Església de la Sang. Castelló de la Plana. La Plana Alta

 Església de la Sang. Castelló de la Plana. La Plana Alta

Al final del carrer Major, a l'ombra del ficus centenari  hi ha l'església de la Sang a Castelló de la Plana. El Camí al tram Morvedre-Vall de Segó-Plana passa per davant venint del carrer Major, per acabar a la Plaça de les Aules.
 També cal incidar que el cantó de l'església seria on segons sembla hi hagués estat  el portal de l'Hospital. Una de les portes d'eixida del primer recinte emmurallat.

El Ficus de la plaça Maria Agustina. Castelló de la Plana. La Plana Alta

 El ficus de la plaça Maria Agustina. Castelló de la Plana. La Plana Alta.

  Arbre monumental i molt emblemàtic de la ciutat de Castelló de la Plana, prop d'ell passa la séquia Major, a la mateixa plaça. A la seua ombra han esdevingut moltes manifestacions i concentracions d'allò més variades.

Escultura de Tombatossals. Castelló de la Plana. La Plana Alta

 Escultura de Tombatossals. Castelló de la Plana. La Plana Alta.

 Tombatossals  és, per una banda l'obra de l'escriptor castellonenc  Josep Pasqual i Tirado, i  el personatge més emblemàtic de l'obra.
 Tombatossals és el gegant més important de  la mitologia de Castelló de la Plana, i així Tombatossals i els seus amics són citats pel rei Barbut per organitzar el regne. En la mitologia, Tombatossals naix de l'amor de dues muntanyes, Tossal Gros i Penyeta Roja, després d'una gran tempesta.
 És la llegenda mitològica del naixement de Castelló.
L'escultura vol recordar el mite i la llegenda deTombatossals, és de ferro i simbolitza el gegant alçant un gran tossal.

Ermita de Sant Roc de Canet. Castelló de la Plana. La Plana Alta

 Ermita de Sant Roc de Canet. Castelló de la Plana. La Plana Alta

 Ermita de Sant Roc de Canet

 L'ermita de Sant Roc de Canet és troba al camí del Caminàs, el camí que puja cap a l'ermita de la Magdalena.
  Com cada any el tercer diumenge de quaresma la romeria de les Canyes que puja de Castelló a la Magdalena té un punt de parada obligatori a l'ermita de Sant Roc de Canet.
 Com diu la tradició és fa una parada curta en el camí de pujada i es menja una figa albardada i és veu un doset de vi. Així ho diu la cançó popular: A Sant Roc de Canet figa i doset.  La figa és un bunyol farcit d'una figa seca i un doset era antigament una mesura de vi.

Pouet prop de l'ermita de Sant Roc

l'ermita de Sant Roc de Canet

Basílica de la Mare de Déu de Lledó.Castelló de la Plana. La Plana Alta.

 Basílica de la Mare de Déu de Lledó. Castelló de la Plana. La Plana Alta.

La Basílica de Lledó té molt de simbolisme per als castellonencs, per a alguns per la devoció religiósa cap a la patrona de Castelló, la Mare de Déu de Lledó, per d'altres no tan religiosos, la importància de l'origen del mite. La relíquia ibera que es va trobar on es troba l'ermitori, que després fou cristianitzada per l'església ja que la figura inicial és una petita figureta segurament ibera, deesa de la fertilitat.
 La figureta es troba dintre d'una caixa en la imatge gran.
 Per altra banda se'ns crea   el dubte del que podria trobar-se més si buscaren, hi ha més  restes pels voltants? 

Com ha anat a parar la figureta allà? Però és una zona on no hi ha intencions d'escorcollar.
  Lledó també està dintre del cançoner popular i com diu la cançó:
 Si vas a la Magdalena i no passes per Lledó, no dugues la boca plena que "eres" fill de Castelló.
 Segons conta la llegenda:
 La imatge se la va trobar Perot de Granyana llaurant amb els bous, quan el forcat es va engantxar amb una arrel de lledoner, sota l'arrel va apareixer la figureta, d'ací li ve el nom de Lledó, per trobar-se sota aquest arbre.
 El que ens diu la Viquipèdia és que la

Peiró,davant de la basílica

devoció i el culte podria començar cap al 1366. Que la seua contrucció  data entre el 1724 i el 1766, i fou construït sobre dos edificis més antics d'origen medieval..Per altra banda que al seu museu n'hi ha imatges del segle XVI i XVIII.
Per molta gent de Castelló  fer les cerimònies religioses de noses a Lledo  simbolitza  tenir  un estatus més alt.
 Al camí Lledó en mig del passatge trobareu  l'estàtua de Perot amb els bous llaurant.

  La Basílica de Lledó forma part de l'itinerari d'El Camí en el seu tram  del Desert de les Palmes i el Pla de l'Arc, i la seua etapa de Castelló a Benicàssim

El primer Molí.Castelló de la Plana. La Plana Alta

 El Primer Molí.Castelló de la Plana. La Plana Alta.

 Parlaré de molts molins, i són moltíssims els que encara queden i formen part del meu bloc, però el Primer molí guarda molts records de la meua infantesa, he crescut molt prop de la seua boca d'aigua,  de les seues pedres i del xop, quan de xicotet m'assomava  a la seua boca d'aigua i tenia molt d'encant, i em feia molt de respecte i por a caure. Però no ho vaig arribar a valorar en aquell moment, i ara m'arrepentisc
 He arribat tart, tants anys i tant prop que l'he tingut i  mai de xicotet vaig pensar de fotografiar-lo, de gravar aquella imatge. Pensava que tot allò era etern i l'aigua brollaria per sempre per aquell engolidor, la sèquia Major correria bramant  cap a l'altre molí.
  Tinc la imatge en el cap , però no en les mans, fins i tot l'alte dia em vaig apropar per fotografiar el xop vell i gruixut de davant i tampoc vaig arribar a temps.
 Quina llèstima, ara sembla una casa qualsevol restaurada de males maneres, sense sèquia,  ni romigueres pels marges, convertit en tinença de la policia. Però ha tingut més sort que el tercer molí, que el van enderrocar. Sempre el tindre en el record el primer molí.
Forma part del recorregut d'El Camí del brancal del Desert i el Pla de l'Arc i de l'etapa de Castelló a Benicàssim.
 També cada any passem per davant amb la romeria de les canyes.

La casa dels Caragols.Castelló de la Plana. La Plana Alta

La casa dels caragols. Castelló de la Plana. La Plana Alta.

 La casa dels caragols és una casa molt emblemàtica de Castelló de la Plana, situada al carrer Major actualment destinada com edifici administratiu,  el nom li ve de dos caragols de marbre que té a l'entrada de la porta, una mica desmorrellats i amb les banyes trencades per les malifetes d'alguns personatges incívics, però encara amb la closca lluenta..
Podem observar la façana de la cas amb els treball dels balconets.

L'ermita de la Mare de Déu de Gràcia de Vila-real. Vila-real.La Plana Baixa.

L'ermita de la Mare de Déu de Gràcia. Vila-real.La Plana Baixa

 L'ermita de la Mare de Déu de Gràcia

l'ermita de la Mare de Déu de Gràcia.

Moltes vegades he passat per l'ermita, com l'anomenen col·loquialment a Vila-real,  per diferents raons, fent el Camí a l'etapa cap a Almassora, o  a la festa per la llengua, aquesta darrera va ser la festa per la llengua.

Torre.Torreblanca.La Plana Alta

Torre.Torreblanca.La Plana Alta. Després de  passar per la torre de na Blanca,  ja més prop de Torreblanca una segona torre va aparèixer  pel camí, aquesta vegada més xicoteta, tot i que considerable. Desconec el nom  o la utilitat que puguera tenir. Al costat n'hi  a part   d'un antic corral, aquesta vegada era una torre circular.

Antiga casa.Torreblanca. La Plana Alta

Antiga casa.Torreblanca. La Plana Alta Passava per la vora tot fent el Camí  en el seu tram del Desert i el Pla de l'arc i la seua etapa Orpesa Torreblanca, quan vaig veure eixes antigues instal·lacions. Entenc que tenir el fumeral podria tenir alguna possible activitat artesanal, tal vegada per coure ceràmica

Torreblanca. La Plana Alta

Torreblanca. La Plana Alta.

 Vaig fer El Camí en el brancal del Desert de les Palmes, Pla de l'Arc, a l'etapa d'Orpesa a Torreblanca, i entre bancals i parets de pedra se'm va a parèixer així Torreblanca.

Església -fortalesa de Sant Francesc. Torreblanca.La Plana Alta

 Església-fortalesa de Sant Francesc.Torreblanca. La Plana Alta.

Quan arribava al calvari n'hi ha una ermiteta xicoteta, que jo  tampoc li vaig donar tanta importància,  i va ser després de fer la caminada, quan un home que corria em va remarcar la importància hisòrica.  La seua antiguetat i la seua importància com a primera  fortalesa.

Calvari i ermita. Torreblanca. La Plana Alta.

 Calvari i ermita. Torreblanca. La Plana Alta.

 En arribar a la part alta de Torreblanca, per un carrer prop de la plaça de l'església vaig pujar cap al Calvari . Vaig veure la xicoteta ermita i el calvari

Església de Sant Bartomeu.Torreblanca. La Plana Alta

Església de Sant Bartomeu. Torreblanca. La Plana Alta. En arribar a Torreblanca vaig fer una volta pel poble i vaig visitar l'església i els carrers del voltant, que em van  semblar que tenien les cases més boniques de la població. Al tornar de la caminada d'Orpesa vaig tenir sort de tenir l'església oberta i la vaig poder veure.

Torre del Marqués o de Na Blanca. Torreblanca. Plana Alta.

 Torre del Marqués o de Na Blanca. Torreblanca.La Plana Alta
 Espectacular torre emboltada de tarongers, que a més té la importància  de ser , segons una de les teories  l'origen  del nom de Torreblanca,  ja que segons sembla era de la nissaga de na Blanca.

 Tot i que és privada i no vaig poder entrar, fent el Camí en el tram del Desert i el Pla de l'Arc  i la seua etapa d'Orpesa a Torreblanca , vaig poder veure-la de fora, el recoregut ens deixa a uns 200 metres de la torre, que és possible apropar-se per un camí de tarongers, i un pont que creua la via.

Les senies del camí d'Orpesa a Torreblanca. La Plana Alta

 Les sénies del camí d'Orpesa a Torreblanca. La Plana Alta. Estava fent el Camí d'Orpesa a Torreblanca, quan de tant en tant etre els horts m'anaven apareixent algunes sénies, algunes més ben conservades i  d'altres pijor, però totes elles són  un llegat del nostre passat

Una antiga sénia on podem veure el brocal  i al pou creix un ametller.

La Torre del Carme. El Prat de Cabanes. La Plana Alta.

 La Torre del Carme. El Prat de Cabanes.Cabanes. La Plana

Alta.
 Fent el Camí del Brancal    del Desert i el Pla de l'Arc a l'etapa d'Orpesa a Torreblanca, seguim un tros del recorregut de les Torres de guaita  i arribem a la Torre del Carme, Podem llegir una mica tot i que " en la lengua del imperio", la llengua autoctona està foragitada de sa casa.
 Es troba ubicada a la vall del riu Xinxilla i emboltada d'arbres fruiters, trobem la torre del Carme. Molt pròxima al Parc Natural del Prat de Cabanes-Torreblanca i la platja.

 En un dels seus cantons n'hi ha  un petit habitacle rodó, així com n'hi ha restes d'un igual a l'altra banda oposada.
  La torre té també dues finestres i un balconet obert més recentment a la façana. La torre és de mamposteria. L'estat  de conservació de la torre és bona pel que fa als murs però l'interior es troba totalment destruïda.

Orpesa. La Plana Alta

 Orpesa. La Plana Alta.

 Iniciava el recorregut del Camí pel brancal del Desert i el Pla de l'Arc, a la seua etapa d'Orpesa a Torreblanca, quan em vaig girar i vaig veure la bonica estampa del poble amb el castell al fons.

Torre de la Corda. Orpesa. La Plana Alta.

Torre de la Corda. Orpesa. La Plana Alta.Seguia la via verda quan vaig arribar a la segona torre, la torre de la Corda, aquesta tenia l'accés més fàcil.
  Estava fent el Camí al brancal del Desert de les Palmes i l'etapa de Benicàssim a Orpesa.