divendres, 26 d’agost de 2016

Església de Sant Bartomeu. Ròtova. La Safor

 Esglesia de Sant Bartomeu. Rotova. La Safor.
 En el nostre viatges a Ròtova passem per davant l'església parròquial, aquesta és la informació que hi ha a la web municipal: 
L’edifici que hui ompli de belles línies arquitectòniques els carrers que l’envolten, és obra del segle XVIII, mostrant trets d’estil neoclàsic valencià. Encara que la història d’aquest temple religiós ens parla que és originari del segle XVI, iniciant-se la seua construcció l’any 1534. Des d’un punt de vista més estrictament arquitectònic, l’església de Ròtova és d’estil neoclàssic, amb tres naus amb capçalera plana. El cobriment de la nau central mostra volta de canó amb llunetes sobre arcs de mig punt soportats per pilastres. Tot el conjunt està reforçat amb una cornisa que recorre la nau de l’església. La façana principal mostra un estil de línies classicistes amb el seu vigorós campanar de quatre cossos a la banda esquerra. Com ja s’ha comentat, la porta lateral de la banda de l’Epístola, és un arc de mig punt amb dovelles de pedra, pertanyent a l’antiga porta principal del segle XVI. L’interior de l’església esta dividit en sis trams, amb la capella de la Mare de Déu de la Salut adossada a banda dreta del presbiteri, i un cor alt situat als peus de la nau. L’altar major està presidit per un retaule d’estil neoclàssic amb la imatge del titulat sant Bertomeu de l’any 1944. La resta d’imatges que completen el retaule són diferents frescos representant al Salvador, sant Joan Baptista, el bon pastor, i coronat el retaule, una representació de l’aparició de la Mare de Déu a l’Apòstol Santiago. La decoració del temple, realitzada al llarg del segle XX, es caracteritza per la senzillesa i la barreja d’estils com ara el neoclàssic i el barroc del retaules de les capelles. Les pintures al fresc són de l’any 1944. La il·luminació de la nau central es fa amb finestres lateral tancades per vidrieres presidides als peus de la nau per un rosetó amb la imatge de sant Bertomeu, i el Salvador en la finestra de tarja de la porta principal. Altres vidrieres mostren el beat de Gandia Andrés Hibernón, sant Isidre, sant Josep, sant Jeroni, sant Macià, la Sagrada Família, el Venerable, sant Vicent, i la Mare de Déu de la salut. Entre totes les capelles destaca la de la comunió de l’any 1901 i dedicada a la patrona la Mare de Déu de la Salut. El retaule central, d’estil barroc, fou realitzat en la postguerra civil. La part alta està ocupada per una imatge del Patriarca Ribera, vertader artífex de l’església de Ròtova del 1600. Al centre tenim la imatge de la Mare de Déu de la Salut, obra de la segona meitat del segle XVIII. A la sagristia trobaren una rellevant mostra d’orfebreria dels segles XVIII i XX, així com un oli sobre llenç de primeries del segle XVII representant al venerable Miguel López de Grez, una de les obres més antigues conservades en l’església de Ròtova. No menys interessant és el competíssim arxiu parroquial amb la sèrie de Quinque Libris conservats des de l’any 1660; visites pastorals enregistrades des del 1725; manuscrits inèdits com el del benerable de l’any 1617; i llibres de confraria, de la fabrica de l’església, i documentació vària que abasten des del segle XVII fins l’actualitat. L’esvelt campanar adossat a la banda de l’Evangeli és d’estil neoclàssic i està estructurats en quatre cossos decreixents en altura amb ordenació dòrica. El segon de la torre esta ocupat pel rellotge del campanar. La campana corresponent a la Mare de Déu del Roser, fosa l’any 1926 per la foneria dels Roses d’Atzeneta d’Albaida és la més antiga del campanar. L’últim cos corresponent al campanil de les hores està tancat amb una barana de balustres panxuts.





Ubicació de l'església

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada