Després de creuar el pont del Viaducte i encara emocionat per veure la siluteta de l'Ovidi i el paisatge d'Alcoi al fons, l'escut en pedra ens salta a la vista.
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Alcoi. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Alcoi. Mostrar tots els missatges
dimecres, 20 de juliol del 2016
Escut. Alcoi. Alcoià.
Escut. Alcoi. Alcoià.
Després de creuar el pont del Viaducte i encara emocionat per veure la siluteta de l'Ovidi i el paisatge d'Alcoi al fons, l'escut en pedra ens salta a la vista.
Després de creuar el pont del Viaducte i encara emocionat per veure la siluteta de l'Ovidi i el paisatge d'Alcoi al fons, l'escut en pedra ens salta a la vista.
Pont de Sant Jordi. Alcoi. Alcoià
Pont de Sant Jordi. Alcoi. Alcoià.
Entre el vertigen i l'emoció del paisatge d'Alcoi caminem cap al centre de la ciutat. Poc després des de les muralles veiem el pont des de sota.
Entre el vertigen i l'emoció del paisatge d'Alcoi caminem cap al centre de la ciutat. Poc després des de les muralles veiem el pont des de sota.
Casa del "Pavo". Alcoi. Alcoià.
Casa del "Pavo". Alcoi. Alcoià.
Caminava de la plaça de l'ajuntament en direcció a la Glorieta, pel carrer Sant Nicolau quan em va sorprendre l'anomenada Casa del "Pavo"(1908)" una de les edificacions modernistes més emblemàtiques d'Alcoi.
Caminava de la plaça de l'ajuntament en direcció a la Glorieta, pel carrer Sant Nicolau quan em va sorprendre l'anomenada Casa del "Pavo"(1908)" una de les edificacions modernistes més emblemàtiques d'Alcoi.
Portal de Riquer i torre de N'Aiça d'Alcoi. Alcoi. Alcoià
Torre de N'Aiça, portal de Riquer i muralles d'Alcoi. Alcoi Alcoià.
En creuar el pont de Sant Jordi entrem a la part més antiga d'Alcoi, i podem visitar algunes de les restes de les antigues muralles d'Alcoi. En el conjunt veiem una de les torres de la muralla la torre de N'Aiça i el portal de Riquer.
En creuar el pont de Sant Jordi entrem a la part més antiga d'Alcoi, i podem visitar algunes de les restes de les antigues muralles d'Alcoi. En el conjunt veiem una de les torres de la muralla la torre de N'Aiça i el portal de Riquer.
 |
| Portal de Riquer |
 |
| Vista des del riu de les muralles, la torre de n'Aiça i el portal de Riquer |
 |
| Restes de muralles |
 |
| Escales que baixen del portal de Riquer al riu de Riquer |
 |
| Portal i Torre |
diumenge, 17 de juliol del 2016
Església de Sant Maure i Sant Francesc. Alcoi . Alcoià.
Església de Sant Maure i Sant Francesc. Alcoi. Alcoià.
En descansar un moment a la Glorieta en girar la vista vaig veure l'església de Sant Maure.
En descansar un moment a la Glorieta en girar la vista vaig veure l'església de Sant Maure.
dimecres, 6 de juliol del 2016
Església arxiprestal de Santa Maria. Alcoi. Alcoià.
Església arxiprestal de Santa Maria. Alcoi. Alcoià.
Com presidint la plaça Major hi ha l'arxiprestal de Santa Maria.
Com presidint la plaça Major hi ha l'arxiprestal de Santa Maria.
Ajuntament d'Alcoi . Alcoi. Alcoià.
Ajuntament d'Alcoi. Alcoi.Alcoià.
Pel que fa a la plaça de l'ajuntament i el mateix ajuntament, és un lloc molt emblemàtic per veure la tradicional cavalcada de reis. A sota de la plaça hi ha la llotja de Sant Jordi obra de l'arquitecte Santiago Calatrava
Pel que fa a la plaça de l'ajuntament i el mateix ajuntament, és un lloc molt emblemàtic per veure la tradicional cavalcada de reis. A sota de la plaça hi ha la llotja de Sant Jordi obra de l'arquitecte Santiago Calatrava
Monestir del Sant Sepulcre. Alcoi. Alcoià
Monestir del Sant Sepulcre. Alcoi. Alcoià.
En passar el pont de Sant Jordi i en direcció cap al centre anaven apareixent molts dels monuments que engalanaven a Alcoi.
En 1596, l'arquebisbe de València, Joan de Ribera, va establir l'orde de les Agustines descalces i va fundar aquest convent de monges de clausura.
Anexa al monestir hi ha l'esgésia de Sant Sepulcre, edificada per conmemorar el " Robnatori i la Troballa de les Sagrades Formes", que va passar en 1568 al solar que ocupa actualment l'església, en la qual es conserven diverses relíquies i la imatge del Jesuset del Miracle.
L'Ultima gran reforma interior d'aquesta església va ser en 1825. La portalada neoclàsica del temple del carrer Sant Blai és obra de Jordi Moltó Valor, realitzada en 1877, i la façana lateral del carrer de Sant Tomàs, d'estil barroc regionalista, va ser projectada per Vicent Valls Gadea el 1925.
En passar el pont de Sant Jordi i en direcció cap al centre anaven apareixent molts dels monuments que engalanaven a Alcoi.
Anexa al monestir hi ha l'esgésia de Sant Sepulcre, edificada per conmemorar el " Robnatori i la Troballa de les Sagrades Formes", que va passar en 1568 al solar que ocupa actualment l'església, en la qual es conserven diverses relíquies i la imatge del Jesuset del Miracle.
L'Ultima gran reforma interior d'aquesta església va ser en 1825. La portalada neoclàsica del temple del carrer Sant Blai és obra de Jordi Moltó Valor, realitzada en 1877, i la façana lateral del carrer de Sant Tomàs, d'estil barroc regionalista, va ser projectada per Vicent Valls Gadea el 1925.
dilluns, 4 de juliol del 2016
Església de Sant Jordi. Alcoi. Alcoià
Església de Sant Jordi. Alcoi. Alcoià.
En creuar el pont de Sant Jordi ens apareixen alguns monuments, un de tants és l'església de Sant Jordí, dedicada al seu patró.
Segons ens diu el panell de sota del temple:
Dedicat al patró de la ciutat, el temple actual va ser beneit el 1921. Edificació de caracter historicista neoromànica, amb una acurada decoració interior d'estil neobizantí. Projecte de l'arquitecte Timoteu Briet (1913) en que va intervenir també Vicent Valls Gadea.
L'absis del tempel està decorat amb un gran mural pictòric, obra de F Cabrera Cantó, que representa la mítica intervenció de Sant Jordí oer a auxiliar els alcoians, en 1276, amb motiu de l'atac a la vila d'alcoi per part de les tropes musulmanes. En aquesta iconografia es resumeix la fe i la tradició d'un poble que honra al seu patró sant Jordi amb la Festa anual de Moros i Cristians.
En creuar el pont de Sant Jordi ens apareixen alguns monuments, un de tants és l'església de Sant Jordí, dedicada al seu patró.
Dedicat al patró de la ciutat, el temple actual va ser beneit el 1921. Edificació de caracter historicista neoromànica, amb una acurada decoració interior d'estil neobizantí. Projecte de l'arquitecte Timoteu Briet (1913) en que va intervenir també Vicent Valls Gadea.
L'absis del tempel està decorat amb un gran mural pictòric, obra de F Cabrera Cantó, que representa la mítica intervenció de Sant Jordí oer a auxiliar els alcoians, en 1276, amb motiu de l'atac a la vila d'alcoi per part de les tropes musulmanes. En aquesta iconografia es resumeix la fe i la tradició d'un poble que honra al seu patró sant Jordi amb la Festa anual de Moros i Cristians.
L'Escola politècnica superior. Alcoi. Alcoià.
L'escola politècnica superior. Alcoi. Alcoià.
En el meu viatge per Alcoi molt prop de l'escultura de l'Ovidi Montllor hi ha l'edifici Viaducte, on hi ha l'escola politècnica superior d'Alcoi.
En el meu viatge per Alcoi molt prop de l'escultura de l'Ovidi Montllor hi ha l'edifici Viaducte, on hi ha l'escola politècnica superior d'Alcoi.
diumenge, 3 de juliol del 2016
La Glorieta. Alcoi. Alcoià.
La Glorieta. Alcoi. Alcoià.
L'emoció em creua el cos quan entre a la Glorieta i la cançó de l'Ovidi em veal cap,"Hi havia una glorieta on juguen els infants, al meu poble Alcoi. La cançó que el nostre benvolgut Ovidi Montllor li dedica a Alcoi.
L'emoció em creua el cos quan entre a la Glorieta i la cançó de l'Ovidi em veal cap,"Hi havia una glorieta on juguen els infants, al meu poble Alcoi. La cançó que el nostre benvolgut Ovidi Montllor li dedica a Alcoi.
Residència comarcal El Teix. Alcoi. Alcoià.
Residència comarcal El Teix. Alcoi. Alcoià
El recorregut per Alcoi va ser un conjunt d'emocions records i sorpreses, i en iniciar el camí pel pont de Sant Jordi per cruear el Serpis en un racó i amagat per la vegetació hi havia un casalici sorpenent, era la residència comracal del Teix inicialment anomenat el xalet de Carlos Pérez
El recorregut per Alcoi va ser un conjunt d'emocions records i sorpreses, i en iniciar el camí pel pont de Sant Jordi per cruear el Serpis en un racó i amagat per la vegetació hi havia un casalici sorpenent, era la residència comracal del Teix inicialment anomenat el xalet de Carlos Pérez
dijous, 30 de juny del 2016
Escultura de l'Ovidi Montllor d'Antoni Miró. Alcoi. Alcoià.
Escultura de l'Ovidi Montllor d'Antoni Miró. Alcoi. Alcoià.
En fer el recorregut per Alcoi el febrer del 2016 hi havia una sopresa respecte el que feia temps havia vist a Alcoi, després de creuar el barranc profund per un pont allargassat del viaducte, allà lluny es retallava la seua silueta sobre l'horitzó del seu estimat Alcoi, de costeres i valls i musica de telers de barrancs que el volten i li donen fondor, com ell ens va ensenyar. Com un deute que feia molts anys el poble d'Alcoi tenia amb l'Ovidi Montllor, com ell deia el seu artista , cantant i pallasso, ara el seu record és una realitat al seu poble, i milers de paraules s'abracen a la meua ment mentre vaig apropant-me.
Amb un cel gris que s'impregnava a la seua cara, entre la nostàlgia i la tristesa per una perdua tan dolorosa, i l'alegria de notar el vibrar de les seues cançons i la seua música. Uns panells al costat de l'escultura ens recorden la seua vida i totes les seues facetes, en la música la poesia i el teatre.
Aprofite aquesta entrada per fer-li un homenatge a la seua persona que ha estat un exemple a seguir i ens ha deixat un llegat molt gran a la cultura catalana, però que l'han intentat silenciar i oblidar, no fóra cas que les seues cançonetes s'escolaren per les nostres orelles i ens feren pensar sobre tantes i tantes coses que ens ensenyava, i després de tantes cançons si algun dia ens sorprenen menjant molles i llavors demanarem el pa sancer, o tal vegada ens posarem la samarreta vermella, o si un dia anem pel carrer i ens sorprén la fera ferotge parlarem amb ella, o descobrirem els grans poetes com Vicent Andrés Estellés gràcies a les seues cançons.
Són tantes coses les que ens has ensenyat que formes part del nostre ambient més pròxim i en vindre al teu poble i la teua silueta se'm posa la pell de carn de gallina.
En fer el recorregut per Alcoi el febrer del 2016 hi havia una sopresa respecte el que feia temps havia vist a Alcoi, després de creuar el barranc profund per un pont allargassat del viaducte, allà lluny es retallava la seua silueta sobre l'horitzó del seu estimat Alcoi, de costeres i valls i musica de telers de barrancs que el volten i li donen fondor, com ell ens va ensenyar. Com un deute que feia molts anys el poble d'Alcoi tenia amb l'Ovidi Montllor, com ell deia el seu artista , cantant i pallasso, ara el seu record és una realitat al seu poble, i milers de paraules s'abracen a la meua ment mentre vaig apropant-me.
Aprofite aquesta entrada per fer-li un homenatge a la seua persona que ha estat un exemple a seguir i ens ha deixat un llegat molt gran a la cultura catalana, però que l'han intentat silenciar i oblidar, no fóra cas que les seues cançonetes s'escolaren per les nostres orelles i ens feren pensar sobre tantes i tantes coses que ens ensenyava, i després de tantes cançons si algun dia ens sorprenen menjant molles i llavors demanarem el pa sancer, o tal vegada ens posarem la samarreta vermella, o si un dia anem pel carrer i ens sorprén la fera ferotge parlarem amb ella, o descobrirem els grans poetes com Vicent Andrés Estellés gràcies a les seues cançons.
Són tantes coses les que ens has ensenyat que formes part del nostre ambient més pròxim i en vindre al teu poble i la teua silueta se'm posa la pell de carn de gallina.
dimecres, 29 de juny del 2016
El barranc del Cinc. Alcoi. Alcoià.
El barranc del Cinc. Alcoi. Alcoià.
A l'horitzó un tallat inmens vigila la vila d'Alcoi, atormentada per profunts barrancs que s'han superat per ponts, per facilitar la comunicació dels alcoians, però pel barranc del Cinc no hi ha pont que el creue, sols les àligues que niuen als seus caus, i algun caminant que intenta endinsar-se en el seu ventre.
Mentre a les seua entrada, a prop d'algun romer del barranc, com ens diu a la cançó el nostre amic i estimat Ovidi Montllor, el nostre artista , cantant i pallassó fa vacances.
On si entrem podem notar l'oloreta dels romers i el flaire de les seues cançonetes que ens omplen de goig, i encara es belluguen les nostres emocions i la nostra ànima.
A l'horitzó un tallat inmens vigila la vila d'Alcoi, atormentada per profunts barrancs que s'han superat per ponts, per facilitar la comunicació dels alcoians, però pel barranc del Cinc no hi ha pont que el creue, sols les àligues que niuen als seus caus, i algun caminant que intenta endinsar-se en el seu ventre.
Mentre a les seua entrada, a prop d'algun romer del barranc, com ens diu a la cançó el nostre amic i estimat Ovidi Montllor, el nostre artista , cantant i pallassó fa vacances.
On si entrem podem notar l'oloreta dels romers i el flaire de les seues cançonetes que ens omplen de goig, i encara es belluguen les nostres emocions i la nostra ànima.
La plaça de Dins. Alcoi. Alcoià.
La plaça de Dins. Alcoi. Alcoià.
Aquest febrer del 2016 vaig fer una visita a Alcoi i cada raconet m'anava refrescant mil moments de la meua vida a la ciutat l'any 2007. La Plaça de dins, el record del caliu de la gent i els começos que l'envolten.
Aquest febrer del 2016 vaig fer una visita a Alcoi i cada raconet m'anava refrescant mil moments de la meua vida a la ciutat l'any 2007. La Plaça de dins, el record del caliu de la gent i els começos que l'envolten.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)