La Creu de la Forca. Andilla. Els Serrans.
Sols el nom ja et posa la pell de carn de gallina, ja em fa vindre calfreds, quan llegeixes el panell i et poses sota la creu, i entens que en aquell lloc és on penjaven a roders i persones perseguides per la llei.
Un punt sinistre on a l'época medieval moltes ànimes feien la darrera agonia de la vida, i ara ací sol toque la pedra nua de la creu, i el caminant pensa en tot el que per aquesta creu ha pogut passar.(9-4-16)
Els colors de la terra és un viatge pel nostre patrimoni. Tot allò que vaig descobrint ho vaig recollint i classificant.Tot el que vaig aprenent de la gent dels pobles que m'acompanya i tot el que la vida em va donant. Està basat en la seua major part en l'itinerari d'El Camí. L'objectiu és conèixer el meu país i transmetre la meua gran estima cap a la meua terra i totes les perles precioses que conté
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris indrets de morts. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris indrets de morts. Mostrar tots els missatges
dilluns, 19 de desembre del 2016
dimarts, 10 de maig del 2016
Antigues tombes a l'oficina de turisme de Xàbia. Xàbia. La Marina Alta.
Tombes a l'oficina de turisme. Xàbia. La Marina Alta.
Una de les sorpreses va ser entrar a l'oficina de turisme de Xàbia per demanar informació, no em va fer falta eixir de l'oficina per veure allò més impressionant, el terra era de vidre transparent i sota els nostres peus hi havia excavades algunes tombes, tot i que el vidre, no estava prou net com per veure-ho amb suficient nitidesa. Segons em va dir Maite les tombes eren fenícies.
A les fotografies ens cal fer un esforç per discrimanar el reflexe dels lllums i tot els elements que es reflexen de l'oficina de turisme, per veure les tombes fetes a la pedra picada sota el vidre.
Una de les sorpreses va ser entrar a l'oficina de turisme de Xàbia per demanar informació, no em va fer falta eixir de l'oficina per veure allò més impressionant, el terra era de vidre transparent i sota els nostres peus hi havia excavades algunes tombes, tot i que el vidre, no estava prou net com per veure-ho amb suficient nitidesa. Segons em va dir Maite les tombes eren fenícies.
A les fotografies ens cal fer un esforç per discrimanar el reflexe dels lllums i tot els elements que es reflexen de l'oficina de turisme, per veure les tombes fetes a la pedra picada sota el vidre.
Etiquetes de comentaris:
El Camí a la Marina,
indrets de morts,
Patrimoni,
Patrimoni de la Marina Alta,
Xàbia
dimecres, 24 de febrer del 2016
El Cocó de Rosa. Costur. l'Alcalatén.
El cocó de Rosa. Costur. L'Alcalatén.
L'estiu passat, el juliol del 2015, concretament el 23 de juliol un fet esgarrifós marcaria les nostres vides per sempre més, Rosa Garcia ens va deixar, amiga de fa molts anys i companya de tantes caminades, ella ens va ensenyar el primer camí del mas d'Avall a les Useres. Molta gent l'hem plorat en silenci o a camp obert, se'm trenca la veu quan ho pense. Bé, doncs amb els permís de les persones que se l'estimaven vull fer-li un reconeixement i un homenatge en aquesta entrada.
A principis de setembre , si no recorde malalment el 12 de setembre moltes entitats li feien una caminada i un homenatge, un parlament, i vàrem escampar les cendres i vam plantar una olivera al seu cocó del mas d'Avall. Era un dia gris, com no podia ser d'una altra manera, un dia trist , amb el nus a la gola i la tristor als ulls, on unses 500 persones havíem caminat per sendeta amb pararigua i des del Mas d'Avall vam pujar fins al cocó, on molt solemnement van dir unes paraules i algunes persones van llegir, jo tenia poques paraules, no sortien i un nus a la gola m'ofegava, però em mantenia ferm, per no deixar-me portar i esclafir en un esclat de llàgrimes, ens havíem de contenir.
La cerimònia va ser dura pel meu cos, les paraules d'estima, els colps de les aixades fent badallar la terra i els amics i famílar llançant les cendres al clot, i falcant després la garrofera. Un cercle de gent que ens manteníem ferms, i li donavem l'adeu a la nostra amiga Rosa, la Rosa que tanta gent estimava.
El cocó prop del mas d'Avall quedaria marcat per sempre més aquell dia per al record.
Adeu amiga!
L'estiu passat, el juliol del 2015, concretament el 23 de juliol un fet esgarrifós marcaria les nostres vides per sempre més, Rosa Garcia ens va deixar, amiga de fa molts anys i companya de tantes caminades, ella ens va ensenyar el primer camí del mas d'Avall a les Useres. Molta gent l'hem plorat en silenci o a camp obert, se'm trenca la veu quan ho pense. Bé, doncs amb els permís de les persones que se l'estimaven vull fer-li un reconeixement i un homenatge en aquesta entrada.
A principis de setembre , si no recorde malalment el 12 de setembre moltes entitats li feien una caminada i un homenatge, un parlament, i vàrem escampar les cendres i vam plantar una olivera al seu cocó del mas d'Avall. Era un dia gris, com no podia ser d'una altra manera, un dia trist , amb el nus a la gola i la tristor als ulls, on unses 500 persones havíem caminat per sendeta amb pararigua i des del Mas d'Avall vam pujar fins al cocó, on molt solemnement van dir unes paraules i algunes persones van llegir, jo tenia poques paraules, no sortien i un nus a la gola m'ofegava, però em mantenia ferm, per no deixar-me portar i esclafir en un esclat de llàgrimes, ens havíem de contenir.
La cerimònia va ser dura pel meu cos, les paraules d'estima, els colps de les aixades fent badallar la terra i els amics i famílar llançant les cendres al clot, i falcant després la garrofera. Un cercle de gent que ens manteníem ferms, i li donavem l'adeu a la nostra amiga Rosa, la Rosa que tanta gent estimava.
El cocó prop del mas d'Avall quedaria marcat per sempre més aquell dia per al record.
Adeu amiga!
Etiquetes de comentaris:
cocó,
Costur,
indrets de morts,
Patrimoni de l'Alcalatén
dimecres, 26 d’agost del 2015
Mausuleus romans. Llíria. El Camp de Túria.
Mausoleus romans.Llíria. El Camp de Túria.
Desgraciadament el dia 12 de juny quan vaig arribar al mausuleus ja hi estava tancat, però per una altra banda vaig tenir una grata sorpresa per la meua propera visita a Llíria, els horaris dels museus i centres de Llíria.
Recordem que els mausoleus són edificis sepulcrals de gran magnificiència.
Desgraciadament el dia 12 de juny quan vaig arribar al mausuleus ja hi estava tancat, però per una altra banda vaig tenir una grata sorpresa per la meua propera visita a Llíria, els horaris dels museus i centres de Llíria.
Recordem que els mausoleus són edificis sepulcrals de gran magnificiència.
![]() |
| Maqueta dels mausuleus romans |
| Quadre dels horaris dels museus. |
diumenge, 2 d’agost del 2015
Tombes hebrees. Sagunt. El Camp de Morvedre
Tombes hebrees. Sagunt. El Camp de Morvedre.
Prop del teatre de Sagunt , una mica abans d'entrar vàrem trobar aquesta joia, petites coves excavades a la roca, on han trobat restes de necròpolis, algunes tombes hebrees.(Em falta ampliar la informació i explicar una mica més el que s'ha trobat, i confirmar del tot aquesta informació)
Ubicació sobre el mapa de l'itinerari d'El Camí al punt 21
Prop del teatre de Sagunt , una mica abans d'entrar vàrem trobar aquesta joia, petites coves excavades a la roca, on han trobat restes de necròpolis, algunes tombes hebrees.(Em falta ampliar la informació i explicar una mica més el que s'ha trobat, i confirmar del tot aquesta informació)
Ubicació sobre el mapa de l'itinerari d'El Camí al punt 21
dimarts, 9 de juny del 2015
Ermita de Sant Jaume de Fadrell. Castelló de la Plana. La Plana Alta.
Ermita de Sant Jaume de Fadrell. Castelló de la Plana. La Plana Alta.
Simbòlica i emblemàtica és l'ermita de Fadrell, pel que va suposar en la història de Castelló, antiga alqueria mora fortificada. Davant l'ermitori n'hi ha un antic cementeri i molt prop una sénia.
Abans es trobava ací el museu etnològic que actualment es troba al carrer cavallers. Darrerament, la construció de l'autovia pel seu costat li trenca molt l'encant.
A poc a poc aniré detallant el que he anat trobant de la seua llarga història com a primer enclavament musulmà, abans de la conquesta cristiana de Jaume I.
Aquesta caminada pel terme va ser el 7-6-15
Una mica de cronologia:
1178 El rei Alfons II i na Sancha, reis de la corona d'Aragó concedeixen el "Castrum et Villam de Khadrel" al bisbe de Tortosa Ponç de Mulnelles, amb motiu de la consagració de la catedral.
La "Dotàlia" situa els seus termes de de Fonscalens fins la mar, i des de la mar fins al riu Borriana, després Millars i fins al terme de Borriol arran la muntanya de Monternés. Són els actuals termes de Castelló i d'Almassora.
Quan es parla de Fadrell cal pensar amb un castell del mateix nom a la muntanya( Castell de Fadrell, després castell Vell o de la Magdalena) i una alqueria fortificada a la Plana, (l'actual ermita i les dependències).
L'Alqueria de Fadrell gaudia d'un mercat tots els divendres.
1224. El rei en Jaume I confirma la donació de Fadrell al nou bisbe de Tortosa Ponç de Torrelles continuant amb la voluntat dels seus avantpasats.
1233 Conquesta del castell de Fadrell(Castell de la Magdalena i de l'alqueria fortificada a la Plana). El rei en Jaume , otorga llavors l'alqueria a l'ordre miltar de Calatrava i posteriorment a la de Santiago d'Uclés, que la convertiria en comanda menor depenent de la de Montalban. Va ser en aquell moment quan aquella antiga alqueria musulmana fou readaptada, habilitant un espai dedicat la patro de la comanda, Sant Jaume, i un terreny proper es va utilitzar com a cementeri cristià.
1251 Privilegi de Jaume I per traslladar als primers pobladors, del castell de la Magdalena a la Plana. Durant els segles XIII al XV l'alqueria de Fadrell continua fortificada amb muralles i una torre quadrada, prop del pou.
Mosen Josep Miquel Francesc i Camús.
(Estracte de la cronologia)
Algunes vegades he passat perdavant de l'ermita, actualment l'horari de visites és de 9:30 a 13 hores.
Deprés de llegir una mica sobre l'antiga alqueria de Fadrell, veig la seua importància per entendre la situació durant l'època de Jaume I, i els temps abans de la conquesta .
Ubicació sobre mapa punts 5 i 6
Simbòlica i emblemàtica és l'ermita de Fadrell, pel que va suposar en la història de Castelló, antiga alqueria mora fortificada. Davant l'ermitori n'hi ha un antic cementeri i molt prop una sénia.
Abans es trobava ací el museu etnològic que actualment es troba al carrer cavallers. Darrerament, la construció de l'autovia pel seu costat li trenca molt l'encant.
A poc a poc aniré detallant el que he anat trobant de la seua llarga història com a primer enclavament musulmà, abans de la conquesta cristiana de Jaume I.
| Antiga alqueria morisca fortificada i ermita de Sant Jaume de Fadrell |
| Antic cementeri |
| Antic cementeri de Fadrell |
| Alqueria fortificada de Sant Jaume de Fadrell |
| Sénia del recinte de Fadrell |
| Sant Jaume de Fadrell |
| Arc gòtic de l'entrada de l'ermita |
| Entrada principal amb l'arc i el balconet |
Una mica de cronologia:
1178 El rei Alfons II i na Sancha, reis de la corona d'Aragó concedeixen el "Castrum et Villam de Khadrel" al bisbe de Tortosa Ponç de Mulnelles, amb motiu de la consagració de la catedral.
La "Dotàlia" situa els seus termes de de Fonscalens fins la mar, i des de la mar fins al riu Borriana, després Millars i fins al terme de Borriol arran la muntanya de Monternés. Són els actuals termes de Castelló i d'Almassora.
Quan es parla de Fadrell cal pensar amb un castell del mateix nom a la muntanya( Castell de Fadrell, després castell Vell o de la Magdalena) i una alqueria fortificada a la Plana, (l'actual ermita i les dependències).
L'Alqueria de Fadrell gaudia d'un mercat tots els divendres.
1224. El rei en Jaume I confirma la donació de Fadrell al nou bisbe de Tortosa Ponç de Torrelles continuant amb la voluntat dels seus avantpasats.
1233 Conquesta del castell de Fadrell(Castell de la Magdalena i de l'alqueria fortificada a la Plana). El rei en Jaume , otorga llavors l'alqueria a l'ordre miltar de Calatrava i posteriorment a la de Santiago d'Uclés, que la convertiria en comanda menor depenent de la de Montalban. Va ser en aquell moment quan aquella antiga alqueria musulmana fou readaptada, habilitant un espai dedicat la patro de la comanda, Sant Jaume, i un terreny proper es va utilitzar com a cementeri cristià.
1251 Privilegi de Jaume I per traslladar als primers pobladors, del castell de la Magdalena a la Plana. Durant els segles XIII al XV l'alqueria de Fadrell continua fortificada amb muralles i una torre quadrada, prop del pou.
Mosen Josep Miquel Francesc i Camús.
(Estracte de la cronologia)
Algunes vegades he passat perdavant de l'ermita, actualment l'horari de visites és de 9:30 a 13 hores.
Deprés de llegir una mica sobre l'antiga alqueria de Fadrell, veig la seua importància per entendre la situació durant l'època de Jaume I, i els temps abans de la conquesta .
Ubicació sobre mapa punts 5 i 6
| Caminada el 19-4-2015 |
Etiquetes de comentaris:
antics cementeris,
Castelló de la Plana,
El Camí a Morvedre-Vall de Segó i la Plana,
ermita,
etapa Almassora Castelló,
indrets de morts,
Patrimoni,
Patrimoni de la Plana Alta,
sénies
dijous, 26 de març del 2015
Cementeri medieval. Sant Mateu. Baix Maestrat
Cementeri medieval. Sant Mateu. Baix Maestrat.
Al costat de la plaça major de Sant Mateu, just darrera l'església de Sant Mateu
vaig trobar aquest raconet de terra , semblant a un xicotet jardí, amb
unes pedres treballades clavades a terra.
Després de llegir a prop seu vaig descobrir que ací hi havia l'antic cementeri medieval, i les pedres treballades eren esteles discoïdals. El cementeri va funcionar fins 1816.
Tot açò ho vaig veure el 28-2-15 mentre marcàvem el camí per Sant Mateu.
| Estela discoïdal de l'antic cementeri |
Després de llegir a prop seu vaig descobrir que ací hi havia l'antic cementeri medieval, i les pedres treballades eren esteles discoïdals. El cementeri va funcionar fins 1816.
Tot açò ho vaig veure el 28-2-15 mentre marcàvem el camí per Sant Mateu.
| Representació de l'antic cementeri medieval |
| Estela discoïdal de l'antic cementeri |
diumenge, 28 de desembre del 2014
Antic cementeri morisc. Olocau.El Camp de Túria
Antic cementeri morisc. Olocau.El camp de Túria.
A l'eixir del poble i acompanyat de Ferran Zurriaga i Ferran Agustí (12-12-14) , a la nostra dreta vàrem passar per uns camps erms i unes garroferes centenàries, Ferran Zurriaga em va comentar que es tractava de l'antic cementeri morisc d'Olocau.
A l'eixir del poble i acompanyat de Ferran Zurriaga i Ferran Agustí (12-12-14) , a la nostra dreta vàrem passar per uns camps erms i unes garroferes centenàries, Ferran Zurriaga em va comentar que es tractava de l'antic cementeri morisc d'Olocau.
Etiquetes de comentaris:
antics cementeris,
el Camí a l'Horta-túria-morvedre,
etapa Olocau Serra,
indrets de morts,
moriscos,
Olocau,
Patrimoni,
Patrimoni del Camp de Túria
dilluns, 22 de setembre del 2014
El Mas del Collet.Vistabella del Maestrat.L'Alt Maestrat
El Mas del Collet.Vistabella del Maestrat.
En aquest punt prop del mas del Collet durant la guerra Civil es van rendir dotze soldats republicans en veures perduts, ací mateixa on està el piló varen ser afusellats pels nacionals.
Més endavant algun descendent d'ells va alçar aquesta pedra en memòria del que ací va passar.
Aquesta caminada la vàrem fer el 13 d'agost del 2014, segueix el recorregut del Camí a l'etapa de Sant Joan a Vistabella, segueix també el recorregut de la GR 7 antiga.
En aquest punt prop del mas del Collet durant la guerra Civil es van rendir dotze soldats republicans en veures perduts, ací mateixa on està el piló varen ser afusellats pels nacionals.
Més endavant algun descendent d'ells va alçar aquesta pedra en memòria del que ací va passar.
Aquesta caminada la vàrem fer el 13 d'agost del 2014, segueix el recorregut del Camí a l'etapa de Sant Joan a Vistabella, segueix també el recorregut de la GR 7 antiga.
dimecres, 17 d’abril del 2013
Una pedra especial. Sant Joan de Moró. La Plana Alta
Una pedra especial.Sant Joan de Moró. La Plana Alta
Arraconada en un marge de pedra,com una pedra més, veig una pedra especial, dissimulada amb la rojor i
l'aspror típica de la pedra de "rodeno", la mirada se'm clava en aquella pedra , en mig dels bancals del camí que puja cap al barranc de Roig. Una pedra tallada en forma de creu amb una inscripció gravada ens fa aturar-nos en sec.
Després de llegir la data 1908 veiem que és un soterrament, en queda el record marcat a la pedra del pobre home que en aquell bancal suposem que va ser soterrat, no sabem res més d'ell, simplement el que ens diu la pedra, l'any, el nom i l'edat que tenia quan va morir,85anys.
Aquests indrets es tornen sagrats davant del record d'una persona que ha segut soterrada en aquest lloc, això em causa un gran respecte cap a l'indret.
Arraconada en un marge de pedra,com una pedra més, veig una pedra especial, dissimulada amb la rojor i
l'aspror típica de la pedra de "rodeno", la mirada se'm clava en aquella pedra , en mig dels bancals del camí que puja cap al barranc de Roig. Una pedra tallada en forma de creu amb una inscripció gravada ens fa aturar-nos en sec.
Després de llegir la data 1908 veiem que és un soterrament, en queda el record marcat a la pedra del pobre home que en aquell bancal suposem que va ser soterrat, no sabem res més d'ell, simplement el que ens diu la pedra, l'any, el nom i l'edat que tenia quan va morir,85anys.
Aquests indrets es tornen sagrats davant del record d'una persona que ha segut soterrada en aquest lloc, això em causa un gran respecte cap a l'indret.
Etiquetes de comentaris:
indrets de morts,
Patrimoni,
Patrimoni de la Plana Alta,
Sant Joan de Moró
El riu sec. Castelló de la Plana. La Plana Alta.
El riu sec.Castelló de la Plana. La Plana Alta
El riu sec al seu pas pel cementeri de Castelló té un record amarg per a la gent que coneix una mica la història del que allà va passar. Ara una figura de dona , quieta, dóna testimoni del patiment i l'horror dels fets que allà esdevingueren.
Marge de riu tacat de sang, aire brut de trets de mort i crits de desesperança, riu testimoni d'horror i injustícia, memòria històrica on la ferida està sagnant i encara cal fer justícia de les injustícies amagades. Han fet un marge nou al riu , cimentat, intenten tapar el vell, colpejat i esquitxat per l'amargor de la mort d'inocents i la crueltat dels afusellaments.
Aquell 1 de maig del 2008 vàrem rebre homenatge als afusellats que moriren al riu sec. Li vàrem cantar, vàrem fer parlaments i inaguràrem l'estàtua del record.
Quan passe vora el riu i creue el pont vora el cementeri se'm posa el nus a la gola, l'emoció em talla la veu, tot imaginant la brutalita de la tragèdia que amaguen aquelles parets, el més gran respecte cap a aquella gent que no conec, que pagaren amb la vida la ràbia dels guanyadors cap als vençuts.
Ara la silueta negra amb les mans arrapant-se la cara ens mostra la cara de l'horror, ja que no podem viure d'esquena al passat, i com diu la dita:tot aquell poble que no coneix la seua història està comdemnat a repetir-la.
És la història trista de la posguerra i la repressió que el bandol guanyador va exercir cap al vençut.
Unes flors mantenen viu el record de familiars i amics dels que allà pergueren la vida, per això jo vull també, que tinguen un espai ací, als colors de la terra.
El riu sec al seu pas pel cementeri de Castelló té un record amarg per a la gent que coneix una mica la història del que allà va passar. Ara una figura de dona , quieta, dóna testimoni del patiment i l'horror dels fets que allà esdevingueren.
Marge de riu tacat de sang, aire brut de trets de mort i crits de desesperança, riu testimoni d'horror i injustícia, memòria històrica on la ferida està sagnant i encara cal fer justícia de les injustícies amagades. Han fet un marge nou al riu , cimentat, intenten tapar el vell, colpejat i esquitxat per l'amargor de la mort d'inocents i la crueltat dels afusellaments.
Aquell 1 de maig del 2008 vàrem rebre homenatge als afusellats que moriren al riu sec. Li vàrem cantar, vàrem fer parlaments i inaguràrem l'estàtua del record.
Quan passe vora el riu i creue el pont vora el cementeri se'm posa el nus a la gola, l'emoció em talla la veu, tot imaginant la brutalita de la tragèdia que amaguen aquelles parets, el més gran respecte cap a aquella gent que no conec, que pagaren amb la vida la ràbia dels guanyadors cap als vençuts.
Ara la silueta negra amb les mans arrapant-se la cara ens mostra la cara de l'horror, ja que no podem viure d'esquena al passat, i com diu la dita:tot aquell poble que no coneix la seua història està comdemnat a repetir-la.
És la història trista de la posguerra i la repressió que el bandol guanyador va exercir cap al vençut.
Unes flors mantenen viu el record de familiars i amics dels que allà pergueren la vida, per això jo vull també, que tinguen un espai ací, als colors de la terra.
Etiquetes de comentaris:
Castelló de la Plana,
indrets de morts,
Patrimoni,
Patrimoni de la Plana Alta,
riu
Primer cementeri. Castelló de la Plana. La Plana Alta
La plaça del Mercadet. Castelló de la Plana. Plana Alta.
Aquestes són les sensacions que vaig tindre una vesprada al banquet de la plaça del mercadet, barrejades amb el que havia llegit de l'indret al llibre Del Castellón viejo de Vicente Gimeno Michavila.
L'oblid i el silenci s'han falcat ací, per esborrar el record del que açò va ser. Llàgrimes i dolor, desesperança i patiment, per la perdua dels estimats en aquest cementeri fet plaça.
Un vent fred m'acarona la cara i les rialles dels enamorats trenquen el record del passat. Any rera any havien vingut ací la gent de Castelló a plorar pels estimats.
L'abandonament de l'indret va fer caure les parets i els gossos feien pastura d'allò sagrat.
Ara els xiquets amb els patins llisquen per la plaça sense saber res del que ací va passar.
Un xiquet fa els seus primers passos per on tal vegada fa molts anys el Coixó de Fanzara fugia de la presó.
Tampoc podem escoltar els crits i el girigall del mercat, sols ens ho recorda la placa de la paret.
No podem recordar allò que no sabem, però si que podem imaginar allò que hem llegit. Són quatre segles de ser un indret sagrat, benerat pel poble de Castelló. Xicotet però adequat per a la grandària que tenia Castelló en aquell moment. Per això faig un xicotet homenatge a aquesta plaça pel fort grau d'emocions, patiments, dolor i significació que durant quatre segles ha representat per als meus avantpassats. Així com per haver sigut l'indret on han estat durant els primers quatre segles soterrats els habitants de Castelló.
Ara les creus i les tombes han passat a ser bancs i tobogans i els plors i dolor són rialles de xiquets . La presó també ha tancat el seu gemec.
Ubicació sobre mapa: mapa 1 punt 14 (Plaça del mercadet o antic cementeri)
Aquestes són les sensacions que vaig tindre una vesprada al banquet de la plaça del mercadet, barrejades amb el que havia llegit de l'indret al llibre Del Castellón viejo de Vicente Gimeno Michavila.
L'oblid i el silenci s'han falcat ací, per esborrar el record del que açò va ser. Llàgrimes i dolor, desesperança i patiment, per la perdua dels estimats en aquest cementeri fet plaça.
Un vent fred m'acarona la cara i les rialles dels enamorats trenquen el record del passat. Any rera any havien vingut ací la gent de Castelló a plorar pels estimats.
L'abandonament de l'indret va fer caure les parets i els gossos feien pastura d'allò sagrat.
Ara els xiquets amb els patins llisquen per la plaça sense saber res del que ací va passar.
Un xiquet fa els seus primers passos per on tal vegada fa molts anys el Coixó de Fanzara fugia de la presó.
Tampoc podem escoltar els crits i el girigall del mercat, sols ens ho recorda la placa de la paret.
No podem recordar allò que no sabem, però si que podem imaginar allò que hem llegit. Són quatre segles de ser un indret sagrat, benerat pel poble de Castelló. Xicotet però adequat per a la grandària que tenia Castelló en aquell moment. Per això faig un xicotet homenatge a aquesta plaça pel fort grau d'emocions, patiments, dolor i significació que durant quatre segles ha representat per als meus avantpassats. Així com per haver sigut l'indret on han estat durant els primers quatre segles soterrats els habitants de Castelló.
Ara les creus i les tombes han passat a ser bancs i tobogans i els plors i dolor són rialles de xiquets . La presó també ha tancat el seu gemec.
Ubicació sobre mapa: mapa 1 punt 14 (Plaça del mercadet o antic cementeri)
Subscriure's a:
Missatges (Atom)





