dimarts, 22 de novembre de 2016

El Camí en família jornada13: de Vistabella a Benafigos. El Maestrat Històric.

 El Camí en Família 13 jornada:  de Vistabella del Maestrat a Benafigos. El Maestrat històric.
 El passat dia 12 de novembre vàrem fer una etapa d'el Camí en família , en aquest cas de Vistabella a Benafigos.
 Un dia més ens trobàvem per fer una nova etapa.  Vàrem començar a l'església de  Vistabella on algunes persones esperaven el dia a les tauletes dels bars de la plaça.
 Miqueloc ens guiava i des de la butxaca del pantaló, feia la seua faena i si alguna vegada ens movíem fora de la seua àrea m'avisava i reculàvem. Era molt bon company de viatge Miqueloc.
 En eixir de Vistabella la senda era pedregosa sota els pins, i  sols feia que baixar i baixar., per revallar des d'un pas  del cel de Vistabella  al barranc dels Molins on la tardor pintava els pollancres i els aurons .. En un moment de la senda ens vam girar i vam veure dalt nostre un estol de voltors  que agranaven el cel  amb les seues ales de totes les impureses.
 En arribar a la vall el camí era més planer i això ens feia més agradable el ritme, tot i que de vegades els ulls  s'engolien les tonalitats dels grocs, rojos i verds amb la mirada, mentres els peus jugaven amb la fullaranca seca que feia de màrfega de la terra.
Prompte, després de passar els molins i alguns masos vam començar a pujar sota els pins el coll de Vidre.
 La senda pujava suaument la carena i les xiques veien dalt dels pins la claror de la llum, fins que la barana de la carretera de Benafigos i alguns panells indicadors  de la carretera anaven dient-nos que arribàvem a dalt de tot, en trobar-nos al Collao  la cabana de pedra de la rotonda era ja  una fita assolida.
 Ara ja llaurant la senda amb els peus Benfigos ens deixava més tranquil·les en deixar-se veure a l'altra banda, sota un pi vàrem fer una parada per dinar .Però encara ens quedava un bon tros de camí, primer senda entre savines i ginebres i després una llarga pista acabada de netejar. Algun raconet  treballat amb els marges ben endreçats ens omplia de gust la caminada, i no dubtambem amb la caçadora d'imatges segrestar-los l'ànima a aquests paisatges meravellosos, hui vestits de tardor . I recordàvem les paralules de Jorge que ressonaven al cel quan parlava de paisatge i coratge, com l'emblema de Benafigos.
 Miqueloc ens anava dibuixant  la ratlla del que faltava i el que teníem fet i a poc a poc ens apropàvem a la nostra fita, Benafigos, que a poc a poc cada vegada apareixia més prop.
 La darrera pujada per una senda que zigzaguejava des del barranc cap al poble i després d'algun moment desesperat, ja que el dia se'ns tirava a sobre i jo encara havia de tornar, i això m'angoixava molt.
 Miqueloc en un moment de creuar una senda d'argelagues ens va avisar  i vàrem girar cua, vam  refer un trosset de camí  perdut per arribar a la senda correcta per finalment per vora uns anouers i uns camps d'avellaners molt ben endreçats vam  arribar a Benafigos.
 Després en entrar a Ca Filipo i retrobar-me amb Jorge el meu vell amic  l'emoció em va cruar la cara, les xiques van seure i  amb més tranquil·litat vàrem esperar a Blai que ens ajudaria a recuperar el meu cotxe, ja que no em donava temps de tornar  a peu a pel cotxe de dia, i abans de fer-nos mal demanaré ajuda, encara que això en el nostre cor  ens fa mal, de vegades és necessari, però així tranquil·lament vàrem escriure en el llibre de viatges del Camí en família la jornada 13 de Vistabella a Benafigos
 El paisatge i els canvis de colors de la tardor al barranc dels Molins

 El barranc dels molins i un dels molins amb els xops a la tardor

 Els aurons estan en un punt molt bonic

 El cereal verdeja sobre  alguna llenca de terra en mig del bosc

Vista de Benafigos

Una carraca que l'heura li puja per la soca

 Uns marges  de pedra seca i una cabana al fons

 Els antics xops ara fan d'abeurador

Una noguera i els bancals d'avellaners prop de Benafigos


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada