dimarts, 20 de juny de 2017

Caminada del Grup de Caminants per la Ribera Alta a la trobada de Muixerangues: de l'Alcúdia a Algemesí.

Caminada del Grup de Caminants per la Ribera Alta a la trobada de Muixerangues: de l'Alcúdia a Algemesí.
 Era un dia important, en el qual havíem posat moltes il·lusions, feia molts mesos que l'estàvem preparant,  com un menú especial, aquesta caminada, però el directe sempre podia donar-nos sorpreses.
 Era segurament, la vegada que més gent ens trobàvem a Castelló per fer una caminada fora de la Plana, amb la il·lusió de fer Camí i  de notar les muixerangues  a la pell.
 Vàrem arribar a les 8 del matí a Algemesí  per deixar cotxes, després d' alguns moments tensos per no trobar  la gent, ja que la Fira d'Algemesí ens partia la circulació, però finalment  vàrem anar plegats a l'Alcúdia per trobar-nos amb la resta d'amics per començar la caminada.
 Després de situar-nos a la plaça de l'Ésglésia i retrobar-nos amb tota la gent vàrem iniciar el Camí, primer pels carrers de l'Alcúdia, vàrem aturar-nos un moment al convent dels  Alcantarins . Algunes restes d'arcs encara podien reflexar el seu passat, l'enderrocament  de les cases interiors del convent deixaven veure l'espai obert. Ens vàrem fer algunes fotos a la porta del convent i una veïna major ens va avisar que hi havia gent major malalta, que no parlarem en veu alta.
Sense més vàrem seguir la traça del wikiloc que feia 4 anys havíem caminat.  Vàrem eixir finalment del traçat urbà i ens vam trobar l'olivera centenària al mig la rodona i finalment vam fer cap al riu. En iniciar el nostre pas pel riu vàrem tenir un primer moment de confusió, nevis i preocupació en trobar-nos l'aigua al riu i no trobar la senda, i un "més que simpàtic corredor " dir-nos que no es podia passar i exagerar la quantitat d'aigua de la senda.  Vàrem seguir per dintre d'una cova feta per les canyes del riu, vàrem creuar i  després de botar els  bassalets exagerats del corredor, ja enfilarem la senda vora el riu. Mes relaxats en trobar el camí, vàrem gaudir del riu Magre,  alguns eucaliptus gegants ens oferien una màrfega de fulles seques i una ombra que  creava un ambient molt agradable. Una passejadeta per vora del riu, tot i que en arribar a l'assut l'olor i el color de l'aigua feia veure el seu alt nivell de contaminació. Un pollancre de considerables dimensions al marge del camí  convidava a aturar-se a la seua ombra.
 Vàrem seguir, per  la zona més exposada, el sol ja es deixava sentir, vàrem passar per la sèquia Reial del Xúquer . Finalment vàrem deixar el riu Magre per iniciar el camí  pel dintre del nucli urbà d'Algemesí. Primer vàrem entrar per un barri més marginal amb cases més pobres.
 De seguida vàrem creuar l'estació de tren i  ens trobàvem dintre d'Algemesí. Vàrem arribar al museu de la Festa, i allí ens va trobar Gemma Garrigues de la Nova, era emocionant arribar a Algemesí i submergir-nos amb el món de les muixerangues. Una exposició ens mostrava els vint anys de la Nova, samarretes, mocadors, cartells, panells explicatius, vint anys fent història,  Gemma ens va contar moltes coses, el naixement de la Nova, perquè fa vint anys un grup de gent decideix crear la Nova Muixeranga d'Algemesí, diferenciada en alguns aspectes ideològics de la Vella. Una de color blau i l'altra de color verd.
 A l'exposició hi havia trossos de la llarga vida de la muixeranga: aquella xicoteta escultureta feta un mite, amb la persona de dalt amb un peu alçat, o les fotografies de la pinya, o aquell xiquet  que va morir i encara ressonava la frase: més amunt, fins al cel, més amunt , fins al cel !
 Un vídeo ens mostrava imatges de la pinya i dels pilars, des de dalt, era impressionant.
Una foto se'm va gravar a la ment, un pilar de cinc caient, on els dos de baix fan una cara d'esgarrifança, veien que no s'aguanten, i els de dalt encara no els hi  havia  arribat.
 Després de veure totes aquestes històries vàrem anar cap a la seu de la Nova, era també un moment emocionant,  en entrar els colors verd i roig ho envaïen tot, poc després va venir el moment esperat,  varem segellar l'etapa  d'el Camí de l'Alcúdia a Algemesí amb el segell de la Nova, era tot un luxe i un privilegi, tot el grup vàrem passar i vàrem dibuixar la forma del barret i el nom de la Nova al carnet.
Sense més vàrem anar a fer una cerveseta on vam poder conèixer gent de les muixerangues.

 Després vàrem anar a dinar, un lloc espaiat , tot i que l'espera als conductors es va fer llarga. Poc després en tornar vàrem començar a dinar,  per cert l'ànec estava boníssim.
 Per la vesprada més relaxats hi havia la festa grossa de la trobada, l'ambient es podia ensumar pels carrers, vàrem fer cap a la seu de la Nova una altra vegada i com un sol d'estiu les camises de la Conlloga ressaltaven davant la seu, milers de cares conegudes de Castelló es passejaven pels carrers d'Algemesí.
 L'alegria i l'emoció de trobar-me tantes cares amigues en un poble  tan lluny de casa, amb l'emoció a flor de pell, vàrem anar a la plaça on la gent s'anava aglomerant per veure la trobada.
De diferents punts de la plaça van anar apareixent les diferents muixerangues, la Jove de Tarragona, convidada especial, la Conlloga de Castelló de la Plana, i com no, la Vella d'Algemesí i la Nova d'Algemesí, verd, blau, lila i carbassa. La música de la muixeranga, com sempre solemne i tan nostra sonava mentre feien les figures.
 Des del balcó de l'ajuntament els diferents portantveus i autoritats ens mostraven aquell patrimoni tan nostre, i tan important , del quan ens podíem sentir tan pagats.
 Sense més la festa continua, i les diferents muixerangues s'anaven alternant, en fer diferents figures, sempre amb el cor encongit i  una mica la por al cos, algunes figures precioses s'alçaven davant de l'església, pilars de quatre , pilars de cinc, de les diferents colles.
La Jove de Tarragona va fer finalment un 9 de 6, Algemesí ja era plaça de nou!! les xiquetes i xiquets pujaven com esquirols dalt  del castell.
La Conlloga va poder avançar i fer les figures desitjades, algunes cares conegudes es mossegaven les solapes de la camisa mentre feien els pilars.
 En una de les figures de la Vella veim com defallia, i un moment de tremolor de la pinya veiem com s'esmicola, els cors de la plaça varen deixar de bategar, però després de l'ensurt no va ser greu i vàrem seguir la festa.Uf!
Varen fer moltes figures les diferents colles, i els Xiquets de Tarragona ens varen regalar algunes figueres per tancar l'acte.
 Nosaltres en acabar vàrem fer cap a casa.
Però les paraules em ressonaven al cap : Més amunt, més amunt, fins a tocar el cel!!
El grup d'el Camí davant del convent dels Alcantarins de l'Alcúdia

El convent dels Alcantarins de l'Alcúdia

El riu Magre a l'etapa d'el Camí d'Alcúdia a Algemesí

 El camí sota l'ombra dels eucaliptus.

Fem el Camí sota els eucaliptus

Contaminació al riu Magre

Un pollancre vora el camí

 Un mocador de la Nova d'Algemesí

 El segell de la Nova al carnet d'el Camí


 El claustre del museu de la Festa.

Escultures de muixerangues al museu de la Festa

 La seu de la Nova

 Dinar d'el Camí

Un bon dinaret per preparar la festa

La Nova fent una muixeranga

 la Conlloga de Castelló


La Vella d'Algemesí

La Jove de Tarragona








 La Vella d'Algemesí










Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada