En veure el Puigcampana des de dalt de la serra Gelada gegant vora la mar, inconfundible campanar sense campana.
Els records em van portar a temps passats quan em vaig posar el seu cim com a fita, i des de finestrat vaig trepar per la pedrera fins arribar al coll on encara et queda una estona de pujar per fer cim, i vig escriure a la llibreta dels tossuts on el vent bufa fort i la boira li fa un collar de cotó.
Ara no el pujarem, ja no ens fa falta pujar, tenim prou en veure la seua silueta de la serra Gelada, però recordarem aquells temps quan fer el seu cim ens semblava una gesta important.
El seu tall ha originat llegendes com la de Rotlan en la seua lluita contra el capita moro que va donar un cop tan fort amb l'epasa i va tallar un tros de roca, i caient la roca a la mar, i sembla que el tros desaparegut és l'illa de Benidorm.
És bonic recórrer la seua silueta i també recordar les llegendes i mites que ens suggereixen, on la imaginació humana té sempre recursos per explicar la forma de les muntanyes.
Durant la caminada de Relleu a la Torre de les Maçanes vàrem tenir una visió del Puigcampana diferent de la de Benidorm en la qual veiem tant el Puicampana com el circ que l'envolta.
 |
| Vista del circ que envolta el puigcampana |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada