Els colors de la terra: Caminada de Castelló de la Plana a Borriol. Plana Alta.

dilluns, 13 de juny del 2016

Caminada de Castelló de la Plana a Borriol. Plana Alta.

Caminada de Castelló de la Plana a Borriol. Plana Alta.
Quantes emocions contingues, quan de plaer i quanta alegria que s'ha vessat al llarg del dia. El diumenge 12 de juny vam fer la caminada de Castelló a Borriol. Intentaré anar desmollant el dia intentant vessar les paraules que més s'apropen al que vaig viure, a aquesta vivència meravellosa, un contrast d'emocions contingues, de germanor, d'il·lusió i d'eufòria.
Tal com feia dos anys el maig del 2014, iniciàvem també el Camí a la plaça de les Aules de Castelló de la Plana, durant el recorregut per dintre de Castelló vam fer algunes parades per explicar els punts més emblemàtics, començàvem el Camí amb un grupet de gent molt bonic, entre Borriana i Borriol, hi ha també gent de Castelló, i més enllà de la Plana, també hi ha representació de la Costera i de la Ribera.
Vam fer parada a les Aules per situar-nos, Maria Agustina, l'esclava que s'allibera, i la torre dels alçaments, entrem al que va ser el recinte emmurallat, vam fer una parada a la casa de les Normes de Castelló, i vam comentar el simbolisme per nosaltres que ha tingut.
Després fem una paradeta a la llotja del Cànem i la plaça Major, en un gest solemne i aguantant l'emoció pel que representava per a mi, ens situem a l'Ombra del Campanar i recordem Bernat Artola, poeta de Castelló, i recite el poema de Bernat Artola

El Campanar

El Campanar de la Vila

és fadrí de veritat

Té la consciència tranquil·la

i el cervell destarifat....

Seguim amb el recorregut urbà, fem una parada als quatre Cantons i després per l'antic portal de la Fira eixim del recinte emmurallat.
Ens aturem davant de l'edifici de correus i recordem tot el que sabem de l'edifici i del refugi de la guerra civil.
En una darrera parada ens situem a la Farola i parlem una mica del passeig Ribalta i de la casa modernista de la Cigonya.
Sense més espera i seguint tota la Ronda Magdalena arribem a la gasolinera de l'eixida nord, on ens esperava Tica, Blai i el ruc Sentet, iniciem el Camí de Borriol per la Costa, creuant ponts per eixir de Castelló.
En arribar a Penyeta Roja i Tossal Gros, recordem a Tombatossals de la mitologia de Castelló, en vistes a la torreta Alonso.
Dalt de la urbanització i vora el barranc de la Joquera i als peus del penyassegat del Castellet o Castell de Nadal ens estava esperant Crístian que ens acompanyaria durant tot el dia i ens oferiria tots els seus coneixements de la zona, un luxe.
En un primer moment Cristian ens va situar en la Torreta i la seua importància per la vigilància de la costa en les incursions dels pirates , i la importància del castell de Nadal dintre la xarxa de castells musulmans.
Entrem per la perleta del barranc de la Joquera, ja que els nostres peus cansats d'asfalt roseguen la senda de terra com una llamineria.
Esmorzem sota els pins on fem sempre la parada quan fem l'etapa. Fem un mosset i aprofitem per explicar el Grup de Caminants i la nostra organització.
Després de creuar el barranc de la Joquera arribem al molló de terme, el paisatge és esfereïdor, com arribant a un altre planeta, creuem la pedrera, xafant la pols sota el sol de juny, l'impacte visual ens trenca l'ànima d'aquell buit immens que s'ha engolit les muntanyes i la vegetació .
Prompte la pista de terra s'engalana de garroferes i pins, i deixem en darrera la pedrera, Borriol en girar un revol s'ens situa al davant.
En arribar al riu més sorpreses grates que farcirien el nostre coneixement ens vindrien a buscar. Cristian ens va situar vora al riu i ens va fer un repàs de totes les civilitzacions que havien deixat petjada a prop, a les muntanyes de darrera les pintures rupestres de l'Albaroc, jaciments del neolític i al Tossal de la Forques el poblat iber, un poblament romà a l'altra banda de riu, i sota un oliverar un cementeri musulmà, a més l'antic molí medieval , tot això a la nostra vista voreta del riu de Borriol, impressionant!.
Sota del pont de l'autovia fem un rotgle i Cristian ens explica més coses sobre els poblaments de la zona i en especial allò trobat al tossal de les Forques, mentre els gossos xipollejaven dintre l'aigua del riu.
En una darrera espenta i per vora barranc arribem al pont romà de Cominells i la via Augusta, i fem cap a Borriol, arribem a la plaça de la Font i desitjosos de frescor ens submergim en la font.
Tranquil·lament després anem a Ca Àngel a dinar, un bon àpat ens esperava per completar el goig d'un dia molt especial.
Després de dinar i xarrar obrim el llibre de la comarca, aquesta vegada l'encete jo, i qui vol deixa la seua lletra al llibre.
Una vegada descansats i més tranquils iniciem la segona part del dia, la volta per Borriol. Encara ens esperaven moltes sorpreses i moltes coses que no sabíem, guiats per Cristian, una altra vegada recorrem els carrers de Borriol, Cristian ens explica les diferents tipologies de cases depenent de l'època, i els barrancs canalitzats que creuen el poble, la importància de la garrofa per al desenvolupament i creixement del poble i dels traginers .
Arribem al palau i l'església, l'església seria una de les sorpreses, ja que l'interior guarda uns frescos que ens van deixar bocabadats, però més bocabadat em vaig quedar en pujar pel recaragolat campanar i veure de dalt tota la panoràmica del castell i els terrats del poble, notar el so de la campana dintre del campanar. Per rematar la vesprada vam passar per la moreria, antic poblat morisc, restaurat i excavat, on podem com diria Bernat Capó, espigolar pel rostoll morisc, i recordar la tragèdia de la seua expulsió el 1609.
Per acabar com si hagués estat fet aposta passem per les runes del palau, per sota d'unes garroferes atapeïdes de garrofes i branques, ben llaurades sobre marges de pedra, com recordant-nos el fruit i l'arbre que li va donar a Borriol la seua força per créixer. Finalment i després de refrescar el cos amb una orxata agafem l'autobús i tornem cap a Castelló, assaborint aquesta aventura , tan al costat de casa.