És un punt emblemàtic de la Marina, especialment en l'etapa de Xaló a Tàrbena, en aquest cas es veu des de Llíber. És el pas entre la Marina Alta i la Marina Baixa des de Xaló
 |
| Xalí i de fons el coll de Rates |
 |
| El coll de Rates |
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris serres i cims. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris serres i cims. Mostrar tots els missatges
dissabte, 24 de desembre del 2016
Coll de Rates. Xaló/ Tàrbena. Marina Alta/ Marina Baixa
Coll de Rates. Xaló Tàrbena. Marina Alta/ Marina Baixa.
És un punt emblemàtic de la Marina, especialment en l'etapa de Xaló a Tàrbena, en aquest cas es veu des de Llíber. És el pas entre la Marina Alta i la Marina Baixa des de Xaló
És un punt emblemàtic de la Marina, especialment en l'etapa de Xaló a Tàrbena, en aquest cas es veu des de Llíber. És el pas entre la Marina Alta i la Marina Baixa des de Xaló
dijous, 13 d’octubre del 2016
El Marinet. Xodos. L'Alcalatén
El Marinet. Xodos. L'Alcalatén.
Una muntanya màgica, emblemàtica i misteriosa, cim inseparable dels paisatges de Penyagolosa, és la muntanya del Marinet. Amb el seu barret característic i el seu cim sembrat per un poblat iber del qual queden restes d'algunes cases. En el nostre camí cap a Xodos es mostra imponent davant els nostres ulls.
Transcriuré el que ens diu el llibre: Castelló de la Plana Sant Joan de Penyagolosa. Sender de la lluna Plena .
del Centre Excursionista de Castelló.
EL MARINET
" Marinet és un tossalàs coronat per la Mola del mateix nom, a 1467 metres d'altidud, que domina la població de Xodos per ponent. Els enormes aiguavessants que el formen finalitzen en els barrancs de l'Aigua, del Molí o dels Possos(Lloc per on pugem) i la rambla de la Canaleja."
ELS ENCANTS DEL MARINET.
"De Marinet es conten unes quantes històries. Del que es comú més o menys en totes elles es poden traure les condicions en que s'ha d'accedir a la Mola, la nit de Sant Joan, al solstici d'estiu. S'ha de fer sense armes ni res que puga fer mal i sense cap objecte religiós, com son medalles , reliquaris, escapularis etc.. Ja a la Mola s'ha de quedar un sense res a sobre (segons els informadosr són històries que els vells ja contaven. En totes les versions s'enten que parlen d'homes, exepte en una on es diu que ha de pujar una xica fadrina,"sense camisa") Tot complit l'encant es manifesta a les dotze de la nit, a la Mola, " al gardell de la roca" les diferents versions de l'encant són així:
1a. Una poc corrent diu que l'encant és una xica i que si la toquen amb el dit es rebenta en diners.
2a Cal endevinar una pedra concreta de la Mola . Llavors ix l'encant i apareix un tresor que van deixar els moros ( Aparici Palanques).
3a Un grup de gent que va pujar i va tenir sort, a mitjanit els va eixir una massa negra informe, i darrere seu com un pas il·luminat. No es van atrevir a passar i van fugir a la carrera.
4a Un masover que hi va pujar i va seguir totes les condicions, quan van sonar les dotze al campanar de Vistabella se li va aparèixer un bou de banyes molt grans, que arrossegava una cadena. Esglaiat en veure que el bouàs l'envestia va eixir corrent per aquelles costeres, a enganxons per la malesa, sense esperar el tresor i després deia allò:" que no em parlen de Marinet que és un encant de mala llet".
Totes les històries i contalles tenen una part de veritat i de desig. En aquest cas la veritat és l'encant que es produeix l'estada a dalt del Marinet per un costat les despulles dels nostres avantpassats i per l'altra la contemplació d'un paisatge immens i meravellós."
En el nostre viatge fent el Camí en el tram Penyagolosa en un dia tan senyalat com el darrer dissabte d'abril de l'any 2016,el Marinet brillava més, en el nostre camí de Xodos a Sant Joan de Penyagolosa.
