El molí de Roig. Sant Joan de Moró. La Plana Alta

El molí de Roig. Sant Joan de Moró. La Plana Alta

El molí de Roig està encara  falcat en el marge esquerre del barranc que li dóna nom, amb la vegetació exuberant que  el va tapant, ell encara manté dreta la seua carcassa, amb la voreta de les teules com un brodat d'un vestit antic.
 Fa vint-i-cinc anys que el conec  i encara guarda la mateixa imatge,  com per no voler acabar de caure,  per recordar-nos una mica  la nostra història, per fer-nos reflexionar sobre  la vida dels nostres avantpassats.

Vaig entrar per entre les runes, poregós d'alguna teula partida o d'algun esllavissament, però la curiositat em va poder més que la por. Les portes socarrimades guarden l'olor d'alguna desgràcia. Encara podem veure com el foc s'arrapà a la fusta de les vigues, però elles aguanten la feixuga càrrega.
Les parets fan equilibris per no caure i dintre esclata la flor roja de l'arbre de l'amor, la rojor de la pedra també contrasta amb la verdor la la vegetació.

Vaig assomar-me per l'altra porta i una pedra de molí partida deixava testimoni del treball al molí, dintre, un sostre ensorrat ens posa a l'aguait del perill i tornem enrera per on havíem entrat. Més enllà el  barranc deixa anar un filet d'aigua, com per fer-li enyorança al molí, assedegat després de tants anys de no funcionar.
Fora veiem les parets gruixudes, on hi havia la bassa del molí , seguim les parets , ja que sols en queda algun tros, veiem que el camí passa per dintre la bassa.
En un cantó de la paret veiem el cup per on queia l'aigua per fer girar els engranantges i moldre el cereal, ara sols veiem un forat rosegat pel temps.
Quin futur li espera al molí de Roig? hi haurà una mà que refaça el molí? o un esllavissament el convertirà definitivament en un munt de runa?

 Cup del molí de Roig