El
vent bufava del valent pel matí i ens vam arrecerar al bar del
costat de l'oficina de turisme, la gent, en arribar, anava calfant-se
amb uns cafès calents. Vàrem eixir al carrer i vàrem fer el rogle
per explicar el Camí i presentar-nos. Aprofitant l'avinentesa que hi
havia gent de diverses comarques, des del Priorat fins al
Comtat. Després d’explicar el full de ruta
vàrem començar.
Vam
entrar dintre de l'oficina de turisme i vam segellar l'etapa i
després vam començar el recorregut cultural per Montblanc.
La
guia ens va explicar una mica sobre la història de Montblanc.
Entre
Montblanc i Prenafeta hi havia el lloc on va
nàixer Montblanc, la base econòmica havia estat antigament
l'agricultura. El nucli inicial estava entre dos rius, el riu
Anguera i el Francolí. Aquest
darrer naix en una cova. El nom de Francolí li ve pel nom de
l'ocell que hi viu a la cova. En ser un espai ubicat en una zona més
fonda era més fàcil ser atacats. En aquell antic espai cap al segle
XVI la gent tenia lliure accés a l'aigua i la llenya. Però en
aquesta zona baixa si els rius se n'eixien s'inundava tot el poble
Per
això van
traslladar el poble dalt
d’
un turonet, inicialment
hi
havia una església
i una torre molt forta de vigilància i totes les cases formaven part
de la muralla.
Els
jueus a l'època
medieval eren els que tenien els diners, a les viles reial es feien
fires i mercats. Açò
era molt important per la riquesa dels pobles.
La
Pleba era una figura monàstica, és un càrrec, al de
Montblanc li diuen Simó, hi ha tres a l'Estat Espanyol i un
és a Montblanc. La pleba ha tingut
sempre molt de poder.
Després
de la construcció
del nucli a dalt
del
turonet, finalment van tombar aquest primer nucli
i finalment van
construir
l'actual. Ens va dir que a sota l'església hi havia
la primitiva església romànica.
Aquesta
és una zona de vins, Cèsar
Martorell era
l'arquitecte que va construir la cooperativa, on hi ha actualment
l'oficina de turisme. Hi
ha una varietat de
vinya que
és la Trepat,
es molt rústica,
ara té premis i s’està
promocionant per Tarragona.
Cap
al 1366 Pere III el cerimoniós va manar construir les muralles. El
rei era baixet i per la seua estatura van fer alçar el tron per
estar a l'altura. El Catla era el representant del rei a la vila. En
època de guerra és tancaven els portals i els obrien a l'endemà.
la gent de la contrada hi havien de pagar per entrar pels portals.
La
guia ens mostra tres merlets originals
del XIV, els altres estaven
restaurats.
Van enderrocar
les cases que formaven part de la muralla.
Anem
cap a la Catedral.
La
Catedral
És
del segle XIV, no està acabada, era el símbol del poder, volien
arribar a Déu, és gòtica amb els arcs ogivals, finalment en no ser
acabada es va quedar quadrada amb una paret al fons llisa sense més
ornaments que un rosetó. Era una paret provisional, i ja porta 700
anys, una altra peculiaritat és que s'entra per un lateral. El blau
que veiem al fons es a causa de l'anunciació..
Veiem
l’espectacular
orgue. Ens
conta
la guia
que es va salvar de ser cremat a la Guerra
Civil,
ja que pensaven que en acabar la guerra farien ball, tot l'altar
barroc si que el van cremar.
Els
mestres obrers són
els
Alanyà.
S’hi
han
trobat
inscripcions
amb una ala, com
a símbol seu.
s’encomanaven
a la capella.
Vam
anar a l’altra banda de l’església i vam passar per sobre d’un
vidre, a sota hi havia l'antiga església romànica, pel voltants de
l'absis s'han trobat ossos i làpides.
Ens
vam posar a sobre del vidre i al fons es veia la curvatura
de l'absis de l'església romànica.
Els
carreus estaven signats per els símbols dels picapedrers. La mateixa
fletxa la veiem a l'antiga església romànica i a les pedres
reaprofitades a la catedral. Del segle XII era l’església romànica
i del XIV era la gòtica.
En
un moment de la visita veiem entrar el Pleba a la catedral.
A
l'orgue hi ha el quadre del rei David i Santa Cecília,
la
qual es troba soterrada
a Roma.
Solen
fer alguns concerts
d'orgue, alguns
tot ballant sardanes i cap
a Nadal fan nadales amb orgue, Darrera del qual es posa la coral. En
eixir fora la
guia ens
explica la façana:
La
façana
Com
no hi havia campanar van posar una espadanya. Felip V ( Felip
IV segons la nostra seqüència de reis) va dinamitar la façana i el
pont Vell al segle XVII. Trobem els dotze
apòstols i també una mare de Déu, ja que és una església
mariana. Hi ha un escut de Montblanc, les quatre barres, la
flor de lis, que no té cap connotació amb els borbons, era per ser
una vila reial.
A
la porta veiem
els picaports molts alts, ja que anaven a cavall. A l’escut de
Montblanc
el
que sembla una falda era una muntanya. Es possible que els dracs els
portaren del pont
Vell
després
de ser dinamitat.
Arribàvem
a la plaça Major, era el cor del poble, allà on es ballen
sardanes, ball de gegants. Les cases anaven evolucionant amb uns
primers aixoplucs més rudimentari fins tenir els porxos.
per
quan plovia. Dimarts i dimecres sol fer-se mercat.
Sota
dels porxos de Pallol hi havia unes mesures per calibrar la
collita; una quartera eren 30 kg.
Depenent
de les mesures pagaven a l'ajuntament un % de l’impost.
Mentre
el grup va seguir endavant vaig escorcollar les mesures de sota els
porxos.
Vam
passar pels carrers estrets del barri jueu, veiem a una façana la
silueta d'un cap, anomenada carota o carassa,
indicava la ubicació d’un prostíbul a l'època medieval. Segons
contaven, era el costum en el moment d'iniciar la sessió d’encendre
un ciri, i depenent de com estava de consumit en acabar l’acte, era
el temps que el client havia dedicat, i llavors tenia un preu o un
altre.
.
Vam passar pel palau dels Castle i el portalet
de Barcelona.
Vam
entrar a l'església de Sant Miquel.
A
les finestres veiem que no hi ha vitralls, era alabatre. era d’
influència italiana, a la comarca s'utilitzava molt aquest material.
Quan
el rei volia conquerir un territori l'església li donava diners a
canvi de fer un monestir al lloc conquerit.
Hi
havia escrits a cada capella, els escrits identificaven a cada
família benestant, l'església era un lloc de trobada , i tothom
veia l'estatus d'aquesta família.
L'església
estava coberta per un sostre fals, en fer-se un forat es
va descobrir la
meravella que
amagava al seu interior.
Tenia
les bigues pintades amb
algunes
figures, hi havia
entre d'altres l'escut de Montblanc,
i l'escut reial.
La
guia ens va explicar la festa de Sant Jordi a Montblanc,
per poder fer aquesta celebració la vila havia de complir alguns
requisits; ser vila reial, tenir a Sant Jordi de patró, i i
tenir el recinte emmurallament. Era una festa molt especial, no era
una festa municipal, l'organitzava una associació, és feia un sopar
costumista amb vestits de l'època. Feien una representació, els
elegits per ser Sant Jordi i la princesa havien de ser xics de
21anys i xiques de 18 anys, no podien ser matrimoni, eren el Sant
Jordi i la princesa de l'any. Tothom anava vestit , la gent del poble
o entrava a la festa o havien d'anar-se'n del poble. Les dones majors
arreglaven vestits medievals.
Ens
va contar també
el
milacre de Sant Maties, quan van traure la relíquia
de Sant Maties, que era la mandíbula,
tots els insectes van alçar el vol a la vegada.
En
aquest poble són de tendència
molt republicana, però quan es sant Jordi tothom
va a la processó
.
Vam
Pujar
a la
torre
de les
Aigües,
veiem
espitlleres, hi havia
un total de 30 torres que envolten el recinte emmurallat.
De
dalt la torre hi havia
una vista espectacular del poble de Montblanc,
del turonet on
hi havia la Torre – casell, origen
del nom, de
les muntanyes
que envolten al poble, així com del recinte emmurallat.
Els
jueus eren prestamistes , i els deixaven diners als cristians. L'acte
és feia a
sobre d’un
banc, on
feien l'intercanvi, on es posaven les joies. Si el
jueu
entrava en crisi es deia que entrava en bancarrota.
Després
vam seguir pels carrers fins arribar a una casa senyorial, era on
havíem de fer la darrera degustació. Després
de provar el vi i alguns plats típics de la zona ens va ensenyar el
primer pis, era un antic palau convertit en restaurant, on encara es
podien veure les finestres de l'època.
