Rambla Carbonera. L'Alcora/ Sant Joan de Moró. Plana Alta/ Alcalatén

 Rambla Carbonera.  L'Alcora/ Sant Joana de Moró.  Plana Alta/ Alcalatén.
  Entre els pobles de L'Alcora i Sant Joan de Moró passa la rambla Carbonera, també anomenada rambla de la Viuda que va a desaiguar al Millars.
 De vegades la rambla pot ser molt ferotge i transformar al seu pas el paisatge.

Camí empedrat. Sant Joan de Moró. La Plana Alta.

  Camí empedrat prop de la rambla de la Viuda. Sant Joan de Moró. La Plana Alta.
 En el camí que fem per anar del Mas de Flors a l'Alcora abans d'arribar a la rambla de la Viuda hi ha trossos on el camí es troba empedrat,  no sabem l'antigor però és impressionant.

Església del Mas de Flors. El Mas de Flors. Sant Joana de Moró.

 Església del Mas de Flors. El mas de Flors, Sant Joan de Moró. La Plana Alta.
 El Mas de Flors és un poblet molt ben arreglat que depén de Moró,  fent honor al seu nom el poble té els carrers engalanats amb plantes i flors i està molt ben cuidat, a la plaça hi ha l'esglesieta.

La bassa del mas de Flors. El mas de Flors( Sant Joan de Moró.) La Plana Alta.

 La bassa del mas de Flors. El mas de Flors. Sant Joan de Moró. La Plana Alta.
 Quan arribem pel caminet entre les oliveres al mas de Flors un  dels majors encants del poble és la bassa, i dintre la bassa veure nadar els ànecs, les oques i els dos cignes muts, és impressionant, quan els tires unes molletes ja s'apropen per menjar. És poc comú per la meua comarca poder veure cignes com els del conte de l'aneguet lleig.

Font de la Figuera. Sant Joan de Moró. La Plana Alta

La Font de la Figuera. Sant Joan de Moró. La Plana Alta.
 En aquesta font hi ha una seria de circumstàncies que li donen un encant especial. Per una banda la figuera (ficus carica) incrustada  entre la roca i la basseta,  d'altra banda el penyassegat  de roques que mostra una paret  infranquejable  i encaixona l'espai, i per altra banda el barranc de les Parres a l'altra banda de camí que li dóna fondària i verdor.

Antiga fàbrica J. Ramos. Sant Joan de Moró. La Plana Alta

L'Antiga fàbrica J Ramos. Sant Joan de Moró. La Plana Alta

Quan vaig arribar davant la casa de Joan, primer em va sorprendre la gran explanada que tenia davant la casa. Quan vaig girar la vista i vaig veure  l'edifici em vaig quedar bocabadat . Era una antiga fàbrica de  totxos, ara és podia veure l'antiga construcció.
Els pilars eren allargassats i li donaven altura, estaven  fets de totxos, impregnats de la pols de l'argila.De fet el color de l'argila ho envoltava tot. Molt prop vaig veure un antic fumeral on hi havia el forn.
Cabirons de fusta per aguantar les vessants, i arcs fets de totxo solcaven el sostre, com un vell baixell que ensenya la panxa, amb totes les seues costelles ben formades.

Més enllà vaig poder veure una construcció que em va sorprendre molt, amb petits prestatges, jo en principi no sabia perquè podria servir, era el lloc on deixaven secar els totxos una vegada cuits.
Ara ja fa temps que la fàbrica no funciona i les dependències ens mostren com era  l'antiga fabricació de totxos fets amb la terra d'argila, tal com els nostres avantpassats van aprendre a pastar el fang, coure'l i secar-lo.

El mas de Moró. Sant Joan de Moró. La Plana Alta

El mas de Moró. Sant Joana de Moró. La Plana Alta

L'estima cap al mas de Moró que ens transmet la gent de Moró es contagiosa. Un grupet de cases velles intenten sobreviure al pas del temps. Alguna casa,  ja solsida fa anys, ens  mostra algun ametller dintre seu  i ens dóna una referència el temps que fa del seu abandonament. D'altres amb la solsida encara calenta ens  mostren els cabirons a terra, barrejats amb canyes i teules. Les forces dels quals després de tants anys han defallit , o tal vegada  d'altres cases que  un badall en la paret, i les pluges de la tardor han fet cedir tot el mur.

Una altra casa ens dóna alerta del perill que correm si entrem, i un rètol
ens avisa que  l'amo, fart dels furtius  i dels robatoris, que eixirà amb l'escopeta si intentem entrar.
Algun arc de la porta  ens mostra encara el treball dels picapedrers antics .

Segons em van contar  la gent de Moró, és l'assentament més antic, ja que Moró  és molt jove, diuen que el mas de Moró data del segle XIII. Entre les runes veiem un forat que diuen si comunicava una casa amb l'altra.

Restes d'un portal del mas de Moró

L'era del mas,   on antigament batien el blat i ballaven danses, queda a la part de dalt, encara esperant  a la gent, a ser el lloc de trobada per al treball i per a l'esbarjo. Ara ja sols passejada per algunt caminant i utilitzada per ells  com observatori de la plana .

L'era del mas de Moró.

L'era del mas de Moró

 La Bassa del mas de Moró.
 Si ens fixem quan baixem pel caminet, i  una vegada hem passat el mas de Moró,  veurem les restes de la bassa del mas,  a la dreta del camí  els matolls la tapen, i a l'esquerra al costat de la garrofera unes pedres cantoneres ens insinuen que tal vegada en temps passats la bassa era molt més gran i el camí no anava per allí i el camí travessa l'antiga bassa.

Bassa a l'esquerra del camí

Senda cap a la font del mas de Moró

  Si seguim el caminaet que deixa la pista d'El Camí, una vegada passat el mas de Moró, despres de trobar-nos els beuredors que hi ha a la vora, uns metres més cap a dintre trobem la font del mas de Moró

Font del mas de Moró

Pica de la font del mas de Moró

Una pedra especial. Sant Joan de Moró. La Plana Alta

Una pedra especial.Sant Joan de Moró. La Plana Alta
Arraconada en un marge de pedra,com una pedra més, veig una pedra especial, dissimulada amb la rojor i

l'aspror  típica de la pedra de "rodeno", la mirada se'm clava en aquella pedra , en mig dels bancals del camí que puja cap al barranc de Roig. Una pedra tallada en forma de creu amb una inscripció gravada ens fa aturar-nos en sec.
Després de llegir la data 1908 veiem que és un soterrament,  en queda el record marcat a la pedra del pobre home que en aquell bancal suposem que va ser soterrat, no sabem res més d'ell, simplement el que ens diu la pedra, l'any, el nom i l'edat que tenia quan va morir,85anys.
Aquests indrets es tornen sagrats davant del record d'una persona que ha segut soterrada en aquest lloc, això em causa un gran respecte cap a l'indret.

El molí de Roig. Sant Joan de Moró. La Plana Alta

El molí de Roig. Sant Joan de Moró. La Plana Alta

El molí de Roig està encara  falcat en el marge esquerre del barranc que li dóna nom, amb la vegetació exuberant que  el va tapant, ell encara manté dreta la seua carcassa, amb la voreta de les teules com un brodat d'un vestit antic.
 Fa vint-i-cinc anys que el conec  i encara guarda la mateixa imatge,  com per no voler acabar de caure,  per recordar-nos una mica  la nostra història, per fer-nos reflexionar sobre  la vida dels nostres avantpassats.

Vaig entrar per entre les runes, poregós d'alguna teula partida o d'algun esllavissament, però la curiositat em va poder més que la por. Les portes socarrimades guarden l'olor d'alguna desgràcia. Encara podem veure com el foc s'arrapà a la fusta de les vigues, però elles aguanten la feixuga càrrega.
Les parets fan equilibris per no caure i dintre esclata la flor roja de l'arbre de l'amor, la rojor de la pedra també contrasta amb la verdor la la vegetació.

Vaig assomar-me per l'altra porta i una pedra de molí partida deixava testimoni del treball al molí, dintre, un sostre ensorrat ens posa a l'aguait del perill i tornem enrera per on havíem entrat. Més enllà el  barranc deixa anar un filet d'aigua, com per fer-li enyorança al molí, assedegat després de tants anys de no funcionar.
Fora veiem les parets gruixudes, on hi havia la bassa del molí , seguim les parets , ja que sols en queda algun tros, veiem que el camí passa per dintre la bassa.
En un cantó de la paret veiem el cup per on queia l'aigua per fer girar els engranantges i moldre el cereal, ara sols veiem un forat rosegat pel temps.
Quin futur li espera al molí de Roig? hi haurà una mà que refaça el molí? o un esllavissament el convertirà definitivament en un munt de runa?

 Cup del molí de Roig