dilluns, 18 d’abril de 2016

Caminada per la Marina de Benissa a Xaló

 Caminada  per la Marina de Benissa a Xaló.
  Un altre bombonet ompli el nostre plaladar  dels sentits en una nova caminada per la Marina Alta.
 Amb bona companyia,  però aquesta vegada més en família, una primavera que esclatava  a cada raconet del recorregut, amb la il·lusió de trobar-nos una vegada més i compartir juntes aquell esclat de sensacions i paisatges.
 Vàrem iniciar la trobada a Benissa, per organitzar els cotxes  i així tenir-ne per tornar una vegada acabada la ruta.
 Des del convent dels Franciscans de Benissa iniciàvem aquesta bonica etapa per la Vall de Pop, la bona sintonia i el bont rotllo feia joc amb el verd novell dels brot de les vinyes.
 Passàvem per les quadres de cavalls on alguns cavalls i genets esperaven per començar a cavalcar. Seguíem fent Camí quan una olivera de grans dimensions esperava a la vora del camí a ser fotografiada pels caminats. Vàrem arribar a Senija, un poble xicotet on el panell d'El Camí a l'entrada del poble ens indicava que és el Camí i el nostre arrelament a la comarca.
  En passar Senija seguíem caminant envoltats de flors  com la valeriana o l'estepa negra que omplien de colorit l'ambient i la nostra vista.
 Finalment vàrem arribar a un punt on l'itinerari havia canviat i  així evitàvem finalment la carretera, una antiga espina clavada en la ruta, vàrem fer una parada per marcar i rectificar el canvi de camí, una senda precionsa anava zigzaguejant entre estepes i carrasques. Per mi va ser una llamineria trobar aquella dressera.
 Finalment creuàvem la carretera i ens endinsàvem al pla de Lliber, un paradís de vinyes  on tots els colors de verd  s'escampaven sobre  l'horitzó i  el deixaven pintat un mosaïc sobre la rojor de la terra llaurada.
 Nosaltres ens embriagàvem d'aquell escenari de colors i olors , mentre els llauradors aprofitaven les hores de sol per solcar la terra i foragitar les herbes de les vinyes.
 Llíber quedava com un castell sobre la mar de vinyes i alguns riuraus envoltaven el poble com per recordar-nos la vella hstòria de la fabricació de la pansa a la comarca, on els arcs  dels riuraus ens hipnotitzaven la mirada.
 Arribàvem a la plaça de Llíber i  pujàvem cap a l'església i el calvari, fins pujar al cementari per veure els cognoms dels difunts o algun poema com el del cep que ens va enamorar. L'església ens va fer parar l'atenció per la seua senzillesa i bellesa així com el caminet cap al calvari, sendeta ajardinada. De dalt teniem una vista privilegiada del poble de Llíber , Xaló, i dalt de Xaló el coll de Rates, deformació de coll de Raptes, etapa i pujada forta d'El Camí, i per suposat tota la vall de Llíber on les vinyes  li donaven a la Vall un encant infinit.
 Poc després baixàvem una altra vegada i per vora el riu Gorgos,  ens enfilàvem cap a Xaló, el riu estava sec però les herbes perfumaven l'ambient.
 Era un camí tot ple de sorpreses, com per exemple els molins que ens vam trobar, i sobre tot la bassa dels Arcs, una filigrana de qui sap quies mans anònimes, era una bassa creuada per arcs de pedra. Feia molts anys que desitjava tornar-hi per veure-la, i estic ací una altra vegada.
 Ara ja quedava sols arribar a Xaló on encara ens quedaven algunes sorpreses per descobrir, vàrem fer la volta al museu i la volta al poble que vivia uns dies de molta festa i amb molta gent pel carrer, fira  de menjars que tornaven a fer-nos obrir els sentits, i la gana. Però la sorpresa va vindre en passar per una casa que ens van convidar a entrar , i ens van convidar a beure i menjar,  i quan ens van mostrar la casa la nostra sorpresa va vindre en arribar a la sala de dalt i veure un museu amb màdquines de matar, farcit  de fusells per les parets.
 Tot em va semblar una mica estrany, que molt  agraïts per la generositat, però no va deixar de sorprende'm.
 Vàrem acabar la visita per Xaló gaudint dels riuraus i els molins i d'un poble en festa, i vàrem anar amb els cotxes cap a Benissa.
 Vàrem dinar  a Ca Paquita i  per la vesprada Jaume Castells ens va fer la visita guiada per Benissa, un luxe de visita on ens va parlar i explicar moltes coses d'aquella perla del patrimoni com era Benissa, quin dia més complet!, un allau de palaus i cases senyorials  omplien els carrers, l'antiga església que encara mostrava la seua façana feta de pedra tosca, l'estàtua del Riberer i la història de la pedra que ens recordava quan la gent de Benissa anaven a treballar a la Ribera.
 Era un allau de patrimoni concentrart en una vesprada, carrers empedrats i guarnits de baranes per no caure, o els raconets dels carrerons àrabs que formaven revols tancats i estrets.
 Finalment la catedral de la Marina on havíem fet una mica tart, però tot i no poder veure-la per dintre, ens vam enriquir amb les explicacions fabuloses de Jaume. Per acabar  el convent dels Franciscans, on els claustre  ajardinat i engalanat ens obria l'ànima. Per acabar la visita vàrem anar al monument dels brigadistes internacionals de la Guerra Civil. Després vàrem fer un descans i un gelat per relaxar les emocions i compartir les vivències. Preò sobre tot...

 Gràcies a la gent que heu fet possible un dia tan magnífic, enriquidor i emocionant, que com el Camí cada moment del dia ha tingut el seu encant especial.
 Iniciem el rotgle i les presentacions a Benissa

 Fent el Camí prop de Senija

El pla de Llíber

 Recorregut per Xaló, un riurau i darrera l'església.

 Caminaem per un prat de margarides

 La visita guiada arribem a Riberer

 Fent la visita guiada pels carrers de Benissa

Convent dels Franciscans de Benissa


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada