dissabte, 31 de gener del 2015
Plaça Maria Agustina. Castelló de la Plana. La Plana Alta
Plaça Maria Agustina. Castelló de la Plana. La Plana Alta.
La plaça Maria Agustina és molt emblemàtica per a la gent de Castelló de la Plana, com a punt de trobada. Durant molts anys va ser la única plaça d'Europa que es circulava al contrari. Per altra banda dintre la plaça hi ha el ficus centenari, molt simbòlic per a Castelló i arbre monumental, i per altra banda la història de Maria Agustina,
que era una esclava que vivia a l'edifici d'en front on hi ha els
sindicats, però va aconseguir la llibertat i tot i això es va quedar en
la mateixa casa. Després va aconseguir heretar la casa i fer molta
fortuna i també el nom de la plaça.
divendres, 30 de gener del 2015
Molí d'Artana. Artana. Plana Baixa
Molí d'Artana. Artana. Plana Baixa.
Seguint el camí d'Artana cap a l'ermita de Santa Cristina passem pel molí , actualment en runes però entre d'altres coses el camí passa entre el molí i un arc cobert d'heura molt bonic.
Al costat tot i que enrunada de brossa i deixalles hi ha la séquia per on eixia l'aigua.
Seguint el camí d'Artana cap a l'ermita de Santa Cristina passem pel molí , actualment en runes però entre d'altres coses el camí passa entre el molí i un arc cobert d'heura molt bonic.
Al costat tot i que enrunada de brossa i deixalles hi ha la séquia per on eixia l'aigua.
 |
| Arcada amb heura |
 |
| Séquia del molí |
 |
| Restes del molí |
Castell d'Artana. Artana. Plana Baixa
Castell d'Artana. Artana. Plana Baixa.
Fa uns quants anys vaig fer una primera pujada al castell d'Artana, tot i que les fotografies no són massa presentables, aquesta vegada no he pujat encara i la fotografia és general, tota manera en aquesta entrada aniré posant la informació del castell d'Artana
diumenge, 25 de gener del 2015
El Carreró de la Canal. La Salzadella.El Baix Maestrat.
El Carreró de la Canal. La Salzadella. Baix Maestrat.
Sols el nom ja ens recorda un lloc estret. Doncs el dia 30-12-14 Sergi em va portar a un raconet amagat, on la muntanya forma com un petit canó on les carrasques han omplit d'ombra l'espai i algunes plantes com falgueres i marfulls tenen un microclima més humit per créixer, un lloc que si no et porta una persona de la terra coneixedora del lloc és difícil de trobar. Pel camí abans d'arribar vàrem trobar un pouet de pedra i un mas ensorrat.
 |
| El Carreró de la Canal- La Salzadella |
 |
| Entrada del Carreró de la Canal 30-12-14 |
 |
| Carreró de la Canal-30-12-14 |
 |
| Mas en runes |
 |
| Pouet de pedra |
dissabte, 24 de gener del 2015
Ermita de Santa Bàrbara. La Salzadella. El Baix Maestrat
Ermita de Santa Bàrbara. La Salzadella. El Baix Maestrat.
El dia 30-12-14 marcant el Camí de Sant Mateu a la Salzadella vàrem arribar a l'ermita de Santa Bàrbara, és un conjunt xicotet però molt interessant.
El Panell de davant ens dóna alguna informació:
L'ermita és de finals del segle XVII, tal vegada bastida sobre una anterior.
Santa Bàrbara era la patrona de les tronades, per això són comuns a les zones de llauradors, encara hi ha la dita " Santa Bàrbara bendita que mos guardo la collita".
divendres, 23 de gener del 2015
El Pla de Salzadella i les Sénies.La Salzadella. El Baix Maestrat
El Pla de Salzadella i les sènies. La Salzadella. El Baix Maestrat.
En passar el dia 30-12-14 fent el Camí del tram Sénia-Ebre i recorrent el tros que comunica Sant Mateu i La Salzadella, ja en terme d'aquesta, el pla ens presenta una sèrie d'elements patrimonials molt interessants a tenir en compte i a valorar, per això i com aquesta zona és plana ens dona prou bon camp de visió. Escampades per tot el pla hi ha les diferents sènies, la majoria en desús i en estat de runa , algunes encara aguanten la seua estructura malgrat el pas dels anys. Tot i que no és el meu objectiu fer un estudi detallat de les sènies al pla, queda l'entrada oberta per un possible estudi futur.
També les sènies són un indicador de la importància de la terra i de l'aigua per als nostres avantpassats, i del tipus de conreus que es plantarien amb unes necessitats hídriques més acusades. Per altra banda per mi és una sensació única notar l'estació de l'hivern amb els colors de la terra, veure els colors del cereal acabats de nàixer, tocats pel primer sol del dia, arrenglerats com fileres de formigues i disposats a donar color a les estacions.
En passar el dia 30-12-14 fent el Camí del tram Sénia-Ebre i recorrent el tros que comunica Sant Mateu i La Salzadella, ja en terme d'aquesta, el pla ens presenta una sèrie d'elements patrimonials molt interessants a tenir en compte i a valorar, per això i com aquesta zona és plana ens dona prou bon camp de visió. Escampades per tot el pla hi ha les diferents sènies, la majoria en desús i en estat de runa , algunes encara aguanten la seua estructura malgrat el pas dels anys. Tot i que no és el meu objectiu fer un estudi detallat de les sènies al pla, queda l'entrada oberta per un possible estudi futur.
També les sènies són un indicador de la importància de la terra i de l'aigua per als nostres avantpassats, i del tipus de conreus que es plantarien amb unes necessitats hídriques més acusades. Per altra banda per mi és una sensació única notar l'estació de l'hivern amb els colors de la terra, veure els colors del cereal acabats de nàixer, tocats pel primer sol del dia, arrenglerats com fileres de formigues i disposats a donar color a les estacions.
Les Llacunes. Sant Mateu- La Salzadella. Baix Maestrat
Les Llacunes. Sant Mateu-La Salzadella. Baix Maestrat.
El Camí ens porta algunes sorpreses, aquell 30-12-14 fent El Camí i marcant-lo amb Sergi, tot seguint l'antiga via Augusta que comunicava Sant Mateu i La Salzadella pel pla, al Baix Maestrat. Hi ha una part d'aquella plana que no està llaurada i conreada per cirerers i cereal, que són els conreus més freqüents de la zona. És un espai que sol quedar-se inundat amb facilitat i moltes aus hi van. Aquest dia estava sec, ja que ha segut un hivern molt sec, tampoc vàrem veure aus, tal vegada una altra vegada tindrem més sort. Em sembla molt interessant pel seu valor ecològic, tot i que jo encara no he vist les aus.
El Camí ens porta algunes sorpreses, aquell 30-12-14 fent El Camí i marcant-lo amb Sergi, tot seguint l'antiga via Augusta que comunicava Sant Mateu i La Salzadella pel pla, al Baix Maestrat. Hi ha una part d'aquella plana que no està llaurada i conreada per cirerers i cereal, que són els conreus més freqüents de la zona. És un espai que sol quedar-se inundat amb facilitat i moltes aus hi van. Aquest dia estava sec, ja que ha segut un hivern molt sec, tampoc vàrem veure aus, tal vegada una altra vegada tindrem més sort. Em sembla molt interessant pel seu valor ecològic, tot i que jo encara no he vist les aus.
La via Augusta. La Salzadella.Baix Maestrat
La via Augusta. La Salzadella. Baix Maestrat
El dia 29-12-14, fent el Camí entre Sant Mateu i la Salzadella, caminant per l'antiga via Augusta amb Sergi de Salzadella, vàrem trobar unes pedres al terra i moltes d'elles molt ben tallades, després els marges estaven fets amb aquestes pedres tan ben treballades. No afirmaré que siga part de la calçada romana, però em va fascinar veure aquelles pedres amuntegades als marges, totalment quadrades, algunes molt ben treballades, iguals a les que en algun tros estaven encara soterrades, formant part del camí, com si hagueren estat extretes del camí per formar part del marge.
El dia 29-12-14, fent el Camí entre Sant Mateu i la Salzadella, caminant per l'antiga via Augusta amb Sergi de Salzadella, vàrem trobar unes pedres al terra i moltes d'elles molt ben tallades, després els marges estaven fets amb aquestes pedres tan ben treballades. No afirmaré que siga part de la calçada romana, però em va fascinar veure aquelles pedres amuntegades als marges, totalment quadrades, algunes molt ben treballades, iguals a les que en algun tros estaven encara soterrades, formant part del camí, com si hagueren estat extretes del camí per formar part del marge.
 |
| Marges fets amb pedres quadrades |
Plaça de Mèxic.La Salzadella. Baix Maestrat
Plaça de Mèxic.La Salzadella. Baix Maestrat.
La plaça de Mèxic a Salzadella és un referent de la història de la Salzadella i la seua relació amb Mèxic, dos germans van emigrar a Mèxic a fer fortuna i van guanyar molts diners amb una fàbrica de mistos, això després quan ells van vindre va repercutir en el poble i van fer aquesta plaça.
Antigament la plaça era una bassa, ells la van transformar en un jardí, actualment trobareu moltes espècies d'Amèrica i d'ací.
Fa uns mesos que s'ha volgut donar nom a les espècies que formen aquest jardí botànic, això si, quina falta de sensibilitat per un patrimoni tant important per nosaltres com la nostra llengua, al jardí els arbres sols tenen el nom científic i en castellà, em sembla una barbaritat, aquesta manca de consciència per reservar eixe patrimoni tant valuós com és la llengua autòctona i en aquest cas concret, el nom de les plantes en la nostra llengua.
 |
| Plaça de Mèxic |
La plaça de Mèxic a Salzadella és un referent de la història de la Salzadella i la seua relació amb Mèxic, dos germans van emigrar a Mèxic a fer fortuna i van guanyar molts diners amb una fàbrica de mistos, això després quan ells van vindre va repercutir en el poble i van fer aquesta plaça.
Antigament la plaça era una bassa, ells la van transformar en un jardí, actualment trobareu moltes espècies d'Amèrica i d'ací.
Fa uns mesos que s'ha volgut donar nom a les espècies que formen aquest jardí botànic, això si, quina falta de sensibilitat per un patrimoni tant important per nosaltres com la nostra llengua, al jardí els arbres sols tenen el nom científic i en castellà, em sembla una barbaritat, aquesta manca de consciència per reservar eixe patrimoni tant valuós com és la llengua autòctona i en aquest cas concret, el nom de les plantes en la nostra llengua.
 |
| Plaça de Mèxic |
dimarts, 20 de gener del 2015
Coves del turó del castell. Beniatjar. La Vall d'Albaida.
Coves del turó del castell. Beniatjar. La Vall d' Albaida. Segons em va contar Joan Olivares en la caminada del 27-12-14 fent el Camí entre Beniatjar i Otos, a la vessant del turó del castell, que es troba a la part de Beniatjar hi ha unes coves amb pintures del Neolític però no hi ha camí, per arribar-hi.
 |
| Turó del castell on es troben les coves |
 |
| Cova amb les pintures rupestres |
Castell de Carbonera.Beniatjar / Otos. Vall d'Albaida.
Castell de Carbonera.Beniatjar / Otos. La Vall d'Albaida.
El 27-12-14 veiem el turó tot fent el Camí cap a Otos, Joan Olivares em parla de la importància del castell i m'inidica el camí que hi puja, tot i que avui no pujarem. Hi ha uns 2 km fins a dalt del castell.
Es troba a dalt la muntanya central.
Queden pocs restes i estan dissimulats entre els arbres i les roques.
En properes visites pujaré per descobrir noves restes.
Es troba a dalt la muntanya central.
Queden pocs restes i estan dissimulats entre els arbres i les roques.
En properes visites pujaré per descobrir noves restes.
Penyalba. Serra del Benicaldell.Vall d'Albaida.
La Penyalba. Serra del Benicadell. Vall d'Albaida.
El dia 27-12-14 en passar prop de les fontetes de Beniatjar tot fent el Camí amb Joan Olivares un cingle em cridava l'atenció. Era la Penyalba, segons sembla hi ha restes d'un poblat ibèric.
El dia 27-12-14 en passar prop de les fontetes de Beniatjar tot fent el Camí amb Joan Olivares un cingle em cridava l'atenció. Era la Penyalba, segons sembla hi ha restes d'un poblat ibèric.
Les Fontetes.Beniatjar.La Vall d'Albaida.
Les Fontetes.Beniatjar.La Vall d'Albaida.
A la caminada de Castelló de Rugat a Otos, feta el 27-12-14 amb Joan Olivares d'Otos tot fent el Camí, Joan em va portar a un raconet a l'ombria del Benicadell anomenat les fontetes. Hi havia uns xiprers, la font i una bassa.
 |
| Les fontetes.Beniatjar.27-12-14 |
A la caminada de Castelló de Rugat a Otos, feta el 27-12-14 amb Joan Olivares d'Otos tot fent el Camí, Joan em va portar a un raconet a l'ombria del Benicadell anomenat les fontetes. Hi havia uns xiprers, la font i una bassa.
 |
| Paratge de les fontetes amb els xiprers de fons.27-12-14 |
 |
| Basseta.les fontetes.Beniatjar.La Vall d'Albaida 27-12-14 |
dilluns, 19 de gener del 2015
Ermita de Sant Blai.Ràfol de Salem. Vall d'Albaida
divendres, 16 de gener del 2015
Castell de Bemissanó. Benissanó. El Camp de Túria
Castell de Benissanó. Benissanó. El Camp de Túria.
El 21-12-14 arribàvem a Benissanó i vàrem veure aquella joia de la comarca, el castell de Benissanó, torres, inscripcions, baluards, escuts, un dels castells més ben conservats del País Valencia.Tot açò va ser fent el Camí pel Camp de Túria, de Riba-roja a Llíria. Tot i que la porta estava tancada i no el vam poder visitar.
Com veureu a la fotografia el portal de Llíria queda engantxat al castell.
.
 |
| Castell de Benissanó |
 |
| Portal de Llíria a la dreta i a l'esquerra el castell. |
 |
| Portal de Llíria, des de dintre. |
Subscriure's a:
Missatges (Atom)