L'oblid i el silenci s'han falcat ací, per esborrar el record del que açò va ser. Llàgrimes i dolor, desesperança i patiment, per la perdua dels estimats en aquest cementeri fet plaça.
Un vent fred m'acarona la cara i les rialles dels enamorats trenquen el record del passat. Any rera any havien vingut ací la gent de Castelló a plorar pels estimats.
L'abandonament de l'indret va fer caure les parets i els gossos feien pastura d'allò sagrat.
Ara els xiquets amb els patins llisquen per la plaça sense saber res del que ací va passar.
Un xiquet fa els seus primers passos per on tal vegada fa molts anys el Coixó de Fanzara fugia de la presó.
Tampoc podem escoltar els crits i el girigall del mercat, sols ens ho recorda la placa de la paret.
No podem recordar allò que no sabem, però si que podem imaginar allò que hem llegit. Són quatre segles de ser un indret sagrat, benerat pel poble de Castelló. Xicotet però adequat per a la grandària que tenia Castelló en aquell moment. Per això faig un xicotet homenatge a aquesta plaça pel fort grau d'emocions, patiments, dolor i significació que durant quatre segles ha representat per als meus avantpassats. Així com per haver sigut l'indret on han estat durant els primers quatre segles soterrats els habitants de Castelló.
Ara les creus i les tombes han passat a ser bancs i tobogans i els plors i dolor són rialles de xiquets . La presó també ha tancat el seu gemec.
Ubicació sobre mapa: mapa 1 punt 14 (Plaça del mercadet o antic cementeri)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada