dilluns, 14 de març de 2016

Esglèsia d'Alcalà de la Jovada. La Vall d'Alcalà. La Marina Alta

 Església d'Alcalà de la Jovada. Alcalà de la Jovada. La Vall d'Alcalà. La Marina Alta.
  On  ara hi ha  l'església  hi havia antigament la mesquita i tota la illa era el palau i residència d'Al-Azraq.
 El que ens diuen els fulletons d'Al-azraq.
 La Vall d'Alcalà fou aleshores el principal centre de resistència d'Al-Azraq, per fer  front a Jaume I. Les cròniques assenyalen  que Al-Azraq va nàixer  a Alcalà al voltant  de l'any 1218, que allí " tenia son alberch major" i que va dominar com un veritable rei taifa des del Xarpolar a Tàrbena, fins l'any 1276. Alcalà li ret homenatge permanent.
 A la paret de l'església,  com una petjada de la història per recordar qui va ser, penja la placa en record d'Al-Azraq i  que en el lloc que ocupa aquella illa va tenir el seu palau.


 En passejar pels carrers d'Alcalà de la Jovada i fregar la mà per l'antic palau i  llegir les lletres o acaronar la silueta del moro amic, o beure aigua de la font, dues sensacions creuen el meu cor i la meua ànima.
La vida i la mort, el naixement d'un poble i la mort d'un altre, la glòria i el dolor,  tal vegada dues cares d'una moneda.
 Jaume I va forjar el nostre poble i en som hereus de la seua obra, el País Valencià és forja  en aquesta cruïlla del temps, d'una part dolorosa de la qual naix un país nou, el meu país, el País Valencià. Per altra banda
 em senc també particep i solidari del dolor dels sarraïns sotmeos pels cristians, forçats a recular davant dels opressors, discriminats i obligats a doblegar-se i adaptar-se, a deixar costums, llengua i vida pròpia per ser la nova de més estatus.
 I és aquesta una situació molt semblant en la que ens trobem ara els valencians davant del colonialisme espanyol que vol assimilar-nos i  fe-nos desapareixer com a poble , engolits  per sempre més en el temps  davant de la seua "una grande i libre", moltes vegades amagada sota les seues lleis aparentment democràtiques.  Igual que Al-Azraq i  per això em senc tan identificat amb ell, ens ressistim a doblegar-nos, a renunciar  a ser poble,  a ser vençuts, a "hablar la lengua del imperio", a ser assimilats pel seu colonialisme devastador.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada