Aquesta jornada era curta, els dos pobles estaven molt a prop, i no hi havia un gran desnivell que li donés més dificultat.Vàrem deixar el cotxe a Calders i ens vàrem disposar a fer aquesta mitja etapa, per completar la part que li faltava a la d'ahir.
Això si, anava ben acompanyat, hui compartia el Camí amb Puri, Balma i Aitana, les meues companyes de viatge.
El primer punt per recordar va ser l'església i l'ajuntament, en aquest darrer lluïea una pancarta recordant les injustícies cap a la gent empresonada per les seues idees.
La llum del matí feia ressaltar el gemec de la democràcia quan aquesta és colpejada sense escrúpols.
Vaig arribar a la parada de l'autobús on ahir solucionava la logística, molt prop del camí vaig veure un element que em va fer aturar-me, dues soques que es recaragolaven, la d'un pi i la d'una alzina, on les soques s'entortolligaven, i el Quercus penetrava a la fusta tova del pi.
Vam refer el camí per la sendera correcta, era una pista ombrívola que corria per sota dels pins fins arribar a una de més important. Una mica abans, ens vam topar amb una gran barraca de pedra seca que guaitava dalt d'un bancal, com si volgués controlar i escorcollar els vianants. En arribar a la pista principal un pal i una senyal ens indicava Artés i el Camí de Sant Jaume. Anàvem per la bona direcció.
Aquell camí no tenia cap dificultat, anava davallant a poc a poc. A la nostra esquerra restava el bosc immens de sotabosc impenetrable, i a la dreta s'estenia una vall amb la riera de Malrubí travessant-la, i conreus de seca, especialment cereals, i alguns bancals de vinya.
A mig camí ens va donar la sorpresa una família molt especial que ens mirava, com qui mira la processó del seu poble. Eren tres rucs catalans o guarans, són una espècie de rucs autòctons de Catalunya, que a part del seu valor com espècie autòctona i molt antiga, ha esdevingut un símbol per a molta gent, de país i de resistència.
El petit guarà ens mirava poregós i immòbil sota la protecció de sa mare, ell tal vegada no sabia moltes coses dels món dels humans, no sabia ni que era un ruc català. Tampoc es podia imaginar com s'havia reproduït el seu esguard per places i carrers; banderoles, enganxines als cotxes, gots , polseres i tot tipus de detalls a les botigues de records. Per què tot aquest enrenou? Tal vegada per ser d'aquesta terra, per ser de pau, per la seua resistència a desaparèixer, pel seu esguard, ha esdevingut un símbol català. Molta gent ens l'estimàvem arreu dels Països Catalans.
Varem seguir després d'una estona de contemplar aquella estampa familiar, per la pista polsosa i assolellada que anava creuant camps de seca, que esperaven la nova llavor i les pluges de tardor. També hi havia bancals amb les vinyes ufanoses que començaven a deixar veure els seus bagots penjant entre els sarments. Més enllà, a l'horitzó, el poble d'Artés coronava un turó, com si volgués arraulir-se al seu jaç ben calentet.
Finalment vàrem esgotar el darrer tros de Camí fins al poble, submergint-nos pels seua carrers estrets.
Vàrem entrar pel carrer del Raval, i vam arribar a l'ajuntament per segellar el carnet d'el Camí, com a totes les cases de la vila de la comarca els balcons estaven engalanats amb reivindicacions de justícia.
Després de recollir el segell que ens atorgava haver fet l'etapa, ens vam fixar en dues coses dintre de l'edifici, la vidriera de colors, que representava al poble i l'escultura que teniem a la vora amb la figura d'una fulla molt dentada, que recordava a la d'un roure i els fruits que no sabria ben bé identificar, però que em recordaven molt als seus aglans.
En sortir de la casa de la Vila les meues companyes de viatge es van quedar descansant al parc de Can Cruselles, i jo vaig anar a agafar l'autobús per recuperar el cotxe que tenia a Calders, i en tornar un petit mural vora el parc em va fer reflexionar sobre la justícia i la pau.
La independència
de cada nació
és el bé més
preuat per
establir la pau
a la Terra
(Xirinacs)
 |
| Església de Calders |
 |
| Ajuntament de Calders |
 |
| Església de Calders |
 |
| Cabana de pedra seca |
 |
| L'abraçada de l'alzina i el pi |
 |
| Cabana de pedra seca |
 |
| Una família de guarans o rucs catalans |
 |
| El petit guarà i sa mare |
 |
| Fem el Camí |
 |
| Artés |
 |
| Ajuntament d'Artés |
 |
| Artés |
 |
| Escultura a l'ajuntament d'Artés |
 |
| Vidriera de l'ajuntament d'Artés |
 |
| Escala al marge a Calders |
 |
| Mural a Artés |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada