El riu sec.Castelló de la Plana. La Plana Alta
El
riu sec al seu pas pel cementeri de Castelló té un record amarg per a
la gent que coneix una mica la història del que allà va passar. Ara una
figura de dona , quieta, dóna
testimoni del patiment i l'horror dels fets que allà esdevingueren.
Marge de riu tacat de sang, aire brut de trets de mort i crits de
desesperança, riu testimoni d'horror i injustícia, memòria històrica on
la ferida està sagnant i encara cal fer justícia de les injustícies
amagades. Han fet un marge nou al riu , cimentat, intenten tapar el
vell, colpejat i esquitxat per l'amargor de la mort d'inocents i la
crueltat dels afusellaments.
Aquell 1 de maig del 2008 vàrem rebre homenatge als afusellats que moriren al
riu sec. Li vàrem cantar, vàrem fer parlaments i inaguràrem l'estàtua del record.
Quan passe vora el riu i creue el pont vora el cementeri se'm posa el
nus a la gola, l'emoció em talla la veu, tot imaginant la brutalita de
la tragèdia que amaguen aquelles parets, el més gran respecte cap a aquella gent
que no conec, que pagaren amb la vida la ràbia dels guanyadors cap als
vençuts.
Ara la silueta negra amb les mans arrapant-se la cara
ens mostra la cara de l'horror, ja que no podem viure d'esquena al
passat, i com diu la
dita:tot aquell poble que no coneix la seua història està comdemnat a repetir-la.
És la història trista de la posguerra i la repressió que el bandol guanyador va exercir cap al vençut.
Unes
flors mantenen viu el record de familiars i amics dels que allà
pergueren la vida, per això jo vull també, que tinguen un espai ací,
als colors de la terra.