Finalment
la guia ens va acompanyar fins al darrer portal on nosaltres
iniciàvem el camí cap al monestir de Santa Maria de
Poblet. Vam eixir de la muralla i li vam donar la volta per fora.
Després ens vam endinsar per un camí entre camps de conreu, per
sota d'un gran arc, de paret estreta.
El
paisatge era de
bosc
i alguns camps d’oliveres. Vàrem arribar a l'Espluga
de Francolí
,vàrem passar per l'església i en una plaça ens varem aturar per
dinar. Un detall era que els carrers estaven dedicats als presos
polítics , i podies trobar el carrer
de Dolors Bassa,
així com el carrer
d'Anna Gabriel.
Després d'haver-nos atipat amb el que portàvem
vam iniciar el darrer trosset
de camí.
Vàrem passar per davant d'una gran
extensió
de vinya, ja vora els dominis de Poblet.
La
tardor començava a fer-se notar al fullam, que iniciava la seua
defallida, tot
engroguint
el paisatge.
Finalment
vàrem arribar a Poblet, vàrem reunir el grup i vàrem
descansar a les escales del peiró, amb la impressionant vista de les
torres i l'església. En veure les torres ens vam recordar de les
torres de Serrans, que eren una rèplica d'aquestes.
El
monestir de Santa Maria de Poblet
Quan
va ser l'hora vam entrar, i un guia ens va conduir per les diferents
estances, tot explicant-nos moltes coses sobre la vida monàstica
i la història del monestir. Ací hi ha el resum del que ens van
contar.
Actualment
hi ha 28 monjos, la seua filosofia és hora et labora, resar i
treballar.
Fan
taller de ceràmica, impremta i conreen
la vinya, hi ha unes 10 Ha. El més
jove té 40 anys i el més vell en
té 90.
Durant
la visita ens fa traure el barret, ens
diu que no
podem portar barret dintre
del monestir.
Vam
passar per la biblioteca de Poblet, ens va
contar que a l'època medieval hi havia 8000 llibres, però per
l'abandonament, els llibres van ser furtats i en queden 150 d'aquella
època, tot i que ara hi ha un total de 100.000 llibres. Vam passar
per la sala capitular, és on feien la darrera pregària del dia, el
18 de gener es va fundar el monestir de l'any 1150. Al monestir hi ha
una barreja d'estils, romànic, gòtic, barroc.
Segueixen
la regla de Sant Benet, són 75 capítols, i cada nit en llegeixen
un.
Vam
passar
per sobre d'una làpida i ens va
parlar
dels soterraments, del rituals
de mort. Els embolicaven amb una tela, els
portaven a l'església, els
soterraven sense caixa. Algunes
tombes van estar profanades , la gent buscava tresors,
però l'únic
que van trobar van ser ossos i roba vella.
El
nom de Poblet
no ve de poble menut, ve
de de lloc on hi ha àlbers,
del
seu nom científic
populus
alba.
Vam
passar
a la part de l'església on hi ha el panteó
reial,
on hi ha soterrats molts dels reis de la corona calano- aragonesa,
entre d'altres Jaume I i Ferran d'Antequera.
Veiem
les estàtues que als peus tenen un lleó o un gos, el gos era símbol
de la fidelitat i el lleó de la força. Veiem l'església que està
pintada de blanc i també veiem que hi ha moltes tombes a les parets,
pintades de colors. Passem per l'espectacular retaule que és d'època
renaixentista, podem veure alabastres. És de Damià Forment.
Podem
observar la immensa sagristia, vam
pujar
les escales per dirigir-nos a l'antic dormitori, era una sala
allargada i freda, dormien amb
una mata i a terra.
Els
monjos s'alcen
a les 5 de la
matinada
i es giten a les 10 de
la nit.
Vam
eixir
a la part de dalt del claustre on es veuen els tres cimboris, ens va
explicar
els diferents tocs de campana. Era una de les imatges més precioses
de
veure,
els tres campanars i el claustre des de la part de dalt.
Vam
tornar a entrar a l'antic dormitori i per unes escales vam baixar,
com tenien l'hàbit molt llarg i se'l xafaven van decidir alçar els
esglaons.
Vàrem
passar pels diferents espais que els monjos utilitzaven al llarg del
dia. Vàrem entrar on hi havia l'antiga cuina, en un racó es veiem
els senyals on hi havia l'antic allar, que va des del quadre fins al
moble. L’antic allar el van furtar durant la desamortització, cap
a l’any 1835.
Molts
dels grans arquitectes del segle XIX van passar per Poblet,
Gaudí va fer les baranes i els llums.
Arribem
al Refeó que és on dinen, és una ampla sala on hi ha les taules a
banda i banda. A la dreta dinen els convidats o hostes i al fons tres
monjos mengen més tard.
Dels
28 monjos hi havia tres cuiners, antigament menjaven molt de peix.
Darrera de l'ampla sala hi havia la cuina moderna on actualment
cuinen.
Després
vam passar a l'ampla sala de l'antic celler, on han pujat el terra
amb un entaulat, de manera que li han rebaixat l'alçada, ens vam
endinsar en tot el procés del vi, hi havia canalons i tines de fusta
i també una tina de pedra.
En
eixir cap a fora, vam veure la porta romànica, era la porta i la
creu de la fundació del monestir.
Per
acabar vàrem recuperar els cotxes que teníem a Montblanc i
vàrem tornar cap a casa.
 |
| Muralles de Montblanc |
 |
| Muralles i torres de Montblanc |
 |
| Celler cooperatiu modernista |
 |
| El grup de Caminants davant de les muralles |
 |
| Muralles i torres de Montblanc |
 |
| El grup de Caminants davant les muralles de Montblanc |
 |
| Catedral de Montblanc |
 |
| Façana de la catedral de Montblanc |
 |
| Mosaic davant de la catedral de Montblanc |
 |
| Vidriera de la catedral de Montblanc |
 |
| Interior de la catedral de Montblanc |
 |
| Orgue de la catedral |
 |
| Orgue de la catedral de Montblanc |
 |
| Detall de la façana de la catedral , escut amb la forma de la muntanya blanca |
 |
| Detall dels dracs a la façana de la catedral |
 |
| Mesures medievals |
 |
| Mesures medievals |
 |
| Primera degustació a Montblanc |
 |
| Carassa o carota indicant un antic prostíbul medieval |
 |
| Interior de l'església de Sant Miquel |
 |
| Interior de l'església de Sant Miquel de Montblanc. |
 |
| Marques a les parets de l'església de Sant Miquel |
 |
| Interior de l'església de Sant Miquel, arcs apuntats i sostre de fusta |
 |
| Capelles laterals de l'església de Sant Miquel |
 |
| Escut de Montblanc amb la muntanya blanca i la flor de lis per ser vila reial |
 |
| Vista de Montblanc des de la torre de les Aigües, la catedral i el turó |
 |
| Vista de Montblanc des de la Torre de les Aigües i les muralles i torres. |
 |
| Vista de l'església de Sant Miquel |
 |
| Foto de grup dalt de la Torre |
 |
| Un dels portals del recinte emmurallat |
 |
| Restes arqueològiques d'una casa |
 |
| Segona degustació a Montblanc |
 |
| Palau restaurat i convertit en restaurant on fem la segona degustació |
 |
| Un dels portals del recinte emmurallat |
 |
| Recinte emmurallat |
 |
| Recinte emmurallat |
 |
| Camí de Poblet |
 |
| El grup de Caminants entre boscos i oliveres |
 |
| Creuem alguns camps de conreu camí de l'Espluga de Francolí |
 |
| L'Espluga de Francolí |
 |
| Església de l'Espluga de Francolí |
 |
| Placa de carrer a l'Espluga de Francolí |
 |
| Vinyes vora el monestir de Poblet |
 |
| Muralles del monestir de Poblet |
 |
| Vinyes vora el monestir de Poblet |
 |
| Entrada al monestir de Poblet |
 |
| Escuts a l'entrada del monestir de Poblet |
 |
| Monestir de Poblet |
 |
| Monestir de Poblet |
 |
| Portes medievals de Poblet |
 |
| El Grup de Caminants davant de Poblet |
 |
| Façana de l'església de Poblet |
 |
| Torres de Poblet |
 |
| Portes de Poblet |
 |
| Espectaculars finestres del claustre de Poblet |
 |
| Font del claustre de Poblet |
 |
| Tombes reials, de molts reis i reines de l'antiga corona d'Aragó |
 |
| Retaule de l'església de Poblet |
 |
| Sagristia de Poblet |
 |
| Impressionant retaule de l'església de Poblet |
 |
| Claustre de Poblet des de dalt |
 |
| Antic dormitori de Poblet |
 |
| Font del claustre de Poblet |
 |
| Font del claustre de Poblet |
 |
| Sala de l'antic celler |
 |
| Primera porta romànica |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada