Castell d'Alfàndec o Marinyen. Benifairó de la Valldigna. La Valldigna. La Safor.
Per una banda hi ha la meua vivèndcia en relació al castell i per l'altra les conclusions del que he llegit.
Va ser el 25-2-15 que feia el Camí per la Valldigna i vaig passar des de Tavernes camí de Benifairó per la cruïlla que passa prop del castell, i una paleta m' indicava la distància 1,4km i una hora i el temps. A la tornada tot i que més cansat vaig caminar una mica per apropar-me més, per tenir una visió més propera del conjunt, tot i que no vaig tenir forces ni temps per pujar l'inespugnable fortalesa, si que vaig veure diferents restes de llenços i muralles.
Després de llegir una mica sobre la
història del castell, no tinc cap dubte de la importància que hi tenia i que una altra vegada que tinga l'ocasió hi pujaré.
Fàrcit d'història i de llegendes com la de la reina mora que es va llançar al penyassegat, també farcit de troballes, de diferents èpoques, capdal amb l'organització de la vall abans de Jaume I, amb el nom d'Alfàndec, nom que prenia la vall.
Els colors de la terra és un viatge pel nostre patrimoni. Tot allò que vaig descobrint ho vaig recollint i classificant.Tot el que vaig aprenent de la gent dels pobles que m'acompanya i tot el que la vida em va donant. Està basat en la seua major part en l'itinerari d'El Camí. L'objectiu és conèixer el meu país i transmetre la meua gran estima cap a la meua terra i totes les perles precioses que conté
dissabte, 28 de febrer del 2015
divendres, 27 de febrer del 2015
Clot de la Font. Tavernes de Valldigna.La Valldigna ( Safor)
El Clot de la Font. Tavernes de la Valldigna.La Valldigna ( Safor).
Estava fent el Camí de Tavernes a Benifairó, després de passar pel mig dels horts de tarongers vaig arribar a un raconet especial. L'aigua de la font tenia una xicoteta bassa on nadaven alguns peixos, alguns arbres monumentals com eucaliptus i garroferes que li donaven ombra a l'indret.
Darrera un bosc de pins amb un sota bosc ric amb espècies mediterrànies cobrien la part del sud de la font. Jo vaig aturar-me fent el Camí el 25-2-15 i vaig fer un mosset al banquet de la font.
El Clot de la Font.25-2-15 |
Estava fent el Camí de Tavernes a Benifairó, després de passar pel mig dels horts de tarongers vaig arribar a un raconet especial. L'aigua de la font tenia una xicoteta bassa on nadaven alguns peixos, alguns arbres monumentals com eucaliptus i garroferes que li donaven ombra a l'indret.
Darrera un bosc de pins amb un sota bosc ric amb espècies mediterrànies cobrien la part del sud de la font. Jo vaig aturar-me fent el Camí el 25-2-15 i vaig fer un mosset al banquet de la font.
Pebre bord prop del clot de la Font |
Garrofera al clot de la Font 25-2-15 |
Etiquetes de comentaris:
arbres monumentals,
bressol de l'aigua,
El Camí a la Vall d'Albaida-Safor-Costera,
font,
Patrimoni,
Patrimoni de la Safor,
Patrimoni de la Valldigna
dijous, 26 de febrer del 2015
Coves de la presa. Olocau. El Camp de Túria.
Coves de la presa. Olocau. El Camp de Túria.
Prop d'Olocau tot pujant a la presa del Carraixet , dalt just de la presa ens vam trobar amb aquestes coves. A la caminada del Camí, aquell 1-2-15.
Prop d'Olocau tot pujant a la presa del Carraixet , dalt just de la presa ens vam trobar amb aquestes coves. A la caminada del Camí, aquell 1-2-15.
Aljubs prop d'Olocau.Olocau. El Camp de Túria
Aljub prop d'Olocau.Olocau. El Camp de Túria.
Abans d'arribar a la presa del riu Carraixet prop d'Olocau ens vam trobar amb aquest aljub.
Abans d'arribar a la presa del riu Carraixet prop d'Olocau ens vam trobar amb aquest aljub.
Mas del Capellà. Olocau. El Camp de Túria.
Mas del Capellà. Olocau. El Camp de Túria.
El dia 1 de febrer arribem al mas de Capellà acompanyat de la gent de la comarca tot fent l'etapa del Camí de Llíria a Olocau, un xic ens mostra tot el mas , que ara funciona com a granja escola i alberg i acull escoles. Ofereixen una amplia gama d'activitats, per dintre és molt gran , practicament tot restaurat, tenen hort i animals, així com serveis de menjador i alberg. Peró el que em va sorprendre va ser el riu rau que hi ha dintre, recordem que el riu rau és una costrucció típica de la Marina per secar la pansa. El fet que la trobem al camp de Túria ens fa pensar en un possible passat relacionat amb la pansa i la vinya.
Mas del Capellà |
El dia 1 de febrer arribem al mas de Capellà acompanyat de la gent de la comarca tot fent l'etapa del Camí de Llíria a Olocau, un xic ens mostra tot el mas , que ara funciona com a granja escola i alberg i acull escoles. Ofereixen una amplia gama d'activitats, per dintre és molt gran , practicament tot restaurat, tenen hort i animals, així com serveis de menjador i alberg. Peró el que em va sorprendre va ser el riu rau que hi ha dintre, recordem que el riu rau és una costrucció típica de la Marina per secar la pansa. El fet que la trobem al camp de Túria ens fa pensar en un possible passat relacionat amb la pansa i la vinya.
Riu rau del mas de Capellà |
Riu rau del mas del Capellà |
Interior del riurau del mas del Capellà |
Etiquetes de comentaris:
el Camí a l'Horta-túria-morvedre,
etapa Llíria Olocau,
mas,
Olocau,
Patrimoni,
Patrimoni del Camp de Túria,
riuraus
dimecres, 25 de febrer del 2015
Mas d'Albert. Llíria. El Camp de Túria.
El mas d'Albert. Llíria. El Camp de Túria. Seguim el Camí cap a Olocau des de Llíria i ens desviem del PR per
passar pel mas d'Albert, actualment hi ha un projecte autogestionat ( anomentat Ojalà)
ecològic d'activitats alternatives al mas. Fan tallers relacionats amb
l'ecologia, l'art i la música.
Mas d'Albert. 1-2-15 |
Interior del mas-1-2-15 |
Esmorzar fent el Camí, amb beguda ecològica. 1-2-15 |
dimarts, 24 de febrer del 2015
Paratge de Sant Vicent. Llíria. El Camp de Túria
Paratge de Sant Vicent. Llíria. El Camp de Túria.
Vaig descobrir aquesta perla del Camp de Turia durant la caminada del Camí de Llíria a Olocau, per mi n'hi a dintre del conjunt diferents elements importants, tot i que parlaré d'ells dintre d'aquesta mateixa entrada.
Per una banda la séquia que distribueix l'aigua a Llíra i la seua horta. Per una altra banda el conjunt del naixement.
Conta la llegenda que patia la comarca una sequera molt forta i Sant Vicent, ( Històric personatge que ens va trair als valencians al compromís de Casp votant a favor de Ferran d'Antequera) va poder fer brollar la font (miracle). Segons conta la part més realista hi havia unes pedres a la serra prop de Gatova que al canviar
el seu lloc l'aigua va deixar de brollar, i el que es va fer és tornar a canviar les pedres al seu lloc d'origen i així va tornar a brollar l'aigua. El conjunt del naixement tot i ser diferent em va recordar a la font de Quart a la vall de Segó.
Per altra banda cal destacar el conjunt d'arbres monumentals o de gran embergadura del paratge, crec que té la seua rellevància, sobre tot pel que fa als eucaliptus.
L'altre element és l'ermita de Sant Vicent, per mi és acollidora i li he trobat molt d'encat a l'entrada porxada.
En darrer lloc l'edifici modernista que forma part del conjunt. El conjunt és molt bonic, l'aigua li dóna molta vida i els arbres li
donen ombra i verdor, suposo que si alguna vegada no n'hi ha aigua deu
canviar moltíssim.
Al costat del brollador n'hi havia una olivera en època de Sant Vicent i ara n'hi ha una altra més novella.
Séquia de Llíria al paratge de Sant Vicent. 1-2-15 |
Vaig descobrir aquesta perla del Camp de Turia durant la caminada del Camí de Llíria a Olocau, per mi n'hi a dintre del conjunt diferents elements importants, tot i que parlaré d'ells dintre d'aquesta mateixa entrada.
Per una banda la séquia que distribueix l'aigua a Llíra i la seua horta. Per una altra banda el conjunt del naixement.
Séquia de Llíria- 1-2-15 |
el seu lloc l'aigua va deixar de brollar, i el que es va fer és tornar a canviar les pedres al seu lloc d'origen i així va tornar a brollar l'aigua. El conjunt del naixement tot i ser diferent em va recordar a la font de Quart a la vall de Segó.
Per altra banda cal destacar el conjunt d'arbres monumentals o de gran embergadura del paratge, crec que té la seua rellevància, sobre tot pel que fa als eucaliptus.
L'altre element és l'ermita de Sant Vicent, per mi és acollidora i li he trobat molt d'encat a l'entrada porxada.
Portells de la Séquia de Llíria al paratge de Sant Vicent 1-2-15 |
Al costat del brollador n'hi havia una olivera en època de Sant Vicent i ara n'hi ha una altra més novella.
El Naixement al paratge de Sant Vicent. 1-2-15 |
El Naixement. 1-2-15 Paratge de Sant Vicent |
Olivera que recorda l'antiga oliveraen època de Sant Vicent- 1-2-15 |
Eucaliptus moumental-1-2-15 |
Eucaliptus 1-2-15 |
Ermita de Sant Vicent. 1-2-15 |
Ermita de Sant Vicent 1-2-15 |
Edifici modernista 1-2-15 |
Etiquetes de comentaris:
arbres monumentals,
bressol de l'aigua,
casa,
el Camí a l'Horta-túria-morvedre,
ermita,
etapa Llíria Olocau,
font,
Llíria,
Modernisme,
Patrimoni,
Patrimoni del Camp de Túria,
patrimoni natural,
sèquia
Restes de l'Arc del Pla de l'Arc. Llíria. El Camp de Túria
Restes de l'arc del Pla de l'arc. Llíria. El Camp de Túria.
Quan vam eixir de Llíria direcció Olocau tot fent el Camí per la comarca ens vam trobar amb les restes de l'arc que dóna nom al Pla de l'Arc, com no podia ser d'una altra manera em va recordar a l'altre Pla de l'Arc tant conegut per mi , el de Cabanes, tot i que en aquest cas l'arc encara es conserva complet. El de Llíria no ha tingut tanta sort.
Restes de l'arc romà . Llíria-1-2-15 |
Quan vam eixir de Llíria direcció Olocau tot fent el Camí per la comarca ens vam trobar amb les restes de l'arc que dóna nom al Pla de l'Arc, com no podia ser d'una altra manera em va recordar a l'altre Pla de l'Arc tant conegut per mi , el de Cabanes, tot i que en aquest cas l'arc encara es conserva complet. El de Llíria no ha tingut tanta sort.
Ca Porcar. Llíria. El Camp de Túria.
Ca Porcar. Llíria. El Camp de Túria.
El dia que vàrem fer la caminada de Llíria a Olocau vàrem passar per davant d'aquesta casa, aparenment sense més misteri però segons ens van contar la gent de Llíria hi va haver-hi una troballa important, que es troba al museu de Llíria.
Tal com en sàpiga més ho anieré explicant.
Aquesta és la segona visita a Llíria el 12 de juny del 2015 quan havia de fer una xarrada al Casal de Llíria.
Ca Porcar- Caminada-1-2-15 |
El dia que vàrem fer la caminada de Llíria a Olocau vàrem passar per davant d'aquesta casa, aparenment sense més misteri però segons ens van contar la gent de Llíria hi va haver-hi una troballa important, que es troba al museu de Llíria.
Tal com en sàpiga més ho anieré explicant.
Aquesta és la segona visita a Llíria el 12 de juny del 2015 quan havia de fer una xarrada al Casal de Llíria.
Ca la Vila o palau dels ducs de Llíria. Llíria. El Camp de Túria
Ca la vila o palau dels ducs de Llíria. Llíria. El Camp de Túria
Aquest palauet és l'actual ajuntament de Llíria. Al costat de l'església de l'Assumpció forma part del conjunt d'edificis de la plaça major de Llíra .
El vaig veure durant la caminada del Camí de Llíria a Olocau el 1-2-15.
En una segona visita a Llíria el 12-6-15 on vaig esperar fins a les 16:00 hores davant l'oficina de turisme per aconseguir la clau del poblat d'Edeta el poblat iber.
Ca la Vila 1-2-15 |
El vaig veure durant la caminada del Camí de Llíria a Olocau el 1-2-15.
En una segona visita a Llíria el 12-6-15 on vaig esperar fins a les 16:00 hores davant l'oficina de turisme per aconseguir la clau del poblat d'Edeta el poblat iber.
L'església de l'assumpció. Llíria. El Camp de Túria.
L'església de l'Assumpció. Llíria. El Camp de Túria.
Vàrem pasar per davant el dia de la caminada de Llíria a Olocau, la peculiàritat que té és que no te campanar.
En aquesta segona visita el 12-6-15 vaig poder veure la cúpula de l'església des de la plaça major.
Vàrem pasar per davant el dia de la caminada de Llíria a Olocau, la peculiàritat que té és que no te campanar.
En aquesta segona visita el 12-6-15 vaig poder veure la cúpula de l'església des de la plaça major.
dilluns, 23 de febrer del 2015
L'església de la Sang. Llíria. El Camp de Túria
Subscriure's a:
Missatges (Atom)