Una muntanya màgica, emblemàtica i misteriosa, cim inseparable dels paisatges de Penyagolosa, és la muntanya del Marinet. Amb el seu barret característic i el seu cim sembrat per un poblat iber del qual queden restes d'algunes cases. En el nostre camí cap a Xodos es mostra imponent davant els nostres ulls.
Transcriuré el que ens diu el llibre: Castelló de la Plana Sant Joan de Penyagolosa. Sender de la lluna Plena .
del Centre Excursionista de Castelló.
EL MARINET
" Marinet és un tossalàs coronat per la Mola del mateix nom, a 1467 metres d'altidud, que domina la població de Xodos per ponent. Els enormes aiguavessants que el formen finalitzen en els barrancs de l'Aigua, del Molí o dels Possos(Lloc per on pugem) i la rambla de la Canaleja."
ELS ENCANTS DEL MARINET.
"De Marinet es conten unes quantes històries. Del que es comú més o menys en totes elles es poden traure les condicions en que s'ha d'accedir a la Mola, la nit de Sant Joan, al solstici d'estiu. S'ha de fer sense armes ni res que puga fer mal i sense cap objecte religiós, com son medalles , reliquaris, escapularis etc.. Ja a la Mola s'ha de quedar un sense res a sobre (segons els informadosr són històries que els vells ja contaven. En totes les versions s'enten que parlen d'homes, exepte en una on es diu que ha de pujar una xica fadrina,"sense camisa") Tot complit l'encant es manifesta a les dotze de la nit, a la Mola, " al gardell de la roca" les diferents versions de l'encant són així:
1a. Una poc corrent diu que l'encant és una xica i que si la toquen amb el dit es rebenta en diners.
2a Cal endevinar una pedra concreta de la Mola . Llavors ix l'encant i apareix un tresor que van deixar els moros ( Aparici Palanques).
3a Un grup de gent que va pujar i va tenir sort, a mitjanit els va eixir una massa negra informe, i darrere seu com un pas il·luminat. No es van atrevir a passar i van fugir a la carrera.
4a Un masover que hi va pujar i va seguir totes les condicions, quan van sonar les dotze al campanar de Vistabella se li va aparèixer un bou de banyes molt grans, que arrossegava una cadena. Esglaiat en veure que el bouàs l'envestia va eixir corrent per aquelles costeres, a enganxons per la malesa, sense esperar el tresor i després deia allò:" que no em parlen de Marinet que és un encant de mala llet".
Totes les històries i contalles tenen una part de veritat i de desig. En aquest cas la veritat és l'encant que es produeix l'estada a dalt del Marinet per un costat les despulles dels nostres avantpassats i per l'altra la contemplació d'un paisatge immens i meravellós."
En el nostre viatge fent el Camí en el tram Penyagolosa en un dia tan senyalat com el darrer dissabte d'abril de l'any 2016,el Marinet brillava més, en el nostre camí de Xodos a Sant Joan de Penyagolosa.
 |
| El Marinet en el nostre camí de Xodos a Sant Joan de Penyagolosa. |
dimecres, 12 d’octubre del 2016
Lloma Bernat. Xodos. L'Alcalatén
Lloma Bernat. Xodos. L'Alcalatén.
En fer el camí cap al Penyagolosa i arribar al mas d'Ahicart un repte ens esperava, la pujada de la lloma Bernat, era una forta pendent que calia superar, una vegada dalt era una plana vestida de savines i ginebres.
 |
| El mas d'Ahicart, al darrera la lloma Bernat |
 |
| Pugem la lloma Bernat, algunes vistes |
 |
| Vistes des de la Lloma Bernat, al fons l'Alcalatén i la Plana |
 |
| Dalt la lloma Bernat algunes indicacions ens parlen de la vegetació |
 |
| Dalt la lloma Bernat, el camí és planer |
 |
| Dalt la lloma Bernat |
 |
| Dalt la lloma Bernat la senda passa entre ginebres i savines |
 |
| Indicador de la lloma Bernat. |
dissabte, 10 de setembre del 2016
El Penyagolosa. l'Alt Millars/L'Alcalatén/El Maestrat
El Penyagolosa. L'Alt Millars/ L'Alcalatén/ El Maestrat.
El Penyagolosa és un símbol per totes les comarques que l'envolten, i en general pel País Valencià. També ha segut una fita històrica per la gent de Castelló de la Plana. Moltes peregrinacions es fan dels diferents pobles, la més famosa la dels Pelegrins de les Useres.
El Centre excursionista de Castelló tots els anys fan la pujada des de Castelló per la GR33, fins i tot al cim van fer una capelleta de la Mare de Déu de Lledó.
Moltes vegades l'he pujat i hem gaudit de les vistes des de dalt , aquesta vegada és des del poble del Castillo a l'Alt Millars que vaig veure la cara sud, amb les quatre barres roges ratllant el penya-segat.
No podem deixar de parlar de Penyagolosa sense primer cantar la cançó.
Des de l'altra banda fent el Camí cap a Xodos veiem com guaita el cap el Penyagolosa
El Penyagolosa és un símbol per totes les comarques que l'envolten, i en general pel País Valencià. També ha segut una fita històrica per la gent de Castelló de la Plana. Moltes peregrinacions es fan dels diferents pobles, la més famosa la dels Pelegrins de les Useres.
El Centre excursionista de Castelló tots els anys fan la pujada des de Castelló per la GR33, fins i tot al cim van fer una capelleta de la Mare de Déu de Lledó.
Moltes vegades l'he pujat i hem gaudit de les vistes des de dalt , aquesta vegada és des del poble del Castillo a l'Alt Millars que vaig veure la cara sud, amb les quatre barres roges ratllant el penya-segat.
No podem deixar de parlar de Penyagolosa sense primer cantar la cançó.
Penyagolosa gegant de pedra
la teua testa plena de neu
Penyagolosa, Penyagolosa
a la tempesta al sol i al vent.
Fita i senyera del poble meu
Fita i senyera del poble meu
Des de l'altra banda fent el Camí cap a Xodos veiem com guaita el cap el Penyagolosa
dilluns, 8 d’agost del 2016
Serra Grossa . Alacant.L'Alacantí
Serra Grossa. L'Alacantí.
Des de dalt del castell de Xixona tenim una bona visió de la serra Grossa a Alacant
Des de dalt del castell de Xixona tenim una bona visió de la serra Grossa a Alacant
dijous, 4 d’agost del 2016
Roca del Migdia de Xixona. Xixona. L'Alacantí
Roca del Migdia de Xixona. Xixona. L'Alacantí.
Ens anàvem apropant a Xixona i el paisatge anava canviant la roca del migdia protegia la part sud del poble i una orografia escarpada s'estenia cap a la costa.
Ens anàvem apropant a Xixona i el paisatge anava canviant la roca del migdia protegia la part sud del poble i una orografia escarpada s'estenia cap a la costa.
 |
| Vista de la Roca del Migdia de Xixona des del castell de Xixona |
Montagut. La Torre de les Maçanes /Xixona
Cim de Montagut. La Torre de les Maçanes / Xixona. L'Alacantí.
Aturats al mas del Racó, Joan ens va explicar algunes coses sobre aquest cim tan peculiar que parteix el terme de Xixona i la Torre.
Aturats al mas del Racó, Joan ens va explicar algunes coses sobre aquest cim tan peculiar que parteix el terme de Xixona i la Torre.
dilluns, 1 d’agost del 2016
Cabeçó d'Or. Marina Baixa/L'Alacantí
Cabeçó d'Or . Marina Baixa/L'Alacantí.
Ens trobàvem fent el Camí de Relleu a la Torre de les Maçanes quan a l'horitzó vàrem veure el cabeçó una inmensa muntanya que fins arriabar a Xixona li aniríem donant la volta, la qual cosa ens donaria diferents prespectives d'ella.
Ens trobàvem fent el Camí de Relleu a la Torre de les Maçanes quan a l'horitzó vàrem veure el cabeçó una inmensa muntanya que fins arriabar a Xixona li aniríem donant la volta, la qual cosa ens donaria diferents prespectives d'ella.
 |
| El Cabeçó vist des del terme de Relleu a la Marina Baixa |
 |
| La cara del Cabeçó vista des de Xixona |
dimecres, 27 de juliol del 2016
Penya del Figueret. Relleu. La Marina Baixa.
Penya del Figueret. Relleu. La Marina Baixa.
En el nostre camí de Relleu a la Torre de les Maçanes una vegada passat el riu Amadori una silueta com de dona gitada ens apareix a l'horitzó, és la penya del Figueret. Rorma part de la serra de la Gralla
En el nostre camí de Relleu a la Torre de les Maçanes una vegada passat el riu Amadori una silueta com de dona gitada ens apareix a l'horitzó, és la penya del Figueret. Rorma part de la serra de la Gralla
 |
| Penya del Figueret, com una silueta de d'un egipci |
dimecres, 29 de juny del 2016
El barranc del Cinc. Alcoi. Alcoià.
El barranc del Cinc. Alcoi. Alcoià.
A l'horitzó un tallat inmens vigila la vila d'Alcoi, atormentada per profunts barrancs que s'han superat per ponts, per facilitar la comunicació dels alcoians, però pel barranc del Cinc no hi ha pont que el creue, sols les àligues que niuen als seus caus, i algun caminant que intenta endinsar-se en el seu ventre.
Mentre a les seua entrada, a prop d'algun romer del barranc, com ens diu a la cançó el nostre amic i estimat Ovidi Montllor, el nostre artista , cantant i pallassó fa vacances.
On si entrem podem notar l'oloreta dels romers i el flaire de les seues cançonetes que ens omplen de goig, i encara es belluguen les nostres emocions i la nostra ànima.
A l'horitzó un tallat inmens vigila la vila d'Alcoi, atormentada per profunts barrancs que s'han superat per ponts, per facilitar la comunicació dels alcoians, però pel barranc del Cinc no hi ha pont que el creue, sols les àligues que niuen als seus caus, i algun caminant que intenta endinsar-se en el seu ventre.
Mentre a les seua entrada, a prop d'algun romer del barranc, com ens diu a la cançó el nostre amic i estimat Ovidi Montllor, el nostre artista , cantant i pallassó fa vacances.
On si entrem podem notar l'oloreta dels romers i el flaire de les seues cançonetes que ens omplen de goig, i encara es belluguen les nostres emocions i la nostra ànima.
divendres, 13 de maig del 2016
La serra de la Cortina. Marina Baixa
Serra de la Cortina. Marina Baixa.
En la caminada d'Altea a Benidorm del dia 7 de febrer, anavem acompanyats per la gent de la comarca, que ens anaven explicant tots els noms de les serres que veiem, al costat del Puig Campana, una serra més planeta hi havia la serra de la Cortina.
En la caminada d'Altea a Benidorm del dia 7 de febrer, anavem acompanyats per la gent de la comarca, que ens anaven explicant tots els noms de les serres que veiem, al costat del Puig Campana, una serra més planeta hi havia la serra de la Cortina.
Aitana. Marina Baixa / Alcoia / Comtat
Aitana. Marina Baixa / Alcoia / Comtat
Moltes coses direm de l'Aitana, l'emoció em va pujar als ulls quan des de la serra Gelada es veia darrera del Puig Campana. Igual que el Puig Campana va ser en temps passats un dels meus reptes acaronat els sus cabells, ara la veurem des de la serra Gelada, i invocarem el seu nom, tan pronunciat per mi darrerament.
A la caminada de Relleu a la Torre de les Maçanes vàrem tenir una altra visió de l'Aitana, més de proppi amb l'ocupació militar que sol caracteritzar-la.
Moltes coses direm de l'Aitana, l'emoció em va pujar als ulls quan des de la serra Gelada es veia darrera del Puig Campana. Igual que el Puig Campana va ser en temps passats un dels meus reptes acaronat els sus cabells, ara la veurem des de la serra Gelada, i invocarem el seu nom, tan pronunciat per mi darrerament.
dijous, 12 de maig del 2016
El Puig Campana. Finestrat. La Marina Baixa
El Puig Campana.Finestrat. La Marina Baixa
En veure el Puigcampana des de dalt de la serra Gelada gegant vora la mar, inconfundible campanar sense campana.
Els records em van portar a temps passats quan em vaig posar el seu cim com a fita, i des de finestrat vaig trepar per la pedrera fins arribar al coll on encara et queda una estona de pujar per fer cim, i vig escriure a la llibreta dels tossuts on el vent bufa fort i la boira li fa un collar de cotó.
Ara no el pujarem, ja no ens fa falta pujar, tenim prou en veure la seua silueta de la serra Gelada, però recordarem aquells temps quan fer el seu cim ens semblava una gesta important.
El seu tall ha originat llegendes com la de Rotlan en la seua lluita contra el capita moro que va donar un cop tan fort amb l'epasa i va tallar un tros de roca, i caient la roca a la mar, i sembla que el tros desaparegut és l'illa de Benidorm.
És bonic recórrer la seua silueta i també recordar les llegendes i mites que ens suggereixen, on la imaginació humana té sempre recursos per explicar la forma de les muntanyes.
Durant la caminada de Relleu a la Torre de les Maçanes vàrem tenir una visió del Puigcampana diferent de la de Benidorm en la qual veiem tant el Puicampana com el circ que l'envolta.
En veure el Puigcampana des de dalt de la serra Gelada gegant vora la mar, inconfundible campanar sense campana.
Els records em van portar a temps passats quan em vaig posar el seu cim com a fita, i des de finestrat vaig trepar per la pedrera fins arribar al coll on encara et queda una estona de pujar per fer cim, i vig escriure a la llibreta dels tossuts on el vent bufa fort i la boira li fa un collar de cotó.
Ara no el pujarem, ja no ens fa falta pujar, tenim prou en veure la seua silueta de la serra Gelada, però recordarem aquells temps quan fer el seu cim ens semblava una gesta important.
El seu tall ha originat llegendes com la de Rotlan en la seua lluita contra el capita moro que va donar un cop tan fort amb l'epasa i va tallar un tros de roca, i caient la roca a la mar, i sembla que el tros desaparegut és l'illa de Benidorm.
És bonic recórrer la seua silueta i també recordar les llegendes i mites que ens suggereixen, on la imaginació humana té sempre recursos per explicar la forma de les muntanyes.
Durant la caminada de Relleu a la Torre de les Maçanes vàrem tenir una visió del Puigcampana diferent de la de Benidorm en la qual veiem tant el Puicampana com el circ que l'envolta.
 |
| Vista del circ que envolta el puigcampana |
dimecres, 30 de març del 2016
La Casella. Alzira. La Ribera Alta.
La Casella. Alzira. La Ribera Alta.
En la caminada del 19 de desembre una de les serres que es veien i ens annàvem apropant a ella era la serra de la Casella.
En la caminada del 19 de desembre una de les serres que es veien i ens annàvem apropant a ella era la serra de la Casella.
 |
| Al fons la serra de la Casella |
 |
| Escaletes de pedra a l'entrada de la Casella |
 |
| Una basseta |
dimarts, 15 de març del 2016
Serra d'Almudaina (Alcalà de la Jovada)
Serra d'Almudaina. Marina Alta/Comtat
Pel camí d'Alcalà a Beniaia ens vam trobar la serra d'Almudaina ,
Pel camí d'Alcalà a Beniaia ens vam trobar la serra d'Almudaina ,
divendres, 29 de gener del 2016
Serra Cavallera. El Ripollès.
Serra Cavallera. El Ripollès.
En la nostra visita al mas del Negre és la serra que veiem al nord del mas.
En la nostra visita al mas del Negre el gener del 2016 feia molt de fred i havia nevat i el sol reflexant sobre la neu em va porduir aquesta fotografia de la serra
En la nostra visita al mas del Negre és la serra que veiem al nord del mas.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)