Pàgines

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris l'Alcora. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris l'Alcora. Mostrar tots els missatges

divendres, 7 de juliol del 2017

Casa antiga. l'Alcora. L'Alcalatén.

 Casa antiga amb torreta interior. L'Alcora.L'Alcalatén.
Espectacular treball de decoració  a una casa de l'Alcora



Torreta interior a una casa de l'Alcora

 En una de les passejades per l'Alcora em vaig trobar aquesta casa amb una espècie de torreta a la part de dalt.

diumenge, 2 d’abril del 2017

Reial Fàbrica de ceràmica de l'Alcora. L'Alcora. L'Alcalatén

 Reial fàbrica  de l'Alcora. L'Alcora. L'Alcalatén.
 En el meu recorregut per l'Alcora  el maig de 2016 vaig recórrer un dels indrets més emblemàtics i més importants de l'Alcora a nivell mundial,  l'antic edifici de la fàbrica de l'Alcora.








Mural ceràmic. L'Alcora. L'Alcalatén

Mural ceràmic. L'Alcora. L'Alcalatén.
 En una de les visites a l'Alcora el maig del 2016 vaig trobar aquesta antiga fàbrica amb el mural ceràmic a la façana.

dilluns, 21 de març del 2016

Rambla Carbonera. L'Alcora/ Sant Joan de Moró. Plana Alta/ Alcalatén

 Rambla Carbonera.  L'Alcora/ Sant Joana de Moró.  Plana Alta/ Alcalatén.
  Entre els pobles de L'Alcora i Sant Joan de Moró passa la rambla Carbonera, també anomenada rambla de la Viuda que va a desaiguar al Millars.
 De vegades la rambla pot ser molt ferotge i transformar al seu pas el paisatge.

divendres, 11 de març del 2016

L'Aljub del Castell. l'Alcora.L'Alcalatén

L'Aljub del Castell. l'Alcora.L'Alcalatén
 En la caminada que vàrem fer el 31 d'octubre del 2015, fent el Camí de l'Alcora a les Useres guiats per Tere,  en baixar del castell vàrem tenir l'ocasió  de veure l'aljub  que es troba al nord del castell,  ara devorat quasi bé tot per la vegetació, i li havia caigut  la coberta , però  encara es veien les parets de l'antic aljub del castell. Tot i aixó ens podíem fer una idea de les seues grans dimensions.

Poblat iber prop del castell de l'Alcalatén.L'Alcora. l'Alcalatén.

Poblat iber prop del Castell de l'Alcalatén??
  El castell de l'Alcalatén és un indret estràtegic i d'un alt valor arqueològic, del qual  es poden veure alguns poblats.
 En la nostra visita tot el fent el Camí de l'Alcora a Costur, Tere ens va indicar tots els punts d'interès que es veien des de dalt. Una mica més al nord-oest hi ha un poblat al  turó  anomenat tossal de Bou, segons diu el mapa editat pel Tossal.  Tal com tinga més informació  aniré actualitzant l'entrada.

Murals ceràmics de l'Alcora. l'Alcora. l'Alcalatén.

Murals ceràmics  de l'Alcora.l'Alcalatén.
Un dels alicients de caminar per l'Alcora és veure els mural ceràmics que  ens trobem pels carrers, en aquesta entrada aniré posant els que vaig veient en les diferents visites.



dimecres, 9 de març del 2016

Camí dels pelegrins de les Ermites. L'Alcora. L'Alcalatén.

 El Camí dels pelegrins de les Ermites. L'Alcora.L'Alcalatén.
 A l'Alcora hi ha els pelegrins de les ermites, El Camí el segueix durant un tros a l'etapa de l'Alcora a Costur.
Creu dels pelegrins de les Ermites






Ceràmica del Mas Blanc al Camí dels pelegrins de les Ermites.




Olivera del castell. L'Alcora.L'Alcalatén.

Olivera del castell. L'Alcora. Alcalatén.
 El que ens diu el mapa de l'Alcora fet per catografies el Tossal:
 Arbre recollit al catàleg d'arbres monumentals i singulars de la Diputació de Castelló. Fa quasi 5 metres d'alçada i me´s de 5 metres de perímetre a 1,30  metes del terra. Hom li calcula una edat estimada de 500 anys.
Es troba vora el castell de l'Alcalaten, seguim la carretera de l'Alcora a Costur i ens desviem en direcció  cap al castell, però ràpidament  ens desviem a l'esquerra per una pista vora el barranc de Mormirà.




Riu de l'Alcora. l'Alcora. L'Alcalatén.

Riu de l'Alcora. l'Alcora. L'Alcalatén.
 És el riu de Llucena que en arribar a l'embassament de l'alcora canvia de nom i arriba a la rambla Carbonera .

 Riu de l'Alcora prop de la sitja medieval i el molí de Garcés.

Sitja medieval. L'Alcora. l'Alcalatén.

Sitja Medieval. l'Alcora.L'Alcalatén
 El que ens diu el mapade l'Alcora d'edicions  el Tossal 
Construció per l'enmagatzematge de cereals. Situada a la vora del camí dels Bandejats i prop de la zona agrícola de Santa explotada des de temps històrics. Ha estat parcialment destruïda per l'acció de l'aigua. Tot i això les seues dimensions espectaculars testimonien la importància d'adquests tipus de diposits per a la subsistència de les societats antigues.

 La meua vivència.
 La ruta és pot fer circular i fem un triangle,  eixim de les termes romanes  de Santa i anem  a l'Alcora, seguim fins al castell  i tornem a baixar pel camí dels Bandejats fins a les termes. Be,doncs just abans de creuar el riu de l'Alcora  el camí va vora un barranquet. Des  del camí es veu el panell explicatiu, però no es veu la sitja ja que cal baixar al barranc  i es troba al mateix marge del camí. Hi ha sols mitja sitja, que s'aguanta al marge i està una mica dissimulada pel color de la terra, però realment és inmensa.







Marges de pedra prop del castell de l'Alcalatén. L'Alcora. L'Alcalatén.

Marges de pedra prop del castell de l'Alcalatén. L'Alcora. L'Alcalatén.
 Pujava la senda cap a l'ermita de Sant Salvador prop del castell de l'Alcalatén i a la meua dreta apareixia una bona vista de tot un conjunt de bancals amb les seues parets de pedra i en una de les parets com una cova.
 De moment no sé res més però ací teniu les fotos.


dimarts, 8 de març del 2016

Ermita de Sant Salvador. L'Alcora. l'Alcalatén

 Ermita de Sant Salvador. L'Alcora. l'Alcalatén.

 El que he aprés dels fulletons i la informació túristica
 Quan pugem el turonet del Castell de l'Alcalatén tot seguint les indicacions de les marques del Camí és l'ermita que trobem a la part de sota. És troba a uns 3 km de l'Alcora.
És originària del segle XIII, és un dels primers exemples d'arquitectura cristiana de conquesta, amb paral·lelismes amb l'església de Salvasòria (Morella) i  Coratxà (Tinença de Benifassà).
 Les primeres característiques d'aquesta ermita són la portada romànica situada a la façana est(amb arc de mig punt i tres esglaons) i el porxo de 1634 amb arcs apuntats d'estil gòtic.
 La façana en el costat de l'epístola, amb portada romànica i coberta amb bòbeda de canó.  Els porxos sostenen la coberta a una vessant i bancs  de pedra.
Presenta espadanya senzilla amb una sola campana. En 1969 va ser reconstruïda ampliant-se l'explanada porticada cap als peus del temple.

 La meua vivència .
 Algunes vegades he visitat l'ermita, la majoria fent el Camí, el Camí en família, amb Tere i el centre excursionista de l'Alcora, i fins i tot fa molt de temps tot sol.  El guiatge de Tere em va fer canviar la meua visió de l'indret i pel que vaig entendre és dels indrets més importants de la comarca,  el primer poblament  a partir del qual naixen molts dels pobles del voltant es trobava on hi havia l'ermita, per les muntanyes dels voltant s'han trobat moltes restes romanes i la muntanya està molt protegida ja que  és de gran valor arqueològic.
 Sempre he pensat que l'ermita i el castell formen un conjunt paisagistic. És un lloc molt visitat per senderistes i també artistes, una vegada de tantes ens vàrem trobar un pintor que estava pintant un quadre intre del porxo gòtic.
L'ermita és un balcó espectacular amb vistes a l'Alcora.
Porta romànica

Porta romànica interior i arc gòtic

Església de Sant Salvodor vista des del castell
Castell de l'Alcalaten  i església de Sant Salvador

 Vista de l'Alcora i arc apuntat de l'ermita

Porta romànica a l'esquerra i arcs apuntats gotics a la dreta amb el porxo.


Porxo gòtic de 1639




Font Nova.L'Alcora. L'Alcalatén.

Font Nova. l'Alcora. l'Alcalatén.
 La trobem vora el riu de l'Alcora i vora el Camí cap a Costur, al marge dret del camí hi ha els llavadors i la font Nova, darrerament restaurat i molt ben cuidats.

 Segons ens conta la informació al mapa del Tossal   data del segle XVIII i consta d'una font amb abeurador i una bassa coberta per rentar, recentment restaurada. La seua troballa es relaciona amb l'inici de la romeria d'infants o festa del Rotllo, el dilluns de pasqua.



Font i abeurador


Safareig