diumenge, 27 de març de 2016

El Camí a les Valls de la Marina: La Vall de Gallinera

 El Camí a les Valls de la Marina: La Vall de Gallinera.
 Segurament em falten paraules per experssar tot el que va suposar la caminada, paisatges, història, emocions , sentiments, alegries, plors, eufòria, plaer.
 Més que una caminada gairebé era un aplec, vam ser una gentada i tots els factors van ser favorables, el bon oratge, la florida dels cireres, la bona companyia i un a organització per part de la gent de la Marina impecable, i quan es junten tantes coses bones el resultat és espectacular.
 Però parlem de la caminada, van començar ja a florir les emocions  quan ens vam aplegar a la plaça d'Alpatró,  erem molta gent de moltes comarques diferents, vàrem fer una mica de presentació, vàrem presentar el Camí , moltes comarques ens aplegàvem a la plaça d'Alpatró, aquesta vegada ho vam resumir una mica per comarques, ja que era impossible a nivell idividual fer la presentació, però tot i això molt bonic i emotiu,  la gent de la comarca ens va presentar  el suculent menú que ens esperava, i Biel ens va recitar un poema  relacionat amb la vall de Gallinera, després vam iniciar el Camí.
 Aquesta vegada coincidia amb un sender marcat de la ruta dels huit pobles,  que recorre els pobles i la vall de Gallinera , primer vàrem iniciar el recorregut per senda vora el barranc i ens anàvem allunyant d'Alpatró, la gentada anàvem dibuixant formes  en el paisatge, i la serp s'estirava a les sendes i  és feia grossa a les pistes i camins, vàrem creuar el barranquet i a la pujada teniem una bona visió d'Alpatró que se'ns quedava darrera..
 Biel ens anava parlant de tot allò que trobàvem, ens va parlar de la cornicabra que començava a brotar, germana del llentiscle.
 Poc després, vora el barranc,  vàrem parar a una antiga era  on encara quedaven les restes del que van ser les pedres  perquè l'animal  o el blat  no caigués i al barranc, encara quedaven restes del pont  i d'un antic camí que creuava la serra.
 El cirerers i els caminants eren els protagonistes d'aquesta històira i totes les seues combinacions, algunes d'elles  molt boníques.
 Una mica abans d'arribar a la Carroja ens aturem i Biel ens parla de les tapisses, una pedra molt blanca utilitzada per fer tabic.
 Arribem a la Carroja, tota la gentada entrem al poble pels carrers estrets fins arribar a la plaça més espaiosa. Biel ens segueix il·lustant amb tota la seua sabiesa. Poc després arribem als llavadors de la Carroja i algunes imatges queden gravades per sempre més per al record.
 Caminem entre cireres florits i  passem per davant de l'antiga piscina, ara abandonada, arribem a Benissivà i  ens aturem per veure els llavadors, els més avançats havien aprofitat per iniciar l'esmorzar però els guies ens diuen que encara no havia arribat l'hora , els llavadors són molt bonics especialment la part de la pedra i les conducions.
 Finalment després de pujar una costereta trobem una ombra per esmorzar i descansar una miqueta. Expliquem alguna coseta més del camí a la Marina, i del brnacal del Camí de les Valls de la Marina, i seguim gaudint d'aquest bon dia, de trobar-nos gent de tantes comarques diferents en un paisatge privilegiat, tot un luxe que valia  la pena saborejar.
 Seguim cap a Benitaia, i arribem a Benialí i els llavadors. Seguim fent conversa amb els comapanys i companyes  i fent camí entre els cirerers florits.
 En un revol de la pista arribem a l'Alcúdia, un antic poblat morisc.  No podia faltar  el record de la història i el substrat morisc en la nostra ruta. Vàrem entrar i encara podíem veure algunes parets i algun arc molt ben plantat del despoblat.
 Finalment arribem a Benirrama i tenim una bona visió des de lluny, tot i aixó no tenim massa temps per endinsar-nos ja que havíem de fer la logística dels cotxes, a poc a poc anem portant tota la gent a Alpatró i finalment tothom ja hi som de nou a Alpatró. Ara venia el moment de veure com ens organitzavem pel dinar, vàrem omplir dos restaurants , els dos estaven molt prop  a banda i banda de plaça,  en el restaurant que jo estava, després de dinar  i menjar un bon blat picat amb potetes de porc, la cosa es va animar i Sergi va traure la dolçaina i Dani la guitarra i la festa estava servida, vàrem cantar cançons de la terra, albaes, cants de batre i la malaguenya de Barxeta  que no podia faltar.
 Vàrem caminar pel poble fent festa i cercavila, cantant i seguint la música, quina festa, quina emoció, quin goig,  quina plenitud.
 Després vàrem arribar al museu a l'almàssera on Biel ens va explicar moltes coses del que allà hi havia.
 Després vàrem fer una volta pel poble i Biel ens va seguir mostrant les perles d'aquell poble, la font de vi, i la bassa de les morques,  que em va recordar molt  al conte del mig pollastre. Des d'allà veiem el castellot allà lluny, que era una antiga edificació defensiva, i pel poble les boques de l'aigua pintades engalanaven encara més aquell poblet tant polit
 Finalment, com sempre, emocionat per la situació, els cants i la vivència, havia arribat el moment del comiat,  fins la propera.
Primer rotgle inicial a Alpatró

Iniciem la sendeta  i el grup de caminants dibuixa una gran serp

Alpatró a la llunyania

La cornicabra brotada

Biel fent les seues explicacions a l'antiga era

Els caminants a la bassa de la Carroja
L'antic pontet


 Els caminants sota els cirerers florits

El dinar , escudellem el blat picat

Després del dinar fem festa, amb la música de la terra.

El cercavila no pot parar

 L'almàssera dintre del museu d'Alpatró

Les casetes dels contadors engalanen Alpatró

 El comiat ens fa emocionar-nos

 Algunes casetes dels contadors ens tranmetens bons missatges.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada