Els colors de la terra: Monestir de Santa Maria de Ripoll. Ripoll. El Ripollès.

divendres, 22 de gener del 2016

Monestir de Santa Maria de Ripoll. Ripoll. El Ripollès.

Monestir de Santa Maria de Ripoll. Ripoll. El Ripollès.
En la meua estada al Ripollès l'estiu del 2015, ja de tornada cap a casa vaig tenir l'ocasió de poder aturar-me a Ripoll i entrar al monestir, poder fer una volta ràpida i visitar el claustre, l'església, les estances i les tombes dels comtes, la de Guifré el Pilós o la de Ramon Berenguer.
No repetiré tot el que ja s'ha dit a la viquipèdia simplement vull copsar la meua sensació, que he tingut en fer la visita i el punts claus també després de llegir alguna coseta sobre la història del monestir.
Per una banda l'antigor del monestir, i a les èpoques de decadència com va arribar a perillar, tant que es va convertir en cantera, i com després de la restauració té una certa tranformació sobre tot les sales que es van restaurar.
Per una altra banda és de destacar la importància cultural que va tenir a l'epoca medieval com un dels punts més importants d'Europa.
Per altra banda també va ser el bressol de la història de Catalunya, on es fragua la nació catalana, i com a casal del comte Guifré el Pilós

Del llibre Catalunya Romànica, guies comarcals i el seu primer exemplar el Ripollès, edicions Portic, voldria extraure'n algun fragment que trobo destacat.
" Encara que a Catalunya hi h d'altres monestirs més antics, Ripoll te un paper destacat entre els monestirs benedictins, ja que es va convertir en un centre artístic i cultural incomparable al llarg dels s.X al XIII. La primera acta de consagració que s'associa amb una església del monestir data de l'any 888. La va dur a terme el Bisbe Gotman de Vic, i en el document consta que va ser edificada per voluntat del comte Guifre i la seva esposa Guinedilda. En el mateix acte, l'església va ser lliurada a l'abad Daguí i als monjos que hi vivien seguint la regla Benedictina."
Respecte la imporància cultural del monestir
" Inici del centre cultural. El monestir va ser un dels quatre centres més importants de l'Europa medieval. Provablement va ser l'abad Arnulf el responsable del desvetllament cultural del monestir. Va ser ell qui, l'any 951, es va desplaçar a Roma per recaptar una butlla papal per al monestir. D'aquell viatge, Arnulf en va tornar amb un lot de manuscrits per a la biblioteca. En aquesta ja hi havia, entre d'altre possessions alguns còdex mossàrabs i visigots. L'abad va formar un equip de copistes. Quan va morir Guidiscle, que havia col·laborat amb Arnulf, i l'havia substituit a la seva mort, el monestir tenia més de seixanta-cinc còdex molt valuosos. No tots eren litúrgics i jurídics, també n'hi havia sobre astronomia, geometria i maneres de mesurar el terreny.

Façana del monestir de Ripoll

Tal vegada voldria extraure un altre fragment del llibre esmentat anterioment i és el que fa referència a la portalada, que pot ser de les obres més impressionants i capdals que mai hem vist i en especial del romànic.

"La Portalada. Aquesta espectacular i rica obra escultòrica es va construir a mitjan s.XII. És el resultat de molt diverses influències, tant en l'estil com en la temàtica de les escultures. Pel que fa al primer aspecte, s'hi veu la influència de l'escola tolosana de Sant Esteve, el contacte amb el taller de Rosselló i el ressó de les tendències estrangeres. També en la temàtica veiem diferents fonts d'inspiració, entre les quals destaca la Biblia de Ripoll, còdex d'un sol volum procedent de l'escriptori del monestir. Aquesta pluralitat i riquesa fan que encara sigui objecte d'estudi i debat."

Porta romànica del monestir de Ripoll

Pel que fa a la conservació de la portalada el llibre esmentat anteriorment ens explica el seguent:
" Pel que fa a l'estat de conservació, cal tenir en compte que es va construir amb predra sorrenca i sense ciment. Aquest tipus de pedra presenta greus problemes d'erosió, ja que acusa molt la humetat i els canvis de temperatura. Això es determenant per entendre l'estat en que es troba. Durant la segona meitat del segle XIX i la primera del segle XX, la capa superficial s'ha perdut de manera irreparable en la major part de la superficie. Aquest fenomen que es coneix com a malaltia de la pedra, afecta altres escultures com la porta de Sant Joan i Sant Pol de Sant Joan de les Abadesses. S'han realitzat moltes obres per tal d'evitar la degradació de la portalada, com ara cobrir i climatitzar el porxo."