Reial Fàbrica de ceràmica de l'Alcora. L'Alcora. L'Alcalatén

 Reial fàbrica  de l'Alcora. L'Alcora. L'Alcalatén.
 En el meu recorregut per l'Alcora  el maig de 2016 vaig recórrer un dels indrets més emblemàtics i més importants de l'Alcora a nivell mundial,  l'antic edifici de la fàbrica de l'Alcora.

Antiga fàbrica. Sant Carles de la Ràpita. El Montsià.

Antiga fàbrica.  Sant Carles de la Ràpita. El Montsià.
 En aquest cas podem veure un tros de fumeral  de la fàbrica, molt deteriorat, això si. De fons la serra del Montsià. 3-5-16

Casa fàbrica de torrons Primito Rovira. Xixona. L'Alacantí.

Casa fàbrica de torrons Primito  Rovira. Xixona. L'Alacantí.
 És un edifici que et crida l'atenció pels seus motius modernistes, és la primera fàbrica de torró (1900) , a la part de sota és troba la par de la industria i a les plantes primera i segona els habitatges.

Antigues fàbriques de torró. Xixona.L'Alacantí

Antigues fàbriques de torró. Xixona. l'Alacantí.
 En el nostre recorregut per dintre de Xixona notaríem l'essencia del torró, primer perquè en entrar a la població encara resten antigues construcions  i fàbriques velles de torró, com diuen a Xixona " terró", no ens  en podíem anar  sense aturar-nos en una geladeria de L'Antiu Xixona i fer-nos un bon gelat de "terró". (febrer-2016).

Antigues fàbriques a Xixona amb la roca del Migdia de fons.

Nom del poble a l'entrada de Xixona

 Antigues fàbriques de terró

Gelat de terró a Xixona.

Fàbrica de Lladró. Alboraia/Tavernes Blanques.. L'Horta Nord.

Fàbrica de Lladró. Alboraia/ Tavernes Blanques. L'Horta Nord.
 A l'eixida d'Alboraia en el nostre Camí per l'Horta Nord  ens trobem amb la fàbrica de Lladró, on forgen moltes de les figures de porcellana . Lladró és un nom valencià de renom mundial .

Antiga llanera. València. L'Horta

Antiga llanera. València. L'Horta.

Durant la caminada del dia 10-5-15, vàrem fer l'etapa de València al Grau farcida de patrimoni per totes bandes en aquesta entrada descobrirem la Llanera de València. On antigament n'hi havia tota la transformació que tenia la llana . És impressionant el panell ceràmic amb el cap oví amb les seues banyes recargolades. Ubicació sobre el mapa punt 28

Antiga fàbrica de tabac. València.L'Horta

Antiga fàbrica de tabac. València. L'Horta.

Després de passar l'antiga maternitat  a l'altra banda de carrer un edifici despertava la nostra curiositat, i el companys em van comentar que es tractava de l'antiga fàbrica de tabac.
Aquesta visita la vaig fer el 10-5-15 metre feiem l'etapa del Camí de València al Grau.Ubicació sobre mapa punt 23

Antiga fàbrica de paper?. Almassora. La Plana Alta

Antiga fàbrica de paper. Almassora. La Plana Alta.
 En la darrera caminada per Almasora , que vàrem marcar tot el terme  després de passar Sant Antoni ens va aparèixer a la nostra dreta una antiga edificaió en runes, ja sense sostre, sembla que varen dir que era una antiga fàbrica de paper, però no ho puc confirmar cert.

Antiga casa.Torreblanca. La Plana Alta

Antiga casa.Torreblanca. La Plana Alta Passava per la vora tot fent el Camí  en el seu tram del Desert i el Pla de l'arc i la seua etapa Orpesa Torreblanca, quan vaig veure eixes antigues instal·lacions. Entenc que tenir el fumeral podria tenir alguna possible activitat artesanal, tal vegada per coure ceràmica

Antiga fàbrica de licors. El Cabanyal. València. L'Horta

 Fàbrica de licors. El Cabanyal. València. L'Horta.

 És una casa  on antigament feien licors, és d'estil neobarroc i la trobem vora la sèquia de Pixavaques (soterrada). El que serien les avingudes Reina a la dreta i Pintor Ferrandis a l'esquerra. La séquia és el que  separava El Cabanyal del Cap de França.   La fabrica es troba al límit del Cabanyal. Actualment es troba en rehabilitació.
 Ubicació sobre mapa punt 38 de l'etapa del Grau a Alboraia

Antiga fàbrica de gel. El Cabanyal.L'Horta.

Antiga fàbrica de gel. El Cabanyal.L'Horta.

 Vora la Llotja i prop de la mar hi havia l'antiga fàbrica de gel, antigament totes  les industies estaven relacionades amb  la mar i el peix.
 Ubicació sobre el mapa punt 32 de l'etapa del Grau a Alboraia

El Molinet. Benaguasil. El Camp de Túria

 El Molinet. Benaguasil. El Camp de Túria.

 El vaig visitar per primera vegada el 21-12-14 fent el Camí molt prop de Benaguasil, quan veníem de  Riba-roja amb els amics del Camí de la comarca.
 Segons em van contar ha estat molí i fàbrica de paper, ara també hi ha el partidor d'aigües, es troba a la partida la caiguda.

Partidor d'aigües.

Museu de la rajola. Paiporta.L'Horta

Museu de la rajola. Paiporta.L'Horta .

14-12-14 bicicletada horta sud-museu de la rajoleria.

 Vàrem passar per davant fent el Camí per l'Horta sud, aquesta vegada ho vaig  fer amb bicicleta i acompanyats en especial de la gent de l'associació  del Barranc de Paiporta, aquell 14-12-14. Guiats en especial per Toni Torreño, gràcies Toni.
 Ens vam aturar al museu de la rajoleria, era l'antiga fàbrica  de Bauset, restaurada i acondicionada per esdevenir museu, on feien activitats relacionades amb la rajola. En properes visites espere poder entrar i visitar l'exposició permanent que parla de la rajola i de la fàbrica.

Fàbrica Morader.Castelló de la Ribera. Ribera Alta

Fàbrica Morader. Castelló de la Ribera. Ribera Alta.

 Era una antiga fàbrica de paper, la gent que hi teballava vivien allí, fins i tot s'havien fet un salt d'aigua per tenir electricitat.

Antiga fàbrica J. Ramos. Sant Joan de Moró. La Plana Alta

L'Antiga fàbrica J Ramos. Sant Joan de Moró. La Plana Alta

Quan vaig arribar davant la casa de Joan, primer em va sorprendre la gran explanada que tenia davant la casa. Quan vaig girar la vista i vaig veure  l'edifici em vaig quedar bocabadat . Era una antiga fàbrica de  totxos, ara és podia veure l'antiga construcció.
Els pilars eren allargassats i li donaven altura, estaven  fets de totxos, impregnats de la pols de l'argila.De fet el color de l'argila ho envoltava tot. Molt prop vaig veure un antic fumeral on hi havia el forn.
Cabirons de fusta per aguantar les vessants, i arcs fets de totxo solcaven el sostre, com un vell baixell que ensenya la panxa, amb totes les seues costelles ben formades.

Més enllà vaig poder veure una construcció que em va sorprendre molt, amb petits prestatges, jo en principi no sabia perquè podria servir, era el lloc on deixaven secar els totxos una vegada cuits.
Ara ja fa temps que la fàbrica no funciona i les dependències ens mostren com era  l'antiga fabricació de totxos fets amb la terra d'argila, tal com els nostres avantpassats van aprendre a pastar el fang, coure'l i secar-lo.

La Plaça de Fernando Diago. Castelló de la Plana. La Plana Alta

La Plaça de Fernando Diago. Castelló de la Plana. La Plana Alta

És l'indret rellevant que més prop tinc de casa, ja que per la finestra veig el fumeral, i passegem moltes estones per la plaça.
Ara han posat la placa explicativa del que en temps passat fou aquesta plaça, una fàbrica de ceràmica, i
parla dels vestigis que queden del passat.  Un pensament em  punxa a la ment en llegir l'escrit. Sols parlen de l'industrial castellonenc Fernando Diago quan recorden la fàbrica de ceràmica que ocupava antigament aquesta plaça, i sembla que siga allò més habitual, com si l'empresari fora l'unic personatge important a esmentar, es curiós que s'obliden de tots els treballadors i treballadores que varen fer possible que la fàbrica funcionés. Aquesta reflexió la fa l'Ovidi Montllor a la seua cançó la Fabrica Paulac

El fumeral d'un forn ha quedat com a record de l'arquitectura industrial de l'època, ara ja no llança fum per la seua alta boca, com sempre em fa reflexionar en la històrira quotidiana  que no conta la placa. Quantes lluites obreres  hauran  tingut sota el gegant de fum? quantes llargues hores de treball vora la boca del forn? Quantes vides anònimes treballant  vora el fumeral?
Ara la cua dels xiquets i xiquetes esperant el seu torn a l'engronçadora, el fícus del jardí, els pares i mares asseguts al banquet vigilant els seus fills i algun vianant com jo que alça la vista per veure el fumeral, omplin l'estança.
Un altre recod m'és inevitable  tenir quan em trobe amb el gegant del fum, i és el record de la vivència d'Alcoi, ciutat industrial on els fumerals eren tot un símbol, i amb Alcoi el record de l'Ovidi i les seues cançons tan impregnades de la hitòria del treball a la fàbrica.

En eixir per la porta moltes vegades m'admire de l'elegancia de la façana  de la fàbrica , l'altre vestigi que ha quedat de l'època,  on els taulellets volen explicar la grandesa de la fàbrica,amb detalls i detallets  al dibuix de la ceràmica.