Una de les meues caminades durant l'estança al mas del Negre l'estiu del 2015 va ser l'ermita romànica de Sant Martí d'Ogassa.
Després de creuar boscs i rieres, de dubtar sota les fagedes ombríboles vaig arribar a la pista que conduïa a l'ermita i vaig poder veure el meu primer romànic al Ripollès, la bellesa de la senzillesa , la dolçor de la història amagada en unes pedres, posades sense estridències i volent formar part del paisatge.
També em va fer mal al cor veure el panell on explicava l'indret destrossat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada