Escultura de l'Ovidi Montllor d'Antoni Miró. Alcoi. Alcoià.

 Escultura de l'Ovidi Montllor  d'Antoni Miró. Alcoi. Alcoià.
 En fer el recorregut per Alcoi el febrer del 2016 hi havia una sopresa respecte el que feia temps havia vist a Alcoi,  després de creuar el barranc profund per un pont allargassat del viaducte, allà lluny es retallava la seua silueta sobre l'horitzó del seu estimat Alcoi, de costeres i valls i musica de telers de barrancs que el volten i li donen fondor, com ell ens va ensenyar.  Com un deute que  feia molts anys el poble d'Alcoi tenia amb l'Ovidi Montllor, com ell deia el seu artista ,  cantant i pallasso, ara el seu record és una realitat al seu poble, i milers de paraules s'abracen a la meua ment mentre vaig apropant-me.

 Amb un cel gris que s'impregnava a la seua cara, entre la nostàlgia i la tristesa per una perdua tan dolorosa, i l'alegria de notar el vibrar de les seues cançons i la seua música. Uns panells al costat de l'escultura ens recorden la seua vida i totes les seues facetes, en la música la poesia i el teatre.
 Aprofite aquesta entrada per fer-li un homenatge a la seua persona que ha estat un exemple a seguir i ens ha deixat un llegat molt gran a la cultura catalana, però que l'han intentat silenciar i oblidar, no fóra cas que les seues cançonetes s'escolaren per les nostres orelles i ens feren pensar sobre tantes i tantes coses  que ens ensenyava, i després de tantes cançons  si algun dia ens sorprenen menjant molles i llavors demanarem el pa sancer, o tal vegada ens posarem la samarreta vermella, o si  un dia anem pel carrer i ens sorprén la fera ferotge parlarem amb ella, o descobrirem els grans poetes com Vicent Andrés Estellés gràcies a les seues cançons.
 Són tantes coses les que ens has ensenyat que formes part del nostre ambient més pròxim i en vindre al teu poble i la teua silueta se'm posa la pell de carn de gallina.