Havíem arribat a la plaça més rellevant d'Ondara, el convent, la plaça de la carxofa, l'església de la Soledad, i més enllà el riu. Tot i que l'ajuntament estava tancat vaig poder posar el nas entre els barrots de les reixes de la porta i vaig veure el claustre. Quina llàstima no poder entrar-hi , semblava un indret molt acollidor, a veure si la propera vegada puc entrar-hi.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada