Aquesta vegada vàrem tenir la sort de fer coincidir la nostra etapa del Camí en família amb la pelegrinació dels Pelegrins de les Useres en el seu tros de Sant Joan a Xodos, tot i que nosaltres vàrem fer l'etapa en sentit Xodos- Sant Joan de Penyagolosa.
Aquesta vegada, el darrer dissabte d'abril , el dia 30 d'abril vàrem continuar el nostre Camí en família , tot i que era un dia de molt de moviment pel pas dels pelegrins i això afectava en certa mesura a la logística de la caminada. Primer vàrem deixar els cotxes a Xodos i vàrem iniciar el Camí, aquesta vegada també veníen Tàfol, Aina i Aleix.
El dia era brillant i les flors engalanaven el país del Penyagolosa, ens vam trobar molta gent que anava o tornava, vàrem passar pel molí i la font del Possos, anàvem seguint les marques del Camí i de la GR, i vora el molí els pollancres estrenaven les primeres fulles i omplien de color rogenc verdós el paisatge. Passarem per sota de la gran roca i arribàvem a la font dels Possos, ens cordàrem bé les botes perquè començava la pujada del Marinet. A poc a poc ens endinsàvem pels boscos de pi roig, magnifics on la senda va zigzaguejant pels seus peus, molts pins bessons ens mostraven la seua singularitat.
La costera ens feia esbufegar, amb Aitana al llom. La pluja havia mullat per la nit el camí, i molta gent ens saludava quan ens els creuàvem, en un dia tan important per aquells camins com el darrer dissabte d'abril.
Les violes espurnejaven en les zones més ombrívoles i en d'altres el vesc penjava dels pins, de vegades fins i tot saturat-los.
Arribàvem al pla de la Creu, s'havia acabat la pujada, ara ja sols ens quedava planejar fins a Sant Joan, amb l'esperança de veure els pelegrins. L'alegria de trobar-nos i saludar a gent coneguda ens omplia el cor.
Vàrem veure allà sota Sant Joan i allà dalt també el Penyagolosa , gegant de Pedra que ens acompanya en el nostre Camí. Ja molt prop de Sant Joan de Penyagolosa arribem a un punt on la senda està enramada i algunes xiques ens conviden a no xafar-la , era per els pelegrins. Ens diuen que faltaven deu minuts per l'eixida dels pelegrins de Sant Joan, ens vam afanyar per veure l'eixida.
Molta gent s'aplegava davant del santuari esperant l'eixida, la gent deixava un camí i formaven dues files.
Els càntics van començar i el silenci s'escampava per tot arreu, primer les cavalleries i despres a poc a poc el capellà i els pelegrins amb tots els seus atuells i vestits, fent gala de ser la pelegrinació més antiga de molts pobles de la comarca i tal vegada del país. Els pelegrins descalços i solemnes, dintants i amb el barret que els tapava part de la cara i el cap mirant a terra. Mentre per la vora algunes persones els duien les sabates lligades pels cordons.
Darrera dels pelegrins la gentada iniciava la marxa i a poc a poc es perdien per les sendes del Penyagolosa, nosaltres els seguiríem després de dinar i escriure en el llibre del Camí, en un lloc tan simbòlic com sota l'arbre del Penyagolosa, els descendent de l'antic om.
En acabar vàrem seguir el camí per recuperar els cotxes i a mig camí ens vam trobar a tota la gentada i els dotze pelegrins a una distància prudencial . No podíem avançar-los i ens vam unir a la multitud, en arribar a Xodos no podíem eixir fins que no passaren els pelegrins, a poc a poc vam tornar a Sant Joan per reunir-nos a mb tota la família.Havia estat un dia molt bonic amb la màgia dels pelegrins, la primevera i el Penyagolosa com acompanyants.
 |
| El Marinet |
 |
| Vesc |
 |
| El Penyagolosa |
 |
| L'enramada preparada pels pelegrins |
 |
| L'ermitori de Sant Joan de Penyagolosa el darrer dissabte d'abril |
 |
| Els pelegrins de les Useres eixint de Sant Joan de Penyagolosa |
 |
| Comencen el camí descalços |
 |
| Sant Joan de Penyagolosa |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada