El passat dia 12 de novembre vàrem fer una etapa d'el Camí en família , en aquest cas de Vistabella a Benafigos.
Un dia més ens trobàvem per fer una nova etapa. Vàrem començar a l'església de Vistabella on algunes persones esperaven el dia a les tauletes dels bars de la plaça.
Miqueloc ens guiava i des de la butxaca del pantaló, feia la seua faena i si alguna vegada ens movíem fora de la seua àrea m'avisava i reculàvem. Era molt bon company de viatge Miqueloc.
En eixir de Vistabella la senda era pedregosa sota els pins, i sols feia que baixar i baixar., per revallar des d'un pas del cel de Vistabella al barranc dels Molins on la tardor pintava els pollancres i els aurons .. En un moment de la senda ens vam girar i vam veure dalt nostre un estol de voltors que agranaven el cel amb les seues ales de totes les impureses.
En arribar a la vall el camí era més planer i això ens feia més agradable el ritme, tot i que de vegades els ulls s'engolien les tonalitats dels grocs, rojos i verds amb la mirada, mentres els peus jugaven amb la fullaranca seca que feia de màrfega de la terra.
Prompte, després de passar els molins i alguns masos vam començar a pujar sota els pins el coll de Vidre.
La senda pujava suaument la carena i les xiques veien dalt dels pins la claror de la llum, fins que la barana de la carretera de Benafigos i alguns panells indicadors de la carretera anaven dient-nos que arribàvem a dalt de tot, en trobar-nos al Collao la cabana de pedra de la rotonda era ja una fita assolida.
Ara ja llaurant la senda amb els peus Benfigos ens deixava més tranquil·les en deixar-se veure a l'altra banda, sota un pi vàrem fer una parada per dinar .Però encara ens quedava un bon tros de camí, primer senda entre savines i ginebres i després una llarga pista acabada de netejar. Algun raconet treballat amb els marges ben endreçats ens omplia de gust la caminada, i no dubtambem amb la caçadora d'imatges segrestar-los l'ànima a aquests paisatges meravellosos, hui vestits de tardor . I recordàvem les paralules de Jorge que ressonaven al cel quan parlava de paisatge i coratge, com l'emblema de Benafigos.
Miqueloc ens anava dibuixant la ratlla del que faltava i el que teníem fet i a poc a poc ens apropàvem a la nostra fita, Benafigos, que a poc a poc cada vegada apareixia més prop.
La darrera pujada per una senda que zigzaguejava des del barranc cap al poble i després d'algun moment desesperat, ja que el dia se'ns tirava a sobre i jo encara havia de tornar, i això m'angoixava molt.
Miqueloc en un moment de creuar una senda d'argelagues ens va avisar i vàrem girar cua, vam refer un trosset de camí perdut per arribar a la senda correcta per finalment per vora uns anouers i uns camps d'avellaners molt ben endreçats vam arribar a Benafigos.
Després en entrar a Ca Filipo i retrobar-me amb Jorge el meu vell amic l'emoció em va cruar la cara, les xiques van seure i amb més tranquil·litat vàrem esperar a Blai que ens ajudaria a recuperar el meu cotxe, ja que no em donava temps de tornar a peu a pel cotxe de dia, i abans de fer-nos mal demanaré ajuda, encara que això en el nostre cor ens fa mal, de vegades és necessari, però així tranquil·lament vàrem escriure en el llibre de viatges del Camí en família la jornada 13 de Vistabella a Benafigos
 |
| El paisatge i els canvis de colors de la tardor al barranc dels Molins |
 |
| El barranc dels molins i un dels molins amb els xops a la tardor |
 |
| Els aurons estan en un punt molt bonic |
 |
| El cereal verdeja sobre alguna llenca de terra en mig del bosc |
 |
| Vista de Benafigos |
 |
| Una carraca que l'heura li puja per la soca |
 |
| Uns marges de pedra seca i una cabana al fons |
 |
| Els antics xops ara fan d'abeurador |
 |
| Una noguera i els bancals d'avellaners prop de Benafigos |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada