XX, amb una superfície en planta de 300,06 m2.
M
OBSERVACIONS / RECOMANACIONS
D’aquelles èpoques històriques i pel que fa al palau, diuen els estudiosos que al llarg de la segona meitat del segle
XVII el palau deixà de ser emprat pels senyors de Ròtova que fixaren la nova residència al Palau dels Boïl de Arenós de València. Les poques rendes que produïa el feu de Ròtova, unit al progressiu abandonament de l’edifici i dels monopolis feudals a causa de l’endeutament de la casa, dugueren a Josepa Balaguer a vendre la senyoria de Ròtova al mercader i llaurador ric d’Ador Josep Faus. Els nous propietaris convertiren la senyoria de Ròtova en el centre dels seus negocis, i fixaren residència en Ròtova, refent el deteriorat palau senyorial en l’aspecte de palau barroc actual (c. 1696-1699). En la presa de possessió de Tomàs Martínez de la Raga l’any 1759, descendent de la família Faus, trobem algunes referències al conjunt del palau, com l’almàssera, la qual té porta al pati del palau, en la que hi ha dos renglons y dos premses; l’hort de les captarreres, circuit de paret. També constatem l’existència d’un nou monopoli feudal, una nevera urbana, la qual es troba baix els alts del palau del senyor. La primigènia nevera fou ampliada amb dues cases de neu més durant la segona meitat del segle XVIII (Soler i Jordà, 2007)


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada