dilluns, 28 de novembre de 2016

Caminada de Castelló de la Plana a Benicàssim. La Plana Alta

 Caminada de Castelló de la Plana a Benicàssim. Plana Alta.
 El dissabte 26 de novembre vàrem fer una caminada , tot i que la força de la tempesta ens va fer  plegar abans d'arribar a Benicàssim.
 Ja estàvem sobre avisats que el temps era de pluja. To i això  els sis que ens vam aplegar a la plaça Maria Agustina  vàrem decidir iniciar el Camí. Aquell era un tram nou que mai havíem caminat al grup de Caminants, era el tram del Dert Irta i el Pla de l'Arc, un tram que recorria 17 pobles i 150 km. Avui iniciàvem la seua primera etapa  de Castelló de la Plana a Benicàssim.
 Era una etapa farcida de meravelles i de sorpreses, farcida d'història i  de llegendes que a mi sempre m'havia deixat molt bocabadat.

 Hui havia vingut Blai i Sentet, Sentet era un ruc que volia fer el Camí i s'apuntava quan feiem alguna caminada prop del seu cau.
Vàrem passar pels peus de Tombatossals, gegant protagonista de la mitologia de Castelló, tot i que l'aigua fina feia que de moment no ferem massa explicacions, vàrem enfilar el camí Lledó i en passar per l'esàtua de Perot de Grenyana, Tica ens va recordar que la gent antiga de Castelló en passar a prop, i tocant els llavis  dels bous de pedra deien "morrots morrots", vàrem passar per la basílica de Lledó , ja que com diu la tradició , si vens de la Magdalena i no passes per Lledó no tingues la boca plena que eres fill de Castelló.
 Lledó era un altre dels elements estimats, més enllà del fet religiós per la troballa de la figureta deesa de la fecunditat i punt misterios on segur que hi ha soterrada molta més història de la que sabem.
 Pels mig dels camins d'horta vàrem creuar el riu Sec i vàrem arriba al pont de l'autopista davant de l'ermita de Sant Roc.
 Era un punt de mira molt bo que ens donava una visió molt bona del Tossal Gros i Penyeta roja, la Torreta d'Alonso, el Castell de Montornés, la Magdalena i el castell Vell, Benicàssim, Castelló de la Plana i l'ermita de Sant Roc de Canet davant de nosaltres.
Vàrem parar a l'ermita de Sant Roc de Canet que hui sense gent  es podia contemplar millor que el dia de la romeria, tot i que vàrem parlar també de la història de la romeria de les Canyes.
Vàrem creuar la carretera i prop de l'ermita de la Magdalena ens vam parar  per explicar la història del turonet i del Castell. Moltes civilitzacions havíem vist en aquell turonet un lloc ideal per establir-se i per aixó la seua importància, i tot el que suposa el castell Vell i el seu turonet, lloc on hi havia l'antic poble de Castelló. Punt d'estima i de referència pels castellonencs i castellonenques, on cada any anaem per recordar el nostre passat com a poble.  Estan excavant i això  està posant al descobert a poc a poc la història soterrada  del nostre poble.
 Seguim endavant deixem l'asfalt i comencem un caminet entre pins molt acollidor, Sentet anava menjant garrofetes, que eren per ell com bombonets penjats dels arbres. Arribem a l'ermita de la Mare de Déu de la Salut, ací Blai i Sentet se'n tornen cap a casa i nosaltres seguim per senda ja una mica més complicada, passem la font de l'Algepsar i  arribem al mas de Xiva.
 Però ací comencem a sentir de lluny com s'apropava la tormenta amb els sons dels trons i els llamps cada vegada més prop,  poc després començava a ploure i arribàvem a la urbanització el refugi on concloia la nosta caminada, fins ací havíem arrribat. Blai ens va vindre a buscar i vàrem tornarcap  a casa.
Caminada plujosa sota Tombatossals

El Camí de Lledó

 Sentet el ruc ens acompanya

Parem a l'ermita de Sant Roc de Canet

l'espadanya de l'ermita de Sant Roc de Canet

 Tres en un burro

 Ermita de la Mare de Déu de la Salut

 Esmorzem a la Mare de Déu de la font de la Salut

La font de la Salut

 Castelló de la Plana allà al fons i la tempesta que venia

Caminem per la senda vora el barranc

La font de l'Algepsar


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